Margarida Castells i Criballés
escriptora catalana
(S'ha redirigit des de: Margarida Castells Criballés)
Margarida Castells i Criballés (Torelló, 1962) és traductora de l'àrab, investigadora i professora.[1] Coautora amb Dolors Cinca de dues versions dels reculls d'històries de Les mil i una nits[2][3] (Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana - 1996[4] i Premi Crítica Serra d'Or de traducció - 1997). En col·laboració amb Manuel Forcano va traduir els relats de viatges d'Ibn Battuta (2005 - Premi Crítica Serra d'Or de traducció 2006),[1] i, en solitari, textos de Salim Barakat,[5] i Mahmud Darwix[1] entre d'altres. Ha estat docent a la Universitat de Barcelona, i s'ha dedicat a les traduccions llatines de l'Alcorà i a la codicologia.[6] Ha col·laborat amb el Museu Egipci de Barcelona (Fundació Arqueològica Clos) com a directora científica d'expedicions culturals a Etiòpia i a l'Uzbekistan. També ha format part de diverses expedicions de catalogació i conservació de manuscrits als països de l'àrea mediterrània.[1][7][8][9]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1962  (61/62 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | traductora, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
Com a filòloga i arabista és coautora, amb Dolors Cinca, del primer Diccionari àrab-català,[1][10][11] que té per objecte l'àrab estàndard modern.[12]
Obra modifica
- Traduccions
- 1995: Les mil i una nits. En col·laboració amb Dolors Cinca (1995).[13] Premi Ciutat de Barcelona de traducció (1996) i Premi Crítica Serra d'Or de Traducció (1997)[14]
- 1998: Las mil y una noches según el manuscrito más antiguo. Traducció al castellà, en col·laboració amb Dolors Cinca[15]
- 2001: Salim Barakat. La llagosta de ferro
- 2002: Mohammed Hamza Ghanayem. «Vuit poemes»[1]
- 2002: Aziza Ahdiya. Poemes de La confessió de Tantan
- 2003: Hassan El Ouazzani. «Dos poemes»[1]
- 2004: Mahmud Darwix. Per què has deixat el cavall sol? [16]
- 2005: Ibn Battuta. Els viatges. En col·laboració amb Manuel Forcano. Premi Crítica Serra d'Or de Traducció (2006)[17]
- 2013: Perles de la nit. Poetes andalusines. Edició del text àrab i traducció. En col·laboració amb Encarna Sant-Celoni. Adesiara Editorial. Martorell, 2013.[18]
- 2014: Abdal·lah Ibn Almuqaffa. Ètica i educació per a governants.[19]
- 2019: Jo soc vosaltres. Sis poetes de Síria, a cura de Mohamad Bitari. Poemes de Raed Wahesh, Rasha Omran, Talal Bu Khadar, Abdul·lah Al-Hariri, Nisrín Akram Khouri, Wael Saadeddín. i Mohamad Bitari. Publicat en co-edició Godall Edicions, Pol·len i SodePau. (2020 Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica de l'any dels XXXVII Premis Cavall Verd).[20]
- Obra pròpia
- 2003: Catalogue des manuscrits conservés dans la bibliothèque de l'Archêveché Grec-Catholique d'Alep, Syrie. En col·laboració amb Pius Alibek, Manuel Forcano i Francisco del Río.[8]
- 2007: Diccionari Àrab-Català. En col·laboració amb Dolors Cinca. Enciclopèdia Catalana.[21]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Montserrat, Bacardí,. Les traductores i la tradició : 20 pròlegs del segle XX. 1a edició. Lleida: Punctum, 2013, p. 72. ISBN 9788494069475.
- ↑ Palol, Miquel de. «1001 nits». A: La poesia en el boudoir. Columna, 2003, p. 141. ISBN 9788466403092. «La feinada ha anat a càrrec de dues traductores, Dolors Cinca i Margarida Castells, que han bastit un text àgil i immediat...»
- ↑ Carbonell i Cortés, Ovidi. «La ética del traductor y la ética de la traductología». A: Ética y política de la traducción literaria (en castellà). Grupo de Investigación Traducción, literatura y sociedad. Málaga: Ediciones Miguel Gómez, 2004. ISBN 9788488326232. «...en la reciente traducción catalana de las Mil y una noches por Dolors Cinca y Margarida Castells (1995), que alcanza un difícil equilibrio entre el exotismo patente (evidente también para los lectores árabes) y la familiarización...»
- ↑ «Premis atorgats per l'Ajuntament de Barcelona - Premis Ciutat de Barcelona - 1996». Estadística. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 juny 2018].
- ↑ García Tur, Víctor «Dobles, meitats i centaures». El País, 18-01-2018 [Consulta: 18 setembre 2018]. «El 2001 l'andorrana Límits Editorial va publicar La llagosta de ferro, que és el testimoni cru (=realista) de la infantesa kurda del seu autor. El traduïa Margarita Castells Criballés»
- ↑ «[Margarida Castells Criballés Margarida Castells Criballés]». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
- ↑ «Margarida Castells». Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN català. PEN català, nº 13, abril 2012 [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ 8,0 8,1 «Margarita Castells Criballés | Islamolatina» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2018].
- ↑ «Margarida Castells Criballés | CCCB». [Consulta: 26 febrer 2018].
- ↑ «Es publica el primer diccionari àrab-català». 3/24.cat. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 23-12-2007. [Consulta: 21 juny 2018].
- ↑ Luján, Daniel «Un diccionari és un oceà». VilaWeb, 22-11-2007 [Consulta: 21 juny 2018].
- ↑ Bramon, Dolors «Una important fita cultural. Un pas endavant de la cultura catalana». El Periódico, 15-01-2008.
- ↑ Castells, Margarida «Entorn de la traducció al català de Les mil i una nits». Quaderns. Revista de traducció 9, 2003, 2003, pàg. 13-23.
- ↑ «Premis Crítica 'Serra d'Or' 1997». Serra d'Or. Barcelona, Any XXXIX, Núm. 448, Abril 1977, p. 42-43.
- ↑ «Las mil y una noches según el manuscrito más antiguo». ABC Cultural, 28-01-1999, pàg. Pàg. 16.
- ↑ «Per què has deixat el cavall sol?» (en català). Editorial Límits, 2004. [Consulta: 21 novembre 2015].
- ↑ «premi Serra d'Or crítica 2006» (en català). anuaris.cat, 06-04-2006. [Consulta: 21 novembre 2015].
- ↑ «Comentaris sobre traduccions - Margarida Castells». [Consulta: 26 febrer 2018].
- ↑ Ibn Al-Muqaffa, Abd-Al·lah; Castells i Criballés, Margarida (traducció). Ètica i educació per a governants. Barcelona: Angle Editorial, juny 2014 (El far, num. 23). ISBN 978-84-16139-06-4.
- ↑ «Anna Gas i Margarida Castells, guardonades amb els XXXVII Premis Cavall Verd». dBalears, 27-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-03-28. [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ Paloma i Sanllehí, David. 50 obres de llengua del segle XXI.: Ressenyes i propostes de recerca. 1ª. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de publicacions, 2010, p. 29-30 (Materials, 213). ISBN 978-84-490.2621-8.