Miguel Hidalgo y Costilla

(Redirected from Miguel Hidalgo)

Don Miguel Hidalgo, de nom complet Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Mandarte Villaseñor y Lomelí (Corralejo, Guanajuato, 8 de maig, 1753 – San Cristóbal Ecatepec, 30 de juliol, 1811), fou el cap de la revolta a favor de la independència de Mèxic.

Infotaula de personaMiguel Hidalgo y Costilla
Mexico.DF.Coyoacan.MiguelHidalgo.Statue.01.jpg
Estàtua d'Hidalgo a Coyoacan
Biografia
Naixement(es) Miguel Gregorio Antonio Ignacio Idalgo y Costilla Gallaga Mandarte Villaseñor modifica
8 de maig de 1753
Corralejo, Guanajuato
Mort30 de juliol de 1811(1811-07-30) (als 58 anys)
San Cristóbal Ecatepec
Causa de mortPena de mort modifica (Afusellament modifica)
Lloc d'enterramentAngel of Independence (en) Tradueix modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
FormacióUniversidad Michoacana de San Nicolás de Hidalgo (en) Tradueix modifica
Activitat
OcupacióLíder de la Guerra d'independència de Mèxic
Activitat1810 modifica –
Carrera militar
LleialtatMèxic modifica
Rang militarGeneralíssim modifica
ConflicteGuerra d'independència de Mèxic modifica
Família
PareQ17628146 Tradueix modifica
Signatura
Firma de Miguel Hidalgo.svg modifica

Era vicari de l'església de Dolores de Guanajuato, on inicià l'educació popular, raó per la qual fou considerat com a intel·lectual perillós i heretge per la Inquisició. Endemés del castellà, francès i llatí, també parlava otomí, nàhuatl i tarasco. El 16 de setembre, 1810 va fer la proclama independentista coneguda com a Grito de Dolores ("Viva la independencia. Viva la virgen de Guadalupe. Muera el mal gobierno"), amb suport de 300 partidaris, entre ells molts indis nahua i otomí. Va vèncer als reialistes a San Miguel el Grande, Celaya (20 de setembre), Valladolid (avui dia Morelia) (17 d'octubre) i Guanajuato (29 de setembre), però fou vençut per Calleja a Aculco (7 de novembre) quan marxava sobre la ciutat de Mèxic. Fou capturat a Norias de Baján quan fugia als Estats Units, i afusellat poc després. Un indi tarahumara li va tallar el cap després de mort per a cobrar una bonificació de vint pesos.

Atès que va començar la revolta per la independència de Mèxic, ha estat considerat pels mexicans com el Pare de la Pàtria. En honor seu, un estat de Mèxic porta el seu nom (Hidalgo).


Enllaços externsEdit

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miguel Hidalgo y Costilla