Miguel Núñez de Prado

Miguel Núñez de Prado (Montilla, 30 de març de 1882 - Pamplona, 24 de juliol de 1936) va ser un militar espanyol, afusellat pels revoltats al començament de la Guerra Civil.

Infotaula de personaMiguel Núñez de Prado

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Miguel Núñez de Prado y Susbielas Modifica el valor a Wikidata
30 març 1882 Modifica el valor a Wikidata
Montilla (Província de Còrdova) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort no natural Modifica el valor a Wikidata
Director general d'Aeronàutica Direcció general d'Aeronàutica
12 gener 1936 – 18 juliol 1936
← Manuel Goded Llopis
Capità general de les Illes Balears
5 febrer 1932 – 12 febrer 1933
← Virgilio Cabanellas FerrerFrancisco Franco Bahamonde →
Comandant general de la VI Divisió Orgànica
4 agost 1931 – 5 febrer 1932
← Germán Gil y YusteVirgilio Cabanellas Ferrer →
Governador de la Guinea Espanyola
21 desembre 1925 – 4 agost 1931
← Carlos Tovar de RevillaGustavo de Sostoa y Sthamer → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia de Cavalleria de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernador (1925–1931), militar Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatRestauració borbònica i Segona República Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Branca militarRegulars i Aeronàutica Militar Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent coronel (valor desconegut–1923)
general de divisió (1933–)
general de brigada (1925–1933)
coronel (1923–1925)
comandant (1915–valor desconegut)
capità (1913–1915) Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)Direcció general d'Aeronàutica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola i Guerra del Rif Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsEmilio Bueno Núñez del Prado (cosí) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Procedia de l'arma de Cavalleria.[1] Va participar en la guerra del Rif, amb el grau de Tinent Coronel, al comandament dels Regulars de Melilla.[2] El 1923 es va integrar en l'Aeronàutica Militar.[3]

Pel seu heroisme, va obtenir la Medalla Militar Individual. Durant la dictadura de Primo de Rivera, va intervenir en diverses conspiracions per a proclamar la República. Entre 1926 i 1931 va ser governador de la Guinea Espanyola.

Durant la República, Núñez de Prado, membre de la maçoneria, es va afiliar a la Unió Militar Republicana Antifeixista. Núñez de Prado, ja general, era el director general de la policia el febrer de 1936 i juntament amb el general Pozas, director general de la Guàrdia Civil, es va oposar als intents de Franco, cap de l'Estat Major, de decretar la llei marcial i donar un cop d'estat, durant la crisi del 17-19 de febrer, després de la primera volta de les eleccions, en les quals havia triomfat el Front Popular.[4]

El nou govern el va nomenar director general d'Aeronàutica (que integrava en aquell temps a les forces aèries militars i navals, i a l'aviació civil), procedint a desmuntar els possibles nuclis conspiradors, el que va permetre que la major part de la forces aèries romanguessin fidels al Govern republicà al produir-se el cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola.[5]

La matinada del 18 de juliol, va ser nomenat inspector general de l'Exèrcit. En aquestes hores incertes, Núñez de Prat es va dirigir amb avió a Saragossa, encara no formalment revoltada a fi de persuadir al general Cabanellas, que comandava la V Divisió Orgànica, que no s'unís a la revolta. A l'arribar a Saragossa, el van fer detenir, sent reclòs a l'Acadèmia Militar. Dies més tard va ser traslladat a Pamplona i entregat al general Mola, qui poc temps després va ordenar el seu afusellament.[6] Altres historiadors també assenyalen en les seves obres que Núñez del Prado va ser detingut i posteriorment executat. No obstant això, Michael Alpert sosté que no hi ha base documental per afirmar que fos executat i assenyala la possibilitat que simplement fos assassinat.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Michael Alpert (2013); The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939, pág. 345
  2. Declaracions del Tinent Coronel Núñez de Prado a l'Expedient Picasso
  3. Francisco J. Romero Salvadó (2013); Historical Dictionary of the Spanish Civil War, pág. 232
  4. Paul Preston, Franco Caudillo de España, ISBN 84-397-0241-8, pg. 152-153
  5. Hugh Thomas (1976); La Guerra civil española, Ed. Grijalbo, pág. 244
  6. Hugh Thomas (1976); La Guerra civil española, Ed. Grijalbo, pág. 250

Enllaços externs modifica