Maria Salvo Iborra
Maria Salvo Iborra (Sabadell, 27 de maig de 1920 - Barcelona, 16 de novembre de 2020) va ser una activista antifranquista catalana.[1][2][3]
 Maria Salvo al Museu d'Història de Catalunya el 2004  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Salvo Iborra 27 maig 1920 Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 16 novembre 2020 (100 anys) Barcelona |
| Residència | Sabadell |
| Es coneix per | presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics Fundadora de l'Associació Les Dones del 36 |
| Activitat | |
| Ocupació | activista antifranquista |
| Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya Barcelona en Comú |
| Membre de | |
| Moviment | Esquerra Republicana de Catalunya |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Segona República Espanyola |
| Conflicte | Repressió franquista i Guerra Civil espanyola |
| Cronologia | |
| 17 juliol 1936-1945 | repressió franquista
|
Premis | |
Biografia
modificaEl seu avi fou un migrant aragonès i el seu pare treballà com a fuster ebenista, però cap dels dos tenia militància política. La seva mare era originària de Cornudella de Montsant i treballava com a minyona a Barcelona. Quan tenia set anys es traslladà amb la família a Les Corts, i amb tretze ja treballava de portera a l'edifici on vivien. El 1935 va començar a sovintejar els centres culturals d'Esquerra Republicana de Catalunya, però influïda per la xicota del seu germà gran va ingressar finalment a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC).[4]
En esclatar la Guerra Civil espanyola era militant de la Unió General de Treballadors (UGT) i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat la Confederació Nacional del Treball i la UGT. El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les JSUC i participà en la defensa de la Segona República Espanyola. El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l'exili, però fou empresonada als camps de concentració de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d'on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.[5]
Fou detinguda amb tres noies més el 1941 a Madrid mentre feia d'enllaç amb la resistència i fou tancada en una cel·la d'aïllament, amb tan sols 21 anys, a la presó de les Corts, on a causa de les tortures que patí ja mai no va poder ser mare. El 1943 fou traslladada a la presó de Predicadores, a Saragossa, i després a la presó de dones de Ventas. El febrer de 1946 fou jutjada i condemnada pel règim de Franco a 30 anys de presó, la major parts dels quals els passà a la presó de Segòvia. També van condemnar el seu germà a onze anys per ser qui era.[6]
De nou al carrer el 1957, fou desterrada a Santander, però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al Partit Socialista Unificat de Catalunya i també al moviment feminista. Un cop recuperada la democràcia, fou presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36. La seva biografia és reflectida al volum El daño y la memoria, de l'historiador Ricard Vinyes.[2]
Maria Salvo va morir a Barcelona el 16 de novembre de 2020 a l'edat de 100 anys.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Mor als 100 anys la lluitadora antifranquista Maria Salvo», 16-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Obiols, Isabel. «Ricard Vinyes reconstruye la biografía de la antifranquista Maria Salvo». El País, 02-11-2004. [Consulta: 27 febrer 2017].
- ↑ Montanyà, Xavier. «Maria Salvo i la lluita de les dones del 36». Vilaweb, 23-11-2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Soledad Bengoechea Les dones del PSUC Ed. Els arbres de Fahrenheit. p. 101-102. Disponible en versió
PDF
- ↑ Martínez, Domènec «Maria Salvo ja ha fet 100 anys!». Diari de Sabadell, 9-10 juny 2020, pàg. 11.
- ↑ Romaguera, Àlex. «Vam ser derrotats, però no vençuts». Directa, 02-09-2016. [Consulta: 19 novembre 2020].
Enllaços externs
modifica