Maria Francesca de Bragança

infanta de Portugal
(S'ha redirigit des de: Maria Francesca de Portugal)

Maria Francesca de Bragança (Palau de Queluz 1800 - Alverstoke, 1834) va ser una infanta de Portugal de la Casa dels Bragança amb el tractament d'altesa reial. Casada amb el pretendent carlista al tron d'Espanya Carles Maria Isidre de Borbó.

Plantilla:Infotaula personaMaria Francesca de Bragança

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 abril 1800 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Queluz (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 1834 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Alverstoke (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent de Sant Vicenç de Fora Modifica el valor a Wikidata
Member of the Junta de Damas de Honor y Mérito (en) Tradueix
27 octubre 1816 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfanta de Portugal Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Bragança Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarles Maria Isidre de Borbó (1816–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan Carles de Borbó i de Bragança, Ferran de Borbó i de Bragança, Carles Lluís de Borbó i de Bragança Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan VI de Portugal Modifica el valor a Wikidata  i Carlota Joaquima de Borbó Modifica el valor a Wikidata
GermansMiquel I de Portugal
Francesc Antoni de Bragança
Pere I del Brasil i IV de Portugal
Maria de l'Assumpció de Bragança
Maria Isabel de Bragança
Isabel Maria de Bragança
Anna de Jesús Maria de Bragança
Maria Teresa de Bragança Modifica el valor a Wikidata
Premis

Nascuda el dia 22 d'abril de 1800 al Palau de Queluz a les proximitats de Lisboa, sent filla del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya.[1] Neta per via paterna del rei Pere III de Portugal i de la reina Maria I de Portugal ho era per via materna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma.

Educada a la conservadora cort de Lisboa s'exilià junt amb la resta de la família reial portuguesa al Brasil arran de l'ocupació del país per part dels exèrcits francesos de Napoleó Bonaparte.

Casada el dia 4 de setembre per poders a Cadis i ratificat el dia 22 de setembre de 1816 en persona al Palau Reial de Madrid amb l'infant Carles Maria Isidre de Borbó, fill de rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma. La parella visqué a la Cort de Madrid i tingueren tres fills:

A partir de l'any 1832 seguí el seu marit en el periple que el feu voltar per la península a conseqüència de la no acceptació de la Pragmàtica Sanció que abolia la Llei Sàlica i permetia l'accés al tron a la infanta Isabel, futura reina Isabel II d'Espanya.

Des de 1832, Maria Francesca va seguir el seu marit en el periple que va fer en recórrer la península com a conseqüència de la seva negativa d'acceptar la Pragmàtica Sanció de 1830, que abolia la Llei Sàlica i permetia l'accés al tron de la infanta Isabel, futura Isabel II d'Espanya.[1] El 12 de juny de 1834 van arribar a Anglaterra, acompanyats dels seus fills, la princesa de Beira i altres seguidors.[2] A finals de juny es van instal·lar a Gloucester Lodge, una residència d'Old Brompton, un suburbi de Londres.[3]

L'any 1834 morí a Anglaterra on el seu marit es trobava retingut per evitar la seva entrada de nou a la península. A la seva mort, la seva germana es va fer càrrec dels seus fills,[4] i el 1838 es va casar amb l'infant Carles.[5]

Va ser acadèmica d'honor i de mèrit de la Reial Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís.[6]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Maria Francisca (D.). Infanta de Portugal» (en portuguès). Diccionario histórico, corográfico, heráldico, biográfico, bibliográfico, numismático y artístico. João Romano Torres - Manuel Amaral, 1904-1915/2000-2015. [Consulta: 23 gener 2021].
  2. Dino, 1909, p. 86, 91.
  3. Dino, 1909, p. 104.
  4. Córdoba, E. Pablo de. Historia de Don Carlos de Borbón y de Este y de su augusta familia, desde el Convenio de Vergara hasta nuestros días (en castellà). Madrid: Imprenta de T. Rey, 1870, p. 575-581. 
  5. Merino, Eulogio «Descendencia del infante Don Carlos María Isidro de Borbón (1788/1855)». Hidalguía, núm. 189, 1985, pàg. 203-204.
  6. «Academicos beneméritos» (en castellà). Real Academia de Nobles y Bellas Artes de San Luis. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2022. [Consulta: 31 octubre 2022].

Bibliografia

modifica
  • Dino, Dorothée. Memoirs of the Duchesse de Dino (afterwards Duchesse de Talleyrand et de Sagan) 1831-1835 (en anglès). Nova York i Londres: Charles Scribner's sons i William Heinemann, 1909.