Minica huitoto
El minica, minica huitoto o minica witoto és una llengua indígena de la subamília huitoto parlada per uns pocs milers de parlants a la regió frontera entre Perú i Colòmbia.[1]
Witoto mɨnɨca  | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 1.705 (2000 ) |
| Autòcton de | Departament de l'Amazones, Caquetá i Putumayo |
| Estat | Colòmbia i Perú |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües bora–witoto Llengües witoto | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | hto |
| Glottolog | mini1256 |
| Ethnologue | hto |
| IETF | hto |
| Endangered languages | 4282 |
La llengua es parla principalment en el curs superior del riu Igara-Paraná, a l'Illa dels Micos sobre el riu Caquetá i en el riu Caguán, prop de San Vicente del Caguán. La majoria de parlants són bilingües i estan alfabetitzats tant en la llengua indígena com en espanyol (a Colòmbia 75% alfabetitzats en llengua indígena i 85% en espanyol). S'ha compilat un diccionari i una gramàtica escrita de la llengua.[1] Al Perú només queden cinc parlants.[1]
Fonologia modifica
Vocals modifica
| Anterior[2] | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i i | ɨ ɨ | u u |
| Mitjana | e e | o o | |
| Oberta | a a |
Consonants modifica
| Bilabials | Dentals | Dorsals | Glotals | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Palatals | Velars | |||||
| Oclusives | Sorda | p p | t t | k k | ʔ ʔ | |
| Sonora | b b | d d | g g | |||
| Fricativa | Sorda | ɸ ɸ | θ θ | h h | ||
| Sonora | β β | |||||
| Africada | Sorda | č t͡ʃ | ||||
| Sonora | j d͡ʒ | |||||
| Nasal | m m | n n | ñ ɲ | ŋ ŋ | ||
| líquida | r r | |||||
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ethnologue report for language code:hto
- ↑ Aschmann, Richard P. Proto-Witotoan. Dallas: Summer Institute of Linguistics, 1993, p. 159. ISBN 0-88312-189-1.