Messier 3 (també conegut com a M3 o NGC 5272) és un cúmul globular situat a la constel·lació de Llebrers. Va ser descobert per Charles Messier el 1764.

Infotaula objecte astronòmicMessier 3
Tipuscúmul globular Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)VI Modifica el valor a Wikidata
Descobert perCharles Messier[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment3 maig 1764[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLlebrers Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra0,01 Mpc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi90 a. ll.[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−8,85[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)10,62 (banda V)[4]
6,39 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−6,13 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−5,64 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−150 km/s[6]
−141,2 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)13h 42m 12s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)28° 22' 58.8''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−1,58[8] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC5272 Modifica el valor a Wikidata

Al voltant del 1784 XVIII William Herschel va estudiar el cúmul amb el seu gran reflector resolvent que estava format per milers d'estrelles, entre la magnitud 13 i la 16, que s'apinyaven en el seu centre. Lord Rosse, amb el seu gran telescopi reflector, va poder notar les alineacions d'estrelles més externes (les famoses potes d'aranya formades per alineacions estel·lars, també molt notòries en M13) així com localitzar algunes petites taques o pegats foscos, aglomeracions de pols situades davant del cúmul (més pròxims a la Terra), projectats sobre el cos d'estrelles.

Aquest cúmul és un dels més grans i brillants: segons càlculs recents es compon de prop de 500.000 estrelles, encara que la seva massa és pròxima a les 800.000 masses solars (això es deu al fet que una part de les seves estrelles no són visibles ni amb grans telescopis, per haver-se transformat en estrelles del tipus nana blanca i estrelles de neutrons).

La seva velocitat radial és igual a -147.1 km/s: s'aproxima a la Terra a més de 529.500 km/h, combinació del seu moviment orbital al voltant del nucli de la Via Làctia i el del mateix Sol. Si el Sol estigués situat a la distància del cúmul, la nostra estrella diürna lluiria amb magnitud 22.5ª aproximadament, el que la faria només visible amb telescopis professionals.

Es troba a uns 33.900 anys llum de la Terra. M3 té una magnitud aparent de 6,2, sent visible a ull nu amb bones condicions meteorològiques en nits de Lluna nova

Vist amb un telescopi modest, el cúmul s'observa amb gran detall com una "bola de neu", on cada floc és una estrella (del tipus gegant vermella); a partir dels 150-200 mm d'obertura és factible resoldre les seves components més externes.

Conté 274 estrelles variables del tipus RR Lyrae i Cefeida, a més d'algunes gegants vermelles de llarg període; les primeres van ser descobertes fotogràficament en 1895 per Pickering i Bailey, des dels Estats Units. Entre els seus astres més brillants està V154, una estrella variable Cefeida, estrella variable W Virginis, que oscil·la entre les magnituds 12.1 i 13.7 (en banda V) amb un període de 15.2842 dies: és assequible a equips d'afeccionats dotats de càmera CCD. Les estrelles RR Lyrae presenten lluentors pròximes a la magnitud 15.5.

Entre les seves variables més brillant, del tipus gegant vermella, l'afeccionat pot observar a V95 (magnitud 12.36), que pulsa amb un període de 102 dies o V225 (magnitud 12.73) que varia en 73 dies.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Messier 3». [Consulta: 26 juliol 2018].
  2. Lee Spitler «Uniting old stellar systems: from globular clusters to giant ellipticals» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2008, pàg. 1924–1936. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2008.13739.X.
  3. 3,0 3,1 William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.
  4. 4,0 4,1 4,2 Afirmat a: SIMBAD.
  5. 5,0 5,1 Ralf-Dieter Scholz «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.
  6. Afirmat a: General Catalogue of Stellar Radial Velocities. Autor: Ralph Elmer Wilson. Editorial: Carnegie Institution for Science. Data de publicació: 1953.
  7. Thirupathi Sivarani «The SEGUE stellar parameter pipeline. IV. Validation with an extended sample of galactic globular and open clusters». Astronomical Journal, 2011, pàg. 89. DOI: 10.1088/0004-6256/141/3/89.
  8. «Insights into pre-enrichment of star clusters and self-enrichment of dwarf galaxies from their intrinsic metallicity dispersions» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 15-11-2012, pàg. 183. DOI: 10.1088/0004-6256/144/6/183.

Bibliografia

modifica
  • A catalog of parameters for globular clusters on the Milky Way, W.E. Harris, 1996. Astron. J., 112, 1487.
  • Variable star in clusters, Pickering, E. C.; Bailey, S. I., 1895. Harvard College Observatory, circular nº 2.
  • Variable stars in clusters, Bailey, S. I., 1898. Astrophys. J., 8, p. 233-234

Enllaços externs

modifica
  • Messier 3 - SEDS Messier (anglès)