Max Klinger

Max Klinger (Leipzig, 1857 - Grossjena, 1920) fou un pintor, escultor i artista gràfic alemany.[1]

Infotaula de personaMax Klinger
Max Klinger by Nicola Perscheid c1900.jpg
Max Klinger (cap a 1900) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 febrer 1857 Modifica el valor a Wikidata
Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 1920 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Großjena (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGroßjena (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlemanya
FormacióAcadèmia Prussiana de les Arts (1875–1876)
Academy of Fine Arts Karlsruhe (en) Tradueix (1874–1875)
école Saint-Pierre de Leipzig (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscultor, pintor i catedràtic d'universitat
OcupadorAcademy of Fine Arts Leipzig (en) Tradueix (1897–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsKarl Gussow, Ludwig des Coudres i Emile Charles Wauters Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaElsa Asenijeff Modifica el valor a Wikidata
Premis

Discogs: 2236378 Modifica el valor a Wikidata
Estàtua de Beethoven (1902)
Fantasia sobre Brahms de Max Klinger (1890-1894)

BiografiaModifica

Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Karlsruhe, i del 1883 al 1886 visqué a París, del 1886 al 1888 a Berlín i del 1888 al 1893 a Roma[1] (on es va deixar influir pel Renaixement italià i l'Antiguitat clàssica).[2] Va ésser deixeble de Karl Gussow a Berlín i va treballar a l'estudi d'Arnold Böcklin.[3]

Estil artísticModifica

La seua obra és d'una gran complexitat tècnica, estilística i intel·lectual, plena de símbols i fantasia. Com a escultor va experimentar amb la policromia de l'estil de les estàtues criselefantines gregues i la seua culminació va ésser l'estàtua de Beethoven (Museu de Belles Arts de Leipzig, 1899-1902), de marbre blanc i de colors, bronze, alabastre i ivori. Com a pintor és conegut, sobretot, per l'enorme Judici de París (Museu d'Història de l'Art de Viena, 1885-1887), en què el marc forma part de l'esquema decoratiu. Tanmateix, és com a artista gràfic que Klinger va mostrar més clarament la seua originalitat, i els seus aiguaforts van ésser considerats precursors del surrealisme. Els més notables es troben a la sèrie Aventures d'un guant, una exploració grotesca del fetitxisme anterior a la publicació de les teories de Sigmund Freud.[1]

Tot i la fredor del seu estil, la seua obra té validesa per la defensa de la bellesa intrínseca del nu (Judici de París), la plasmació de la música (Fantasia sobre Brahms) i l'intent d'unir mitologia i misticisme: Crist a l'Olimp (1897, Österreichische Galerie Belvedere, Viena).[4] El seu treball va tindre una profunda influència en Giorgio de Chirico,[5] Edvard Munch i Max Ernst.[6]

CuriositatsModifica

L'asteroid 22369 Klinger fou nomenat així en el seu honor.[7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 432.
  2. Birmingham Museum of Art, 2010. Birmingham Museum of Art: Guide to the Collection. Londres: Giles. ISBN 978190483277-5. Pàg. 226.
  3. Biografías y Vidas (castellà)
  4. Gran enciclopèdia catalana (català)
  5. Encyclopædia Britannica (anglès)
  6. Bio (anglès)
  7. NASA (anglès)

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Klinger