Obre el menú principal

El Monestir d'Ikalto (en idioma georgià:იყალთოს მონასტერი), és un monument arquitectònic georgià, situat a uns 7-8 km. al nord del municipi de Telavi a la regió de Kakhètia, a Geòrgia. És sobretot conegut pel complex del monestir i la seva Acadèmia.

Infotaula d'edifici
Monestir d'Ikalto
Ruins of Ikalto Academy.jpg
Nom en la llengua original (ka) იყალთოს მონასტერი
Dades
Tipus edifici, monestir i acadèmia
Creació segle VI (Gregorià)
Ubicació geogràfica
EstatGeòrgia
MkhareKakhètia
Municipality of GeorgiaTelavi Municipality Tradueix
 41° 56′ 14″ N, 45° 22′ 51″ E / 41.937338°N,45.380788°E / 41.937338; 45.380788
Monument Cultural destacat de Geòrgia
Activitat
Religió Església Ortodoxa de Geòrgia
Modifica les dades a Wikidata

El monestir va ser fundat en el segle VI per sant Zenó un dels pares assiris, que va ser enterrat al propi monestir. Era conegut com un dels centres cultural-escolars més importants de Geòrgia. Segons la llegenda, Arsen d'Ikalto (segles XI-XII) amb l'ajut del monestir i sota el regnat de David IV de Geòrgia va col·laborar en la fundació de l'Acadèmia d'Ikalto, de la que va ser el seu primer rector. El llegat d'Arsen Ikalto encara no s'ha publicat íntegre científicament.[1]

Complex del monestirModifica

Hi ha tres esglésies als terrenys del complex del monestir. L'església principal, Khvtaeba (Esperit Sant), es va construir entre els segles VIII i IX a l'indret d'una església més antiga —on s'havia enterrat a sant Zenó—. La petita església de la Trinitat, en la que, malgrat la reorganització completa, continua sent part de l'església voltada del segle VI i l'església de la Mare de Déu, pertanyent als segles XII i XIII.[2]

Acadèmia d'IkaltoModifica

L'Acadèmia d'Ikalto va ser la institució educativa més alta de Geòrgia durant els segles XI-XII. Això es confirma per les ruïnes de l'edifici que romanen en el pati del monestir, que s'assemblen més a la construcció d'un monument que al monestir. L'Acadèmia va capacitar els seus estudiants en teologia, retòrica, astronomia, filosofia, geografia, cant, però també habilitats més pràctiques com ara terrisseria, metal·lúrgia, viticultura i vinicultura i farmacologia. Segons una llegenda, el famós poeta georgià del segle XII Xota Rustaveli va estudiar allà.[2][3] Al 1616, els invasors perses dirigits per el xa de l'Iran Abbas I el Gran de la dinastia safàvida, van incendiar l'Acadèmia d'Ikalto.[2]

 
Monestir d'Ikalto: grans atuells de ceràmica soterrats per la conservació del vi.

S'han conservat nombroses evidències del pròsper celler que pertanyia a l'acadèmia i al monestir: les grans pedres on es trepitjaven els raïms, la bodega de marani, on s'enterraven grans gerres al terra —gerres de terrissa en què]madurava el vi— i d'altres magatzems o d'altres objectes propers.[4])

Segles XX y XXIModifica

Als segles següents, la vida monàstica a Ikalta va ser restaurada, però no les activitats de l'acadèmia. Al 1921, després de la creació de la República Socialista Soviètica de Geòrgia i l'annexió de Geòrgia a la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, el monestir va ser tancat. Al 1965, es va obrir un museu a l'església de Khvtaeba, però els llibres, icones i d'altres objectes de valor, inclosa la campana del monestir, es van perdre durant l'era comunista. Després de la independència de Geòrgia, el monestir d'Ikalto va ser restaurat el 1991.[2] Als anys 2007 - 2009 es van restaurar alguns altres edificis del Monestir d'Ikalto..[2]

ReferènciesModifica

  1. Lolashvili I., Khidasheli S., Enciclopedia Soviética de Georgia, Tomo 1, pp. 585-586, 1975
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ikalto academy». Telavi: Městský úřad, 01-10-2013. [Consulta: 3 desembre 2016].
  3. Dias, Bernard. «The Ancient Wine Academy Of Ikalto», 21-10-2014. [Consulta: 3 desembre 2016].
  4. Budinský, Libor «Víno, které ocení znalci. V Gruzii ho vyrábějí pod zemí už 10 tisíc let Zdroj». idnes.cz, 03-05-2012 [Consulta: 3 desembre 2016].