Margarida Maria Alacoque
Margarida Maria Alacoque (Verosvres, 22 de juliol de 1647 - Paray-le-Monial, 17 d'octubre de 1690) va ser una monja i mística francesa, de l'Orde de la Visitació.[1] Va promoure la devoció al Sagrat Cor de Jesús, juntament amb sant Joan Eudes. És venerada com a santa per l'Església catòlica.[2]
 Talla de Peter Paul Metz, 1896, a la parròquia de St. Gordian und Epimachus (Merazhofen, Leutkirch im Allgäu) | |
| Nom original | (fr) Marguerite-Marie Alacoque  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Marguerite Alacoque 22 juliol 1647 Verosvres |
| Mort | 17 octubre 1690 (43 anys) Paray-le-Monial |
| Sepultura | Capella de la Visitació (Paray-le-Monial) |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Es coneix per | Promotora de la devoció al Sagrat Cor de Jesús |
| Activitat | |
| Ocupació | mística, religiosa catòlica |
| Orde religiós | Orde de la Visitació |
| Verge | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 18 de setembre de 1864 (venerable des de 1824) , Roma nomenat per Pius IX |
| Canonització | 13 de maig de 1920 , Roma nomenat per Benet XV |
| Festivitat | 16 d'octubre |
| Iconografia | Hàbit de monja, amb un cor inflamat a la mà |
| Patrona de | Malalts de pòlio, devots del Sagrat Cor |
 | |
Biografia modifica
Marguerite Alacoque va néixer a L'Hautecourt, prop de Verosvres (departament de Saona i Loira), a la Borgonya, el 22 de juliol de 1647. Era la darrera dels cinc fills del notari Claude Alacoque i de Philiberte Lamyn. Ja de petita va demostrar gran devoció i religiositat; als quatre anys, quan encara no podia entendre què volia dir, va fer vot de virginitat. Als vuit anys va quedar òrfena de pare i va ser enviada a un col·legi de clarisses.[3]
El 1661 va dir que se li aparegué la Mare de Déu. Als 22 anys va rebre la confirmació i ajuntà al seu nom el de Maria. Malgrat l'oposició de la seva mare, va voler seguir la vida religiosa i ingressà a la nova Orde de la Visitació.
Paray-le-Monial modifica
Al monestir de la Visitació de Paray-le-Monial, entre Dijon i Lió, Margarida Maria va tenir un seguit d'aparicions de Crist, en carn i ossos: la primera va ser el 27 de desembre de 1673. La visionària deia que Crist li va dir que estengués la devoció al seu Sagrat Cor, ultratjat llavors pels pecats de la humanitat i font de l'amor seu envers ella. Aquesta revelació va ser coneguda com "les grans revelacions del Sagrat Cor de Jesús". Durant 17 anys, Margarida va tenir visions durant les quals mantenia "col·loquies" amb Crist, que l'anomenava "deixeble predilecta" i li ensenyava "la ciència de l'amor".
Al llarg de la seva vida, la monja hagué de suportar la incomprensió per part de les autoritats eclesiàstiques i de la mateixa comunitat del monestir, que dubtaven de l'autenticitat d'aquestes visions i que van fer que ella mateixa en dubtés. A partir del moment que troba el jesuïta Claude La Colombière, que esdevé el seu director espiritual, Margarida recupera la confiança en si mateixa. Convençut de la sinceritat de la monja, va defensar-la davant les autoritats, arriscant el seu prestigi de religiós prudent.
Inspirada per Crist, Margarida va establir la pràctica de l'Hora Santa, pregària que feia ajaguda bocaterrosa, entre les onze de la nit i la mitjanit de cada primer dijous de mes, simbolitzant la tristesa mortal que havia hagut de suportar Crist en ésser abandonat a la seva agonia pels apòstols. També Crist li hauria dit que la festa del Sagrat Cor havia de ser el divendres següent a l'octava del dia de Corpus Christi.
Va ser nomenada mestre de novícies. Quan va morir, el 16 d'octubre de 1690, dues de les seves deixebles van redactar una Vida de sor Margarida Maria Alacoque. A més, ella mateixa havia deixat escrita una obra autobiogràfica on explicava el seu trajecte espiritual i les seves aparicions.
Veneració modifica
Les seves restes són a la capella de l'antic monestir de Paray-le-Monial. La causa diocesana de beatificació es va obrir el 15 d'octubre de 1714. Va ser molt lenta, degut a la discussió sobre la naturalesa de les seves visions. El 30 de març de 1824, Lleó XII la proclama venerable i el 18 de setembre de 1864, Pius IX la declara beata. La canonització arribà el 13 de maig de 1920, de mans de Benet XV. La seva festivitat és el 16 d'octubre, i la festa del Sagrat Cor es fa el divendres següent al segon diumenge de després de la Pentecosta.[4]
Referències modifica
- ↑ «Margarida Maria d’Alacoque». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ García, Antonio Rubial. Profetisas y solitarios: espacios y mensajes de una religión dirigida por ermitan̋os y beatas laicos en las ciudades de Nueva Espan̋a (en castellà). UNAM, 2006, p. 144. ISBN 978-968-16-7984-2.
- ↑ Doll, M.B. «St. Margaret Mary Alacoque». The Catholic Encyclopedia. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ Cappelluti, Leonardo «La devoción al Sagrado Corazón de Jesús». Teología: revista de la Facultad de Teología de la Pontificia Universidad Católica Argentina, 93, 2007, pàg. 239–252. ISSN: 0328-1396.
Bibliografia modifica
- Ivan Gobry. Margherita Maria Alacoque e le rivelazioni del Sacro Cuore. 1989
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida Maria Alacoque |
- Paray-le-Monial
- Biografia Arxivat 2004-11-09 a Wayback Machine.