Martin Blumner
compositor alemany
Martin Blumner (Furstenberg (Mecklenburg) 21 de novembre de 1827 - Berlín, 16 de novembre de 1901) fou un compositor alemany del Romanticisme.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 novembre 1827 ![]() Fürstenberg de Havel ![]() |
Mort | 16 novembre 1901 ![]() Berlín ![]() |
Activitat | |
Ocupació | compositor, director d'orquestra, teòric musical ![]() |
![]() ![]() |
Després d'estudiar teologia, filosofia i ciències naturals, es dedicà exclusivament a la música (1847) sota la direcció Dehn i Grell. El 1853 fou anomenat substitut, i el 1876 directro de l'acadèmia de cant de Berlín, càrrec al qual renuncià el 1899; dirigí els cors de Zelter, i el 1875 fou elegit membre de l'Acadèmia d'Art, junta en la qual hi formà part (1880), essent elegit president de la secció de musical el 1885, i sots-president de l'acadèmia el 1891. En aquest mateix any se'l hi confià la direcció de l'escola superior en la part de composició.
Les seves obres principals són:
- els oratoris: Abraham (1859), Der Fall Jerusalem (1874);
- la cantata In Zeit und Eloikkeit (1885);
- un Te Deum a vuit veus (1868) i un nombre considerable de salms i motets.
- La seva obra Geschichte der Singakademie zu Berlín (1879) li'n valgué el títol de doctor honorari en filologia de la Universitat de Berlín.
Bibliografia
modificaA Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martin Blumner |
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 8 (ISBN 84-239-4508-1)