Maria Espinalt i Font

cantant espanyola
(S'ha redirigit des de: Maria Espinalt)

Maria Rosa Espinalt i Font (Barcelona, 29 de juliol de 1910[1] - Barcelona, 25 de juny de 1981[2]) fou una soprano catalana considerada una primera figura de l'escena estatal.

Infotaula de personaMaria Espinalt i Font
Biografia
Naixement29 juliol 1910 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juny 1981 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 0f68a90b-472d-4528-a711-f1be174c4900 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Fou filla de Teodor Espinalt i Prat i de Mercè Font i Dantí. Amb dos anys, amb la seva família va anar a viure al barri del Poblenou on Maria estudià amb les franciscanes de la Rambla i cant amb el professor Mariano Beut Martínez.[3] Es formà amb els professors Pepita Gibert i Ramon Gorgé.[4][5]

Debutà el 1927 al Teatre Victòria (Barcelona) amb Cançó d'amor i de guerra. L'any 1931 va actuar al Gran Teatre del Liceu interpretant Rigoletto acompanyada d'Hipòlit Lázaro.[5] Durant més de deu temporades actuaria al teatre barceloní. L'any 1932 actuaria a Madrid, amb Marina i El barber de Sevilla, i també a diferents capitals de la resta d'Espanya. Va crear la seva pròpia companyia durant la postguerra. El 1947 actuà a Itàlia i a moltes ciutats d'Europa. Conreà el lied i enregistrà discs de cançons catalanes i de sarsuela.[6]

El 1935 es va casar amb Josep Maria Coll i Rovira –que va morir afusellat el 10 de desembre de 1938–, amb qui va tenir el seu únic fill, Josep Maria. El 1943 es va casar amb Constantí Carrerra i Miragaya.[7][2]

Es va retirar el 1956 i les seves últimes actuacions, benèfiques, van ser al Centre Moral i Cultural del Poblenou, cap al 1958.[8] El govern de la República la va guardonar amb el Lazo de la Orden de Isabel la Católica. Maria Espinalt va tenir una llarga relació amb Santpedor on tenia una casa residencial i lligams familiars i afectius, i on es retirà quan va deixar de cantar, per la qual cosa fou considerada una santpedorenca adoptiva.[9]

Llegat i memòriaModifica

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva part de la indumentària de la soprano catalana.[10]

Al barri del Poblenou de Barcelona, on visqué i estudià de petita, hi ha un institut d'ensenyament secundari que porta el seu nom.[11] Com també una plaça d'aquest districte i un carrer de Santpedor.

ReferènciesModifica

  1. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1910, número de registre 7787. En la inscripció el nom es Rosa, no pas Maria.
  2. 2,0 2,1 «Necrológicas». La Vanguardia, 26-06-1981, pàg. 32.
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 154. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. «Espinalt Font, Maria». Arxiu Històric del Poblenou. [Consulta: 4 maig 2020].
  5. 5,0 5,1 Hernández Girbal, F. «María Espinalt». Ritmo, Núm. 594, 01-12-1988, pàg. 143.
  6. «Maria Espinalt i Font | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
  7. «Esquela de defunció de Teodor Espinalt i Prat». La Vanguardia, 13-01-1944, pàg. 9.
  8. DDAA. Enciclopèdia, El Poblenou en 135 veus. Arxiu Històric del Poblenou, 2005, p. 54
  9. «Maria Espinalt i Font». Ajuntament de Santpedor. [Consulta: 4 maig 2020].
  10. Escena Digital - María Espinalt i Font
  11. «Inici». Institut Maria Espinalt. [Consulta: 4 maig 2020].