Messier 103 (M103, o NGC 581) és un cúmul obert situat a la constel·lació de Cassiopea. Va ser descobert per Pierre Méchain el 1781, i va ser un dels darrers objectes inclosos per Charles Messier en el seu catàleg d'objectes difusos, abans que ell mateix els pogués comprovar.

Infotaula objecte astronòmicMessier 103
Tipuscúmul obert Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)d Modifica el valor a Wikidata
Descobert perPierre Méchain[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1781[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCassiopea Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra8.500 a. ll. [1]
2.194 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi7,5 a. ll.[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)7,4 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−0,46 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−1,86 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−45,7 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)1h 33m 22.992s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)60° 39' -0''[6] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC581 Modifica el valor a Wikidata

Aquest cúmul és relativament poc dens i lleuger, classificat com de tipus d; conté al voltant de 40 membres comprovats segons Wallenquist, tot i que depenent del catàleg, aquesta quantitat pot variar. Becvar ofereix 69 membres, el catàleg celeste 2000.0 només 25, i el Archinal i Hynes (2003 arriba a 172 estrelles.

M103 està situat aproximadament a 8.500 anys llum del sistema solar, al que s'acosta a una velocitat de 37 km/s. El seu diàmetre aparent és de 6 minuts d'arc que correspon, tenint en compte la distància, a un diàmetre real d'uns 15 anys llum.

Els dos membre més brillants del cúmul, se magnitud aparent +10,5, són una supergegant de tipus B5Ib i una gegant de tipus B2II, també conté una estrella gegant vermella de tipus M6III. El nombre important d'estrelles pertanyent a la seqüència principal indica una edat força jove de 22 milions d'anys.

Observació modifica

L'aparença visual d'M103 està dominada per una estrella binària molt brillant que no forma part del cúmul Struve 131 (ADS 1209; components A, 7,3 mag, Sp B3, i B, 10,5 mag)

M103 es pot identificar fàcilment amb binoculars. Amb telescopi no és fàcil la seva identificació perquè es tracta d'un objecte pobre en estrelles i dispers; sent fàcilment confós per grups d'estrelles dels voltants, tot i que amb telescopis es poden observar les estrelles més tènues que el componen.

Aquest cúmul es pot localitzar des de l'estrella 37 Cassiopeiae (també anomenada Ruchbah), 0,5 graus al nord i 1 grau est, proper a la línia d'Epsilon. Situades molt a prop, estan altres cúmuls oberts, incloent-hi o Trumpler 1, NGC 654, NGC 659 i NGC 663. Aquest últim sovint confós amb M103.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Messier 103». [Consulta: 2 octubre 2017].
  2. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
  3. Afirmat a: SIMBAD.
  4. 4,0 4,1 «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
  5. Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
  6. 6,0 6,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 103