Narcís Comadira i Moragriega
Narcís Comadira i Moragriega (Girona, 22 de gener de 1942) és un poeta, pintor, dramaturg, traductor, periodista i crític literari català.[1] La seva poètica és de factura més aviat clàssica, de temàtica contemplativa i un punt de vista de vegades irònic.
 (2022)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 gener 1942 (82 anys) Girona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura catalana, traducció, arts visuals i pintura |
| Lloc de treball | Catalunya |
| Ocupació | pintor, poeta, periodista, escriptor |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia |
| Participà en | |
| 9 febrer 2021 | Construïm el nou cicle |
| Premis | |
| |
| |
Com a pintor, entén la seva obra com una extensió de la poesia.[2] Els seus primers treballs mostraven referències del surrealisme i el pop, així com del seu mestre Domènec Fita. A finals dels anys setanta va abandonar la figura per començar a representar la natura i l'arquitectura, especialitzant-se en un paisatgisme molt personal i marcat pel realisme, que en els seus últims treballs està portant cap a una síntesi d'aquest, on cada cop apareixen menys elements a les seves obres.[3][4]
El 2014 Edicions 62 publicà la seva obra poètica completa (Poesia. 1966-2012), i l'any anterior aparegué Quan em llegiu. Poemes de Narcís Comadira triats i comentats per quaranta-set lectors (Edicions 62, 2013). El 2015 va aparèixer a la col·lecció Letras Hispánicas: El arte de la fuga. Antología del autor (Cátedra).
A les eleccions municipals de 2015 va ocupar l'última posició de la llista de la Candidatura d'Unitat Popular a Girona.[5] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va formar part de la llista electoral de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent en quinzena posició per la circumscripció de Girona.[6]
Obra
modificaPoesiamodificaSegons Isidor Cònsul «el punt madur de la seva lucidesa creadora roda, en fràgil equilibri, entre una compulsada capacitat reflexiva, una lírica de tendència elegíaca, el conreu poc o molt sistemàtic de la ironia i l'exercici del dubte».[7] Com explica Josep Bargalló, dins de la producció poètica de Narcís Comadira el seu tercer llibre Amich de plor, un volum de trenta-un sonets, és considerat el fundacional de la seva poètica. Les influències més notables són: Foix, Ferrater, Carner i -tal com s'aprecia en el títol- March. De fet, Narcís Comadira assistí a les classes de crítica literària de Ferrater i fou arran d'això que, després que Ferrater hagués llegit Papers privats de Comadira, li aconsellà, primer, que llegís Carner i Foix, i, segon, que escrivís en sonets.[8]
Poesia infantil i juvenilmodifica
|
ProsamodificaTeatremodifica
Crítica literària o assaigmodifica
Traduccionsmodifica
|
Premis
modifica- 1986 Premi Crítica Serra d'Or de poesia per Enigma
- 1990 Premi de la Crítica de poesia catalana per En quarantena
- 1992 Lletra d'Or per En quarantena
- 1992 Premi Crítica Serra d'Or de Teatre per La vida perdurable
- 1998 Premi Cavall Verd de traducció poètica per Digue'm la veritat sobre l'amor de W.H. Auden
- 2005 Premi Crítica Serra d'Or de traducció poètica per Cants de Giacomo Leopardi
- 2013 Creu de Sant Jordi.[10]
- 2018 Doctor honoris causa per la Universitat de Girona[11]
- 2020 Premi Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.[12]
- 2021 Premi Nacional de Cultura.[13]
Exposicions rellevants
modificaPintura
modifica- 1973 - Spanish Institute de Londres[14]
- 2010 - Museu de Montserrat, Museu d'Art de Girona i Fundació Fita[15] Comissariada per Jordi Falgàs.
Poesia
modifica
El 2003, coincidint amb el primer dia d'estiu, la Fundació Josep Pla va inaugurar una nova proposta de relectura de l'obra de l'escriptor de Palafrugell amb l'exposició El temps que fuig, que posava en relació uns fragments de l'obra periodística i gràfica de l'autor contemporani Narcís Comadira, i el llibre Les hores de Josep Pla que feia cinquanta anys havia sigut presentat per un altre poeta, Salvador Espriu. L'exposició convidava a assaborir l'obra de Comadira i Pla, a percebre divergències, coincidències, valoracions oposades o nostàlgies compartides.[16]
Referències
modifica- ↑ «Narcís Comadira i Moragriega». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Aragirona.catGirona reivindica Narcís Comadira en una exposició que repassa els 50 anys de la seva pintura[Enllaç no actiu] Consulta 26/10/2010
- ↑ elpunt.cat Els crits de comadira Consulta 26/10/2010
- ↑ «Narcís Comadira i Moragriega». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 2016-03-27. [Consulta: 10 març 2016].
- ↑ «Narcís Comadira tanca la llista de la CUP a Girona: "És l'únic partit que té un projecte de país que m’agrada"». Diari ARA, 10-04-2015 [Consulta: 8 juny 2016]. Arxivat 11 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Barnils, Andreu «Narcís Comadira: ‘La CUP són els únics que em mereixen confiança’». , 20-09-2015 [Consulta: 8 juny 2016]. Arxivat 15 August 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ 7,0 7,1 «Comentaris d'obra». Arxivat de l'original el 8 de novembre 2016. [Consulta: 7 novembre 2016].
- ↑ Bargallo, Josep. «El sonet en els primers llibres de Narcís Comadira». Arxivat de l'original el 8 de novembre 2016. [Consulta: 7 novembre 2016].
- ↑ Obiols, Víctor «La visió de l'àliga». Diari Ara [Barcelona], núm.372, 07-12-2011, p.37. ISSN: 2014-010X.
- ↑ «L'escriptor Narcís Comadira, el professor Romà Gubern i l'actriu Asunción Balaguer, Creus de Sant Jordi». Ara, 30-04-2013 [Consulta: 30 abril 2013]. Arxivat 3 de maig 2013 a Wayback Machine.
- ↑ «Vilaweb 18.11.2018». Arxivat de l'original el 2018-11-18. [Consulta: 18 novembre 2018].
- ↑ «Narcís Comadira, XX Premi Jaume Fuster | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Narcís Comadira, Maria Contreras Coll, Maria Carme Dalmau, Mónica Rikić i el Dansàneu, Premis Nacionals de Cultura». Arxivat de l'original el 2021-05-27. [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 191. ISBN 84-95554-27-5.
- ↑ lamalla.cat Narcís Comadira repassa els seus 50 anys a la pintura amb una exposició a Girona[Enllaç no actiu] Consulta: 25/10/2010
- ↑ «2003. El temps que fuig. Narcís Comadira i Josep Pla». Fundació Josep Pla. Arxivat de l'original el 2012-07-08. [Consulta: 19 juliol 2012].
Enllaços externs
modifica