Manuel Uribarri Barutell
Manuel Uribarri Barutell (Burjassot, 23 de novembre de 1896 - Veracruz, 6 d'octubre de 1962) també anomenat Manuel Uribarry fou un oficial de la Guàrdia Civil valencià, notable per la seva intervenció en la Guerra Civil en el camp republicà.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 novembre 1896  Burjassot (País Valencià) |
| Mort | 6 octubre 1962 (65 anys) Veracruz (Mèxic) |
| Activitat | |
| Ocupació | guàrdia civil, militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Bàndol Republicà |
| Rang militar | tinent coronel |
| Comandant de (OBSOLET) | Columna Uribarri, 46a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) i Servei d'Informació Militar |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Signatura  | |
Biografia
modificaEn esclatar la Guerra Civil, Uribarri era capità de la Guàrdia Civil. També pertanyia a la maçoneria i al PSOE.[2] El 19 de juliol de 1936, Uribarri va ser nomenat comandant militar del comitè de vaga creat per les organitzacions obreres de València, que havien declarat la vaga general.[3] Com a tal, va ser el responsable d'organitzar i instruir a les milícies de València.
A principis d'agost, Uribarri va organitzar una columna d'uns tres-cents milicians, guàrdies civils, d'assalt i carabiners[5] per a col·laborar amb la columna organitzada pel capità Alberto Bayo des de Barcelona per prendre l'illa de Mallorca. L'expedició va sortir de València el 7 d'agost.[5] Abans del fracàs del desembarcament de Mallorca, la columna Uribarri va prendre Formentera i va col·laborar en la presa d'Eivissa. No obstant això, la falta d'entesa entre Bayo i Uribarri sobre qui estava al comandament de l'expedició[5] va fer que aquest últim tornés a València, acusant a Bayo d'haver assumit funcions que no li eren pròpies en nom de la Generalitat de Catalunya.[6] Després d'aquests fets, Uribarri va lluitar en diversos fronts de guerra arribant a tinent coronel. El primer d'ells va ser el d'Extremadura, al comandament de la "columna fantasma",[7] sense que la seua participació fos capaç de frenar a l'exèrcit d'Àfrica, que es va situar a les portes de Talavera. En desembre del 36, la "columna fantasma" esdevé la base de la 46 Brigada Mixta, de la que Uribarri seria cap i Josep Castanyer comissari.[8]
A principis de 1938 va ser nomenat cap del Servei d'Informació Militar (SIM) pel ministre de Defensa, Indalecio Prieto.[9] No obstant això, el 22 d'abril d'aquest any va fugir a França,[10] al·legant diferències irreconciliables amb el president del govern, Juan Negrín, i amb els comunistes. D'aquí va passar a Cuba on va col·laborar en diverses organitzacions de l'exili republicà, entre elles, en la dècada de 1950, l'Agrupació Socialista Espanyola a Cuba.[11] Azaña va assenyalar en les seves memòries que Uribarri s'hauria apropiat de diners abans d'escapolir-se a Perpinyà. El mateix va indicar el general Rojo.[10] En el seu moment, l'ambaixada de la República Espanyola a Cuba també el va acusar de desertor i d'haver-se apropiat de fons.[12] No obstant això, Jorge Domingo, en la seua obra sobre l'exili republicà a Cuba, afirma que aquestes acusacions no serien certes, del que donaria prova les dificultats econòmiques que va viure a Cuba, la seva acceptació en les organitzacions de l'exili republicà i els seus contactes amb Gordón Ordás i Indalecio Prieto quan aquests van visitar l'illa. Les acusacions serien més aviat fruit del seu caràcter arrogant i d'una campanya comunista davant les seues acusacions contra ells.[12] Va morir en la pobresa a l'exili.
Escrits
modificaDurant el seu exili, Uribarri va escriure tres llibres descrivint les seves experiències en la Guerra Civil i pretenent exculpar-se de les acusacions que en la seva missió capdavant del SIM havia fet Negrín: La quinta columna española. Revelaciones sensacionales. Tomo I (1943), La quinta columna española. El SIM de la República. Tomo II (1943) i El triunfo de la traición. En ells, s'hi mostrava igualment contrari al cop militar que va desencadenar la Guerra Civil i a la participació comunista, incloent també informació sobre les seves accions al comandament del servei de seguretat republicà.[13]
Referències
modifica- ↑ Manuel Uribarri Arxivat 2014-03-26 a Wayback Machine. a Memòria Valencianista
- ↑ «Uribarri Barutell, Manuel» (en castellà), 13-06-2012. [Consulta: 11 maig 2025].
- ↑ (Pagès 2008, pàg. 71)
- ↑ El escudo del Valencia también fue símbolo republicano notícia a Superdeporte del 23 de març de 2011 (castellà)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 (Mainar Cabanes, pàg. 31)
- ↑ (Mainar Cabanes, pàg. 32)
- ↑ El Ejército Popular: Actividad militar de las columnas milicianas. La guerra de columnas (Valle del Tajo. Talavera y Toledo) Arxivat 2011-08-22 a Wayback Machine.
- ↑ Historia de las Brigadas Mixtas del E. P. de la República, de Carlos Engel. 1.999 (castellà)
- ↑ (Domingo 2009, pàg. 263)
- ↑ 10,0 10,1 (Viñas 2008, pàg. 300)
- ↑ (Domingo 2009, pàg. 274)
- ↑ 12,0 12,1 (Domingo 2009, pàg. 256)
- ↑ (Domingo 2009, pàg. 177-178)
Bibliografia
modifica- Domingo, Jorge. El exilio republicano español en Cuba. Siglo XXI de España Editores, 2009. ISBN 9788432313875.
- Mainar Cabanes, Eladi. De milicians a soldats: les columnes valencianes en la Guerra Civil. València: Universitat de València, 1998. ISBN 9788437033495.
- Pagès, Pelai. La guerra civil als Països Catalans, 1936- 1939. València: Universitat de València, 2007. ISBN 9788437067353.
- Viñas, Ángel. El honor de la República: entre el acoso fascista, la hostilidad británica y la política de Stalin. Crítica, 2008. ISBN 978-84-7423-765-8.
Enllaços externs
modifica