Manganohatertita

mineral arsenat

La manganohatertita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al supergrup de l'al·luaudita.

Infotaula de mineralManganohatertita
Fórmula químicaNaNaCa(MnFe³⁺)(AsO₄)₃
Epònimmanganès i hatertita Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusfumarola Arsenatnaya, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fisural, Tolbàtxik, districte de Milkovsky, Territori de Kamtxatka, Rússia
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.AC.05 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 12,4557(4) Å; b = 13,0156(3) Å; c = 6,7289(2) Å; β = 113,662(4)°
Grup espacialb2/b
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2023-098 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació2024
SímbolMnhtt Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La manganohatertita és un arsenat de fórmula química NaNaCa(MnFe³⁺)(AsO₄)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de gener de l'any 2024,[2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 6055/1.

Formació i jaciments

modifica

Va ser descoberta a la fumarola Arsenatnaya, situada al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fisural del Tolbàtxik, al districte de Milkovsky (Territori de Kamtxatka, Rússia). Aquest volcà rus és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

modifica
  1. «Manganohatertite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 febrer 2024].
  2. Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 77». European Journal of Mineralogy, 36, 1, 06-02-2024, pàg. 165–172. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-165-2024 [Consulta: 22 febrer 2024].