Martí Zacaries

(S'ha redirigit des de: Martí Zaccaria)

Martí Zaccaria (Martino Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.

Infotaula de personaMartí Zacaries
Grosso minted by Martino Zaccaria.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1345 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Esmirna Modifica el valor a Wikidata
Baron de Chalandritsa (fr) Tradueix
Dèspota Quios
Baron of Veligosti (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaZaccaria Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Ghizi (en) Tradueix
Jacqueline de la Roche Modifica el valor a Wikidata
FillsBartolomeo Zaccaria (en) Tradueix
Centurió I Zacaries Modifica el valor a Wikidata
PareBenet II Paleòleg Modifica el valor a Wikidata
GermansBenet III Zacaries Modifica el valor a Wikidata

A la mort de Benedict II Paleòleg el 1314, el van succeir els seus fills Martí i Benedict III Zaccaria (Benedetto III Zaccaria) en comú.

Martí Zaccaria es va casar amb una de les filles de Bartolomeo Ghisi, gran contestable de Morea que era canceller de Tebes i posseïa un terç d'Eubea i la senyoria de Tinos, Mikonos i les Esporades septentrionals. A més va obtenir la baronia de Kalanutza d'Aimon de Rans, cavaller que l'havia rebut de Lluís de Borgonya a l'extinció de la casa de Tremblay. En segones noces es va casar amb Jacqueline de la Roche, hereva de la branca sènior de la casa de ducs d'Atenes que li va aportar les baronies de Veligosti a Messènia i Damala a Argòlida.

El 26 de juny de 1315 Martí va rebre de Felip de Tarent, príncep d'Acaia i teòric emperador, el títol de "Rei i dèspota de l'Àsia Menor" amb Quios, Œnusses, Imbros, Tenedos, Lesbos, Samos, Icària, Cos i els castells de Damala i Kalanutza suposats feus llatins. Això va provocar l'hostilitat de l'emperador romà d'Orient verdader Andrònic III.

El 1317 Martí va conquerir Esmirna i el 1318 va aconseguir imposar un dret de passatge als vaixells comercials turcs, després d'una victòria militar. Benedetto III fou invitat a retirar-se a canvi d'una pensió.

El 1319 van rebre la investidura imperial de Felip de Constantinoble. El feu comprenia a més de Quios, Tenedos, Samos, Marmora, Lesbos i els ports de Focea administrats com governadors per l'altra branca familiar. El rei de França li va donar el títol reial i el dret hereditari a mascles i femelles "utriusque sexus"

Benedetto III va cridar l'emperador en ajut al no poder resistir la pressió per retirar-se (1324) i l'emperador ho va aprofitar. L'emperador va declarar a Martí desposseït (1329) i va enviar una flota de 105 naus a Quios. Martí fou fet presoner i portat a Constantinoble i empresonat; els seus fills Bartolomeo i Centurione, van poder comprar la seva vida. La flota romana d'Orient es va presentar a Focea on Andreolo Cattaneo va haver de jurar fidelitat. Andreolo va morir el 1331 i el va succeir el seu fill Domenico Cattaneo, el darrer governador, ja que el 1334 Focea (les dues) foren ocupades pels romans d'Orient.

Martí fou alliberat el 1341 i el 1343 va rebre el comandament de la croada contra Umar Pasha emir d'Aidin. El 1344 els croats van ocupar Esmirna. Martí volia aprofitar per reconquerir Quios però va morir el 15 de gener de 1345 a Esmirna. El va succeir com a comandant Simone Vignoso que el 1346 es va presentar a Quios i en va prendre possessió de l'illa per a Gènova.

El fill de Martí, Bartolomeo va morir el 1334 i l'altra Centurione I Zaccaria va heretar els feus de Morea (la baronia de Kalandritza) que va mantenir fins a la mort.

Vegeu tambéModifica