El Forcall

municipi valencià

El Forcall, oficialment Forcall,[1] és un municipi del País Valencià a la comarca dels Ports.

Infotaula de geografia políticaEl Forcall
El Forcall (ca) Modifica el valor a Wikidata
Escut del Forcall
Escut del Forcall Modifica el valor a Wikidata
VGeneral Forcall.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Forcall respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 38′ 46″ N, 0° 11′ 59″ O / 40.6461°N,0.1996°O / 40.6461; -0.1996
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesPorts Modifica el valor a Wikidata

CapitalForcall Modifica el valor a Wikidata
Població
Total465 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat11,86 hab/km²
GentiliciForcallà, forcallana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície39,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud699 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialVinaròs
Dades històriques
Dia de mercatDilluns i dijous
Festa majorSant Víctor i MdD de la Consolació
Darrera setmana d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataSantiago Pérez Peñarroya Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12310 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE12061 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12061 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webforcall.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Situat en una vall escavada pels tres rius que conflueixen al Forcall: el Bergantes, el Cantavella i el Calders. Rodejada de quatre grans moles que dibuixen el paisatge muntanyenc del terme municipal, es tracta de la mola de Sant Marc o de la Vila (936 metres) al centre del terme i al nord del nucli, la mola de Cosme (1.012 m.) al nord-est, la mola de Roc o de Sant Cristòfol (1.107 m.) al sud-oest, i la Mola Garumba al sud-est que s'inclina en el seu costat oest cap al Forcall en una espectacular formació calcària que, vista des del poble, sembla una gran raspall de dents: la Penya de Mig-dia (980 m.).

LímitsModifica

Bordó Palanques
Villores
la Todolella   Morella
Cinctorres

AccésModifica

Des de Castelló s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-151, prenent després la CV-10 per a accedir a la CV-15, posteriorment es pren la CV-12 per a finalitzar en la CV-124.

HistòriaModifica

Nombroses troballes arqueològiques testimonien la presència de poblats prehistòrics en la zona, però sens dubte un dels punts arqueològics més interessants de la província de Castelló el constituïx la Moleta dels Frares o de Liborio, probablement la Res Publica Lesserensis (Lessera o Lassira) de Claudi Ptolemeu, nucli de població íbero-romà estratègic en les comunicacions entre el Mediterrani i la vall de l'Ebre. Tot i així els límits del territori de Lesera són desconeguts.[2] Per altra banda, també s'ha identificat aquest jaciment amb l'antiga Biscargis.[3]

Més tard, aquests pobladors s'espargirien pel terme en llocs que com el Podi Albo o Puig-Blanch (en clara referència al Forcall d'avui) apareixen en documents del segle xiii. És en aquest mateix segle (2 de maig de 1246) quan l'infant En Pere de Portugal, en nom de Jaume I atorga la Carta de poblament. Va ser un dels tradicionals llogarets de Morella i, per tant, senyoriu de Blasco I d'Alagón en els anys immediats a la conquesta.

Durant el conflicte per la successió del rei Martí l'Humà, el Forcall va encapçalar, com en moltes altres ocasions, l'oposició dels llogarets enfront de Morella. Va arribar la seva autonomia municipal en 1691 de mans del rei Carles II. Va ser zona d'actuació carlista durant el segle xix.

El Forcall, poble d'acusada personalitat i centre geogràfic de la comarca i dels pobles veïns d'Aragó, va viure dies de puixança que encara avui podem recrear passejant pels seus carrers i places.

DemografiaModifica

En el cens de 1900 tenia 2.105 habitants. Des de llavors la seva població ha anat descendint a poc a poc fins al voltant de 500 habitants actuals.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2009 2010 2011
645 605 577 554 540 571 557 543 542 540 527 538 529

EconomiaModifica

La principal activitat econòmica, igual que en altres localitats d'interior, és l'agricultura i la ramaderia. En els últims anys i donada la importància que cada vegada més va adquirint el turisme d'interior, hi ha hagut un increment de les activitats de restauració i hosteleres.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - el Forcall

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Santiago Pérez Peñarroya 226 82,48% 6 ( )
Partit Popular   Ignacio Querol Fabrega 34 12,41% 1 ( )
Vots en blanc   14 5,11%
Total vots vàlids i regidors 274 100 % 7
Vots nuls 6 2,14%
Participació (vots vàlids més nuls) 280 73,49%**
Abstenció 101* 26,51%**
Total cens electoral 381* 100 %**
Alcalde: Santiago Pérez Peñarroya (PSPV) (15/06/2019)
Fonts: JEC,[4] JEZ Vinaròs,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldiaModifica

Des de 2003 l'alcalde del Forcall és Santiago Pérez Peñarroya, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Joaquin Guarch Gil UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Amadeo Viñals Cervera AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Manuel Monfort Molinos PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Monfort Molinos PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Manuel Monfort Molinos PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Manuel Monfort Molinos PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Santiago Pérez Peñarroya PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Santiago Pérez Peñarroya PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Santiago Pérez Peñarroya PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Santiago Pérez Peñarroya PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Santiago Pérez Peñarroya PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Arquitectura monumentalModifica

 
Plaça Major

El conjunt monumental de la vila es vertebra al voltat de la Plaça Major o històricament conegut com el Pla de la Creu, centre neuràlgic de la població que destaca per les seues dimensions i pels pòrtics que l'envolten. En ella trobem els edificis més importants com el Palau dels Osset (del segle xvi), el palau dels Fort i la Casa de la Vila o Palau de les Escaletes (del segle xvii).

 
Campanar de l'Església de l'Assumpció.

