Moisès Broggi i Vallès
Moisès Broggi i Vallès (Barcelona, 18 de maig de 1908 – 31 de desembre de 2012)[1] fou un metge i pacifista català.
 (2011)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 maig 1908 Barcelona |
| Mort | 31 desembre 2012 (104 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri del Port de la Selva |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, cirurgià, polític |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Brigades Internacionals |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Família | |
| Cònjuge | Angelina Trias Rubiès |
| Parents | Eugènia Broggi i Samaranch, neta Oriol Broggi i Rull, net |
| Premis | |
| |
Biografia
modificaVa néixer el 18 de maig de 1908 a la ciutat de Barcelona, en un pis d'una casa recentment edificada a la part alta de l'Eixample, concretament a l'actual carrer París, entre Balmes i Universitat (avui en dia, Enric Granados).[2] L'any 1912, quan tenia quatre anys, tota la família es va traslladar a viure en una torre del barri barceloní de Sant Gervasi, al capdamunt del carrer Saragossa.[3] Arran del canvi de residència, el canviaren d'escola i l'apuntaren a La Salle, dels Germans de la Doctrina Cristiana, prop de la plaça de Lesseps.[4] Antoni Broggi, el seu pare,[5] i Elisa Vallès, la seva mare,[6] eren simpatitzants de la Lliga Regionalista, motiu pel qual passaven moltes tardes a la seu que tenia el partit al passatge de Mulet per a veure-hi representacions de teatre en català.[7] En canvi, el seu germà Santiago era ferm activista d'Estat Català, tot i que no va participar en els fets de Prats de Molló.[8]
El 1941 Moisès Broggi es va casar amb Angelina, amb qui va tenir set fills.[9]
Carrera mèdica
modifica
Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1931 sota la direcció d'August Pi i Sunyer i Joaquim Trias i Pujol, i on s'especialitzà en cirurgia, juntament amb Joaquim Trias i Pujol.[10]
Durant la Guerra Civil espanyola va participar en el bàndol republicà, implicant-se en l'equip mèdic de les Brigades Internacionals.[10] Durant aquest període va implantar un dels tres avenços mèdics ideats durant la guerra, les sales d'operacions mòbils.[11] En finalitzar la guerra va ocupar una plaça a l'Hospital de Vallcarca de Barcelona, per esdevenir posteriorment cirurgià de l'Hospital Clínic de Barcelona.[10] Treballant a l'Hospital Clínic, hi fundà el servei d'urgències, que representà el primer servei d'urgències de vint-i-quatre hores de tot l'Estat espanyol.[11] Fou destituït, però, de tots els seus càrrecs oficials sent sotmès a un procés de depuració pel règim franquista.[12] Va ser sotmès a un Tribunal Sumaríssim, que el va inhabilitar per al servei públic.[12]
Moisès Broggi i Vallès continuà, però, amb la seva tasca professional, primer a Terrassa i posteriorment en diversos centres de Barcelona, destacant per la seva tasca assistencial. Fou actiu fins a la dècada de 1980.[13] Al llarg de la seva carrera fou nomenat President de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges i fou membre fundador de l'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), entitat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1985.[10] També treballà en l'estudi de l'anatomia quirúrgica i fou un dels impulsors de la bioètica a Catalunya.[1]
L'any 1966 va esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la qual fou nomenat president el 1980.[10] També tingué el títol de president d'honor de l'Institut Borja de Bioètica i de l'Institut Mèdic Farmacèutic.[14]
Activitat política
modificaL'octubre del 2009 es va adherir a Reagrupament,[12] formació que pretenia declarar unilateralment la independència. A les eleccions municipals del 2011, tancà la llista electoral de la coalició Unitat per Barcelona.[12] Per a aquestes eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 fou un dels firmants del manifest de la Conferència Nacional del Sobiranisme.[15]
De la mà de l'associació Ara o Mai,[16] entitat de la qual va ser soci des dels seus inicis, i que proposava la formació d'una candidatura independentista unitària a les mencionades eleccions al Parlament de Catalunya del 2010, va donar suport a la Conferència Nacional per l'Estat Propi que es va celebrar al Palau Sant Jordi el 30 d'abril de 2011. La seva última gran intervenció pública es va produir a la manifestació independentista del 9 de juliol del 2011, impulsada per Ara o Mai, i en la qual va parlar al costat d'Heribert Barrera i Oriol Domènec, davant de desenes de milers de persones, i on va afirmar que: «la llavor de la independència ja està sembrada».
