Manuel Milián Mestre

polític, periodista i escriptor valencià

Manuel Milián i Mestre (el Forcall, els Ports, 1943)[1] és un polític, periodista i escriptor valencià que ha desenvolupat la major part de la seua vida a Catalunya.[2] Es llicencià en geografia i història per la Universitat de Barcelona el 1965.[3] Es dedicà aleshores al periodisme, col·laborant inicialment a Ràdio Morella el 1963-1965 i després a El Noticiero Universal (1966-1970), Tele/eXpres (1970-1973), Diari de Barcelona (1975-1980) i fou membre fundador i directiu d'El País (1974-1977). També ha col·laborat a Las Provincias i La Vanguardia.

Plantilla:Infotaula personaManuel Milián Mestre
Biografia
Naixement1943 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
El Forcall (els Ports) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1996 – 18 gener 2000

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
21 juny 1993 – 9 gener 1996

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
13 novembre 1989 – 13 abril 1993

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
13 novembre 1989 – 18 gener 2000
Circumscripció electoral: Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme, política i literatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPeriodista i escriptor.
PartitPartit Popular
Família
ParentsManuel Milián i Boix, oncle Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmanuelmilian.com Modifica el valor a Wikidata

Està casat i té un fill. És conservador i heterodox. És catòlic practicant.[4]

Políticament, ja el 1970 havia col·laborat amb Manuel Fraga Iribarne quan era ministre.[5] El 1974 fundà el Club Àgora i el 1976 Reforma Democràtica de Catalunya. El 1980 fou un dels fundadors de Solidaritat Catalana, que es presentà sense èxit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980. Del 1983 al 1989 fou director d'estratègia i comunicacions de Foment del Treball Nacional. A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou elegit diputat pel Partit Popular, cosa que repetí a les eleccions generals espanyoles de 1993 i eleccions generals espanyoles de 1996. També fou membre de l'executiva del Partit Popular del 1989 al 2000.

Va trencar amb el PP l'any 2000 a causa de la seva deriva anticatalanista.[6][7] Ha compost un llibret d'òpera, El Misteri dels Temps, amb Carles Santos. Col·labora en premsa, televisió i ràdio, com els programes L'oracle de Catalunya Ràdio, Els matins de Televisió de Catalunya i 8 al dia de 8tv.

  • Manuel Fraga Iribarne, retrato en tres tiempos (1975)
  • Homenaje a José Mª Hernández Pardos (1970)
  • Una historia empresarial de Catalunya (Fomento del Trabajo Nacional, 1771-1980) (2001)
  • Nihil Obstat (2008)
  • Els ponts trencats (Pòrtic).[8]
  • Ximo Puig, la mirada morellana (2019)
  • Les paradoxes de l'amistat (2023) Ed. Pòrtic.

Referències

modifica
  1. «Manuel Milián Mestre serà el pregoner de la Setmana Santa vinarossenca». 3x4.info, 24-02-2014. Arxivat de l'original el 18 de maig 2015. [Consulta: 15 maig 2015].
  2. «Manuel Milián Mestre». Sense ponts no hi ha política, hi ha garrotades".
  3. «Coordinadors de "Els Annals del Monestir i Convent de Benifassà"». Onada. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2016. [Consulta: 16 maig 2015].
  4. «Sense ponts no hi ha política, hi ha garrotades!». La vanguardia.
  5. Milián Mestre, Manuel «Don Manuel le felicito por su no designación». La Razón, 19-01-2012. Arxivat de l'original el 18 de maig 2015 [Consulta: 16 maig 2015].
  6. [enllaç sense format] http://www.elsingular.cat/cat/categories-opinio.php?IDC=275 Arxivat 2015-05-05 a Wayback Machine.
  7. «Manuel Milián Mestre, independentista?». Ara, 08-02-2011.
  8. «"Sense ponts no hi ha política». La vanguardia.

Enllaços externs

modifica