Lexicografia
La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics. Està relacionada amb la codificació de l'ús, especialment en termes de vocabulari, en llibres de referència.[1] La lexicografia està relacionada amb l'activitat pròpia de la lexicologia, de descriure alguns o tots els mots d'una o de més d'una llengua, especialment des del punt de vista del significat. Al costat de l'activitat pràctica de la producció de diccionaris (lexicografia pràctica) hi ha una activitat científica sobre els diccionaris i tot el que els envolta feta des del punt de vista lingüístic (lexicografia teòrica o metalexicografia).[2]
Àmbits d'estudiModifica
Els àmbits d'estudi de la lexicografia són diversos i es poden relacionar amb la planificació, la gestió i la producció de diccionaris. Entre els principals àmbits d'estudi de la lexicografia destaquen:
Organització institucionalModifica
Organitzacions lexicogràfiquesModifica
Lexicògrafs catalansModifica
- Antoni Maria Badia i Margarit
- Maria Teresa Cabré i Castellví
- Joan Coromines
- Joaquim Rafel i Fontanals
Projectes lexicogràficsModifica
- Diccionarios contrastivos del español de América
- Wikisign. Diccionari de la llengua de signes catalana
Publicacions periòdiquesModifica
Activitats científiquesModifica
- Congreso Internacional de Lexicografía Hispánica
- Simposio Internacional Relex Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
Repertoris lexicogràficsModifica
MetacercadorsModifica
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lexicografia |
- ↑ Gelpí, Cristina. La lexicografia. Barcelona: Santillana, 2000, p. 1-23.
- ↑ Rafel, Joaquim. La lexicografia. Barcelona. Barcelona: Editorial UOC, 2005, p. 61-80.
- ↑ Fuertes-Olivera, Pedro; Tarp, Sven. Theory and Practice of Specialised Online Dictioanaries. Lexicography versus Terminography (en anglès). Berlín/Boston: Wlater the Gruyter, 2014, p. 44-77.
- ↑ 4,0 4,1 Nielsen, Sandro. Function and User-related Definitions in Online Dictionaries (en anglès). Ivanovo: Ivanovo State University, 2011, p. 197-219.
- ↑ Wiegand, Herbst «Component Parts and Structures of General Monolingual Dictionaries: A Survey». Wörterbucher. Dictionaries. Diccionaries, 1989, pàg. 328-357.