Obre el menú principal

Miguel Núñez de Prado y Susbielas (Montilla, 1882 - Pamplona, 24 de juliol de 1936) va ser un militar espanyol, afusellat pels revoltats al començament de la Guerra Civil.

Infotaula de personaMiguel Núñez de Prado y Susbielas
NunezPrado.jpg
Biografia
Naixement 1882
Montilla
Mort 24 de juliol de 1936(1936-07-24) (als 54 anys)
Pamplona
Escudo de la Guinea Portuguesa y Española.svg  Governador de la Guinea Espanyola
21 de desembre de 1925 – 4 d'agost de 1931
Coat of Arms of Balearics General Command.svg  Comandant general de les Illes Balears
1932 – 1933
Emblema FARE II Época (1934-1936).svg  Director general d'Aeronàutica
12 de gener de 1936 – 18 de juliol de 1936
càrrec desaparegut →
Dades personals
Formació Acadèmia de Cavalleria de Valladolid
Activitat
Ocupació Militar i governador
Lleialtat Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Flag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola
Branca militar Regulares-et.svg Regulars
Roundel of the Spanish Republican Air Force.svg Aeronàutica Militar
Rang militar 4ej.png General de Divisió
Comandament Direcció General d'Aeronáutica (1936)
Conflicte Guerra del Rif
Guerra Civil espanyola
Altres ocupacions Square compasses.svg Francmaçoneria
Família
Parents Emilio Bueno Núñez del Prado (cosí)
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Procedia de l'arma de Cavalleria.[1] Va participar en la guerra del Rif, amb el grau de Tinent Coronel, al comandament dels Regulars de Melilla.[2] En 1923 es va integrar en l'Aeronàutica Militar.[3]

Pel seu heroisme, va obtenir la Medalla Militar Individual. Durant la dictadura de Primo de Rivera, va intervenir en diverses conspiracions per a proclamar la República. Entre 1926 i 1931 va ser governador de la Guinea Espanyola.

Durant la República, Núñez de Prado, membre de la maçoneria, es va afiliar a la Unió Militar Republicana Antifeixista. Núñez de Prado, ja general, era el director general de la policia el febrer de 1936 i juntament amb el general Pozas, director general de la Guàrdia Civil, es va oposar als intents de Franco, cap de l'Estat Major, de decretar la llei marcial i donar un cop d'estat, durant la crisi del 17-19 de febrer, després de la primera volta de les eleccions, en les quals havia triomfat el Front Popular.[4]

El nou govern el va nomenar director general d'Aeronàutica (que integrava en aquell temps a les forces aèries militars i navals, i a l'aviació civil), procedint a desmuntar els possibles nuclis conspiradors, el que va permetre que la major part de la forces aèries romanguessin fidels al Govern republicà al produir-se el cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola.[5]

La matinada del 18 de juliol, va ser nomenat inspector general de l'Exèrcit. En aquestes hores incertes, Núñez de Prat es va dirigir amb avió a Saragossa, encara no formalment revoltada a fi de persuadir al general Cabanellas, que comandava la V Divisió Orgànica, que no s'unís a la revolta. A l'arribar a Saragossa, el van fer detenir, sent reclòs a l'Acadèmia Militar. Dies més tard va ser traslladat a Pamplona i entregat al general Mola, qui poc temps després va ordenar el seu afusellament.[6] Altres historiadors també assenyalen en les seves obres que Núñez del Prado va ser detingut i posteriorment executat. No obstant això, Michael Alpert sosté que no hi ha base documental per afirmar que fos executat i assenyala la possibilitat que simplement fos assassinat.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Michael Alpert (2013); The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939, pág. 345
  2. Declaracions del Tinent Coronel Núñez de Prado a l'Expedient Picasso
  3. Francisco J. Romero Salvadó (2013); Historical Dictionary of the Spanish Civil War, pág. 232
  4. Paul Preston, Franco Caudillo de España, ISBN 84-397-0241-8, pg. 152-153
  5. Hugh Thomas (1976); La Guerra civil española, Ed. Grijalbo, pág. 244
  6. Hugh Thomas (1976); La Guerra civil española, Ed. Grijalbo, pág. 250

Enllaços externsModifica