L'Església de l'Assumpció del segle xviii, al Carrer de l'Església, fou construïda sobre la primitiva església gòtica del segle xiii de la qual conserva elements com l'absis, alguns finestrals, gàrgoles i una magnífica rosada. En el seu interior són molt interessants les pintures al fresc de Joan Francesc Cruella, dedicades a la titular de la parròquia de Nostra Senyora de l'Assumpció. També l'airós campanar de línia barroca que dibuixa el perfil del Forcall.

Altres monuments destacats del nucli històric del Forcall són les diverses cases pairals com la dels Maçaners i el Palau dels Berga, aquest darrer als afores, també conegut com la Fàbrica de Palos, on hi ha l'escut heràldic de la Torre-Palau de Blay Berga ambdós declarats com a béns d'interès cultural, palau que al segle xix va servir de presó a 3.000 presoners isabelins capturats pel general Cabrera en el marc de les guerres carlines.

Destaca el Forn de la Vila considerat el forn en funcionament més antic d'Europa, car té el seu origen en 1246. El forn, de caràcter comunal manté la mateixa estructura original d'època medieval. Té una placa commemorativa de pedra, amb l'escut propi del forn "Forn de la Vila, 1246-1993". És un dels tres forns medievals que queden en peus en la comarca dels Ports, sent aquest el més antic.

Pel terme municipal, fora del nucli històric, també trobem edificis religiosos com l'Ermita de la Verge de la Consolació originari del segle xvi, encara que l'actual és de 1783; el Convent dels Dominics, fundat el 1609 per Blai Berga amb capacitat per a 10 frares que es desplaçaven pels masos i les ermites dels voltants per tal de cantar missa; o l'Ermita de Sant Josep i el Calvari, conjunt monumental del 1682 d'estil barroc i construït per a commemorar el 2n centenari de l'arribada de les relíquies de Sant Vito. Altres ermites del terme són la de Sant Joaquim, la capella de l'Anunciació i l'Encarnació (a Torre Selló), la del Pilar i la de Sant Cristòfol (en runes).

A més cal destacar l'existència de les restes de masos, dispersos geogràficament pel terme municipal, que es van anar abandonant, deixant part de les seves construccions, com la torre que elevaven per a la vigilància i protecció del mas, d'importància artística considerable i que actualment estan catalogades com a Bé d'Interès Cultural, com és el cas de la Torre de Dionís.[8]

A l'oest del terme, en la Moleta dels Frares hi ha les restes d'una ciutat ibero-romana descoberta el 1876.

Llocs d'interèsModifica

La presència de lleres d'aigua permet que les terres del Forcall siguin pròdigues en fonts envoltades per bells paratges. Així en el curs del riu Caldes trobem la font de Santa Anna o de la Salut (amb propietats minero-medicinals amb referències des de l'any 1649), Les Fontetes, la Felipeta, de l'Om i la Panera.

En el riu Cantavella podem arribar a les fonts de la Vila i els safaretjos, de l'Escuriola i la Picolicha. Per la seva banda el Bergantes prendrà aigües de les fonts del Roure i de la Teula. Mentre, en el centre del poble, està la font del Convent.

Festes localsModifica

 
Vestit de Dimoni de la Santantonà (el Forcall, Castelló) al Museu d'Arts i Tradicions Populars (Madrid).
  • Sant Antoni Abad. Coneguda com És aquesta una de les festes més interessants de tot el País Valencià per la seva antiguitat i peculiar idiosincràsia, que se celebra sobre el 17 de Gener. La festa és una manifestació profà-religiosa que ha sabut conservar la tradició en els seus nombrosos actes, entre els quals sobresurten la "Plantà del Maio", la "Vida del Sant", la "Santantonà", la "Cremà de la Barraca" i "Els Botargues".
  • Festes patronals. Se celebren des de l'últim cap de setmana d'agost fins al primer de setembre en honor de Sant Víctor i de Ntra. Sra. de la Consolació. En aquestes festes són famosos els seus bous embolats, "coetà", cercaviles i les processons en les quals les danses dels "Dansants", "Bastonets", "Varetes", "Gitanetes" i "Llauradors", al so de la dolçaina i el tabalet, els donen un aire original i únic.

A més, el Forcall ha acollit l'Aplec dels Ports a vegades, els anys 1984, 1993 i 2003.

GastronomiaModifica

 
Repostería, pastes del Forcall.

El Forcall disposa d'una gastronomia rica i plena de matisos. Bona mostra d'això són les seves pastes i pa que realitzades en forn de llenya mostren una àmplia varietat. "Coquetes", "corets", pastissets d'ametla, "mostaxons", "rolletes", "carquinyols", etc. Les seves carns i embotits donen motiu a una suculenta cuina on el "recapte" o olla forcallana, la sopa forcallana, "el conill amb caragols", la gallina trufada, el ternasco, al costat de la "collà" (quallada) són emblema d'aquesta.

Fills il·lustresModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. AVL «Denominació dels municipis valencians» (pdf). AVL. Continguts de la Secció d'Onomàstica [Consulta: 13 novembre 2017].
  2. Josep Corell, Inscripcions romanes del País Valencià.
  3. «La Moleta dels Frares. Una ciudad romana en Castellón» (en castellà). Ferran Arasa i Gil, 1988. [Consulta: 16 febrer 2016].
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.169 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de Vinaròs «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 6. inserció=1870 [Consulta: 27 març 2020].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. El Forcall», 26-05-2019. [Consulta: 26 setembre 2020].
  7. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. El Forcall. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
  8. http://www.uji.es/bin/serveis/sasc /peu/publ/altres/maso2010.pdf

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Forcall