Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana
premi literari de traducció en llengua catalana concedit per l'Ajuntament de Barcelona
El Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana és un guardó atorgat a una traducció al català d'una obra de creació literària escrita originàriament en qualsevol llengua i publicada per una editorial de Barcelona o de la seva regió metropolitana durant l'any en què que s'atorga. L'import del premi correspon a l'autor de la traducció premiada.[1] El premi el lliura l'Ajuntament de Barcelona i el guardonat és escollit per un jurat integrat per un màxim de sis persones: un president o presidenta, fins a un màxim de quatre vocals i un/a representant de l'Institut de Cultura de Barcelona que té veu però no vot.[1] Forma part del Premi Ciutat de Barcelona que recull guardons anuals a diferents disciplines,[1][2] i aquesta categoria fou instaurada l'any 1995.[3]
| Tipus | premi literari  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | Premi Ciutat de Barcelona | ||
| Vigència | 1995 - | ||
| Estat | Espanya | ||
| Conferit per | Ajuntament de Barcelona | ||
Guardonats modifica
- 2023 - Marta Pera Cucurell. Orlando, de Virginia Woolf.[4]
- 2022 - Josefina Caball i Guerrero. El color porpra, d'Alice Walker.[5]
- 2021 - Miquel Cabal Guarro. Crim i càstig de Fiódor Dostoievski.[6]
- 2020 no convocat[7]
- 2019 - Arnau Barios. Eugeni Oneguin, d'Aleksandr Puixkin.[8]
- 2018 - Anna Soler Horta. Austerlitz, de W. G. Sebald.[9]
- 2017 - Dolors Udina. Els dimonis de Loudun, d'Aldous Huxley.[10]
- 2016 - Miquel Desclot. Cançoner, de Francesco Petrarca.[11]
- 2015 - Ramon Monton i Lara. Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel.[12]
- 2014 - Jordi Vintró. Noves impressions d'Àfrica, de Raymond Roussel.[13]
- 2013 - Jordi Martín Lloret. L'escuma dels dies, de Boris Vian.[14]
- 2012 - Miquel Casacuberta. Els papers pòstums del Club Pickwick, de Charles Dickens.[15]
- 2011 - Núria Mirabet i Cucala. De la meva vida. Poesia i vertitat, de Johann Wolfgang Goethe.[16]
- 2010 - Joan Fontcuberta i Gel. La impaciència del cor, de Stefan Zweig.[17]
- 2009 - Josep Rius-Camps i Jenny Read Heimerdinger. Demostració a Teòfil: Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza, de Lluc.[18]
- 2008 - Vicent Alonso. Assaigs, de Michel de Montaigne.[19]
- 2007 - Jordi Llovet. Les flors del mal, de Charles Baudelaire.[20]
- 2006 - Joan Sellent i Arús. Panorama des del pont, d'Arthur Miller.[21]
- 2005 - Albert Nolla. Tòquio Blues, d'Haruki Murakami.[22]
- 2004 - Narcís Comadira. Cants, de Giacomo Leopardi.[23]
- 2003 - Xavier Pàmies. Relat personal d'un pelegrinatge a Medina i la Meca, de Richard Francis Burton.[24]
- 2002 - Salvador Oliva i Llinàs. Sonets, de William Shakespeare.[25]
- 2001 - Mikel de Epalza. Alcorà.[26]
- 2000 - Francesc Parcerisas. Un esborrany de XXX Cantos, d'Ezra Pound[27]
- 1999 - Anna Rubió i Jerzy Slawomirski. Dietari (1953-1956), de Witold Gombrowicz[28]
- 1998 - Annie Bats i Ramon Lladó. La vida, manual d'ús, de Georges Perec. Menció especial: Xavier Benguerel, Les flors del mal de Baudelaire.[29]
- 1997 - Manuel Balasch. Ilíada d'Homer.[30]
- 1996 - Margarida Castells, Dolors Cinca i Jaume Creus. Les mil i una nits.[31][32]
- 1995 - Monika Zgustová. Les aventures del bon soldat Švejk de Jaroslav Hašek.[32]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bases generals i específiques». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cronologia i evolució de les categories - Més informació». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Roser Vernet guanya el Premi Ciutat de Barcelona 2023 de literatura en català». Reus Digital, 02-02-2024. [Consulta: 30 març 2024].
- ↑ «Traducció en llengua catalana 2022». PREMIS CIUTAT DE BARCELONA. [Consulta: 30 juny 2023].
- ↑ Grífol Porta, Gabriela «https://beteve.cat/cultura/premis-ciutat-barcelona-2021-llista-guardonats/». beteve, 27-01-2022 [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ «PREMIS BARCELONA 2020». Ajunatment de Barcelona. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2019». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2018». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2017». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2016». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2015». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2014». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2013». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2012». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2011». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2010». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2009». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2008». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2007». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2006». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2005». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2004». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2003». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2002». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2001». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 2000». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 1999». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 1998». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Traducció en llengua catalana - 1997». Barcelona Cultura - www.barcelona.cat [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «La Invenció d'Orient / Manel Ollé». Traces: base de dades de llengua i literatura catalanes. [Consulta: 29 gener 2020].
- ↑ 32,0 32,1 Pegenaute, Luís «Premios de traducción literaria: Cataluña (y II)» (en castellà). El Trujamán. Revista diaria de traducción. Centro Virtual Cervantes, 29-12-2005 [Consulta: 29 gener 2020].