Manuel Vega i March
Manuel Vega i March (Granollers, 1871 - Barcelona, 1931) fou un arquitecte i polític català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Manuel Vega y March ![]() 1871 ![]() Granollers (Vallès Oriental) ![]() |
Mort | 1931 ![]() Barcelona ![]() |
President Associació d'Arquitectes de Catalunya | |
1930 – | |
![]() | |
1913 – ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte ![]() |
Ocupador | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona ![]() |
Partit | Partit Republicà Radical ![]() |
Membre de | |
Moviment | Modernisme català ![]() |
Era fill de Jacinto Vega Cornejo, ajudant de la Secció d'Obres Públiques de la Diputació de Barcelona. Titulat el 17 de febrer de 1892.[1] Fou autor del Col·legi d'Orfes Pobres de Sant Julià de Vilatorta (1904), l'església neogòtica de San Juan de Arucas a Gran Canària (1908), un projecte d'urbanització de Montjuïc per a l'Exposició Internacional de 1929 (amb Lluís Domènech i Montaner) i un projecte no executat per a la plaça de Catalunya de Barcelona (1922).[2]
Fou professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1913) i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya (1930) i director de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1920-1931). També fou membre de la Junta de Museus. Fundà i dirigí la revista Arquitectura y Construcción (1889-1923).
També intervingué en política municipal, ja que fou escollit regidor pel Districte 7 a l'ajuntament de Barcelona a les eleccions municipals de 1913 dins les llistes del Partit Republicà Radical.[3]
Obres
modificaReferències
modifica- ↑ «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 314 [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ «Manuel Vega i March». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.286. ISBN 978-84-9850-461-3.