En les eleccions generals espanyoles de 2011 Moisès Broggi encapçalà la llista de la coalició d'ERC amb Reagrupament i la plataforma d'independents Catalunya Sí per al Senat a la circumscripció de Barcelona. En cas d'haver estat escollit no hauria pres possessió de l'acta de senador, a causa de la seva avançada edat.[12] El 2012 va donar suport a la creació de l'Assemblea Nacional Catalana.[14]
Obra publicada
modificaMoisès Broggi publicà una sèrie de llibres de memòries i de reflexions:[1]
- Memòries d'un cirurgià (Edicions 62, 2001) (Premi Crítica Serra d'Or de biografies i memòries, 2002)
- Anys de plenitud: memòries d'un cirurgià (segona part) (Edicions 62, 2005)
- Reflexions d'un vell centenari (Edicions 62, 2011)
- Sobre el camí de la vida: converses amb el meu net Carles Brasó (Ediciones B, 2011)
- La necessitat de ser útil. Converses sobre el sentit de la vida, amb Teresa Pous i Mas (Edicions 62, 2012)
Premis i reconeixements
modificaL'any 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya,[11] i així mateix també ha estat guardonat amb la Medalla d'Or de Barcelona. El juliol de 2008 també fou guardonat amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement a «la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social».[17] També l'any 2008 va ser guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.[11]
El 2009 l'Institut d'Estudis Mèdics (IEM) el nomena, a la Sala de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, padrí del Màster en Assistència Integral en Urgències i Emergències, per a medicina i infermeria, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[18]
L'any 2010 s'anomenà el nou hospital de Sant Joan Despí en honor seu.[19] El 28 de novembre de 2010, amb 102 anys, va protagonitzar la portada del primer exemplar del nou diari Ara juntament amb la primera catalana nascuda el 2010.[20] El desembre del mateix any se li va atorgar el premi de la gent gran, concedit pels Amics de la gent gran.[21]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «S'ha mort el doctor Moisès Broggi». VilaWeb, 31-12-2012. [Consulta: 31 desembre 2012].
- ↑ Broggi, pàg. 11
- ↑ Broggi, pàg. 30
- ↑ Broggi, pàg. 31
- ↑ Broggi, pàg. 24
- ↑ Broggi, pàg. 26
- ↑ Broggi, pàg. 41
- ↑ Broggi, pàg. 77
- ↑ «El prestigiós cirurgià Moisès Broggi mor als 104 anys». El Periódico de Catalunya, 31-12-2012 [Consulta: 31 desembre 2012].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «Moisès Broggi i Vallès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Moisès Broggi, cirurgià i humanista, mor als 104 anys». 324.cat, 31-12-2012. [Consulta: 31 desembre 2012].
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 «Mor el doctor Moisès Broggi, als 104 anys». Ara, 31-12-2012 [Consulta: 31 desembre 2012].
- ↑ Bau, Teresa. «Moisès Broggi, cent anys amb lucidesa». VilaWeb, 19-05-2008. [Consulta: 31 desembre 2012].
- ↑ 14,0 14,1 «Mor el doctor Moisès Broggi». Diari de Girona, 31-12-2012 [Consulta: 31 desembre 2012].
- ↑ «Manifest a favor d'una conferència nacional del sobiranisme». Avui, 15-05-2010, p. 8. Arxivat de l'original el 2010-09-27 [Consulta: 31 desembre 2012].
- ↑ «Personalitats adherides». Ara o mai.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Montserrat Abelló i Moisès Broggi, Premis Nacionals a la Trajectòria Professional i Artística». VilaWeb, 21-07-2008.
- ↑ «Inaugurado el IV Máster en Asistencia Integral en Urgencias y Emergencias» (en castellà). JANO.es - Medicina y Humanidades.
- ↑ «El nou hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí comença a funcionar i donarà servei a 300.000 persones». 324.cat, 01-02-2010.
- ↑ «L'ARA esgota els 120.000 exemplars del primer dia». Ara [Barcelona], 28-11-2010.
- ↑ «Broggi, premi de la gent gran». El Punt [Barcelona], 19-12-2010.
Bibliografia
modifica- Broggi i Vallès, Moisès. Memòries d'un cirurgià (1908 - 1945). Barcelona: Edicions 62, 2001 (Biografies i Memòries, 46). ISBN 84-297-4796-6.
Enllaços externs
modifica
- Moisès Broggi i Vallès | Galeria de Metges Catalans
- Dr. Moisès Broggi: ciència ètica, documental de Sense ficció (TV3)
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pere Domingo i Sanjuán |
President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya 1979-1993 |
Succeït per: Josep Laporte i Salas |