Viquipèdia

Montserrat Barta i Prats

pintora catalana

Montserrat Barta i Prats (Barcelona, 24 de setembre de 1906 o 1907 - 17 de març de 1988) va ser una dibuixant i il·lustradora barcelonina molt prolífica als anys cinquanta i seixanta, coneguda pels seus retrats de ballarines i pels temes infantils.[1][2][3]

Infotaula de personaMontserrat Barta i Prats
Biografia
Naixement1906 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1988 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de Belles Arts de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora, dibuixant, il·lustradora Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Es va formar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona[1] i, encara molt jove, va participar, amb els seus germans Mercè i Josep, a l’Exposició d’Art de Barcelona que organitzava la Junta Municipal d’Exposicions al Palau de Belles Arts. Hi va presentar un dibuix a la ploma titulat Aurora pàlida.[4] No se’n tenen més informacions fins la tardor de 1938, quan va prendre part en l'exposició de dibuix i gravat que es va fer al Casal de Cultura de Barcelona.[5]

Als anys trenta Montserrat Barta es relacionava amb els cercles revolucionaris de Barcelona, on va conèixer el pintor anarquista madrileny Gumersindo Sainz Morales de Castilla, amb qui es va casar. L'any 1939 es van exiliar a França i un any més tard van tornar a Barcelona.[6][7]

Durant la postguerra, va tornar a exposar a la seva ciutat natal. El 1942 ho feia individualment (sembla que per primer cop) a les Galerías Costa i en una exposició col·lectiva a la Galeria Atenea.[8][9] L’any següent va mostrar la seva obra a les Galerías Augusta de l'avinguda Diagonal, que seria la seva sala de capçalera, i a finals d’any va exposar estampes de Nadal a la Sala Rovira.[10][11] El desembre de 1944 va participar en el Gran certamen artístico de pintura y escultura que es va fer a les Galeries Laietanes i el novembre de 1948 exposava a la Sala Argos.[12][13]

Als anys cinquanta va exposar sobretot a les Galerías Augusta, com el desembre de 1951 i el gener de 1953.[14][15] L’any 1957 hi va exposar novament en dues ocasions: a la primavera ho va fer individualment, mostrant diversos pastels amb retrats infantils, ballarines temes religiosos i gitanes, i a l’octubre ho va fer conjuntament amb el seu marit.[16][17] L’any següent hi va seguir mostrant les seves escenes de ballet, així com retrats i altres temes. El maig i juny de 1959 hi va exhibir de nou ballarines, soles i en grup, així com temes religiosos i retrats, entre d’altres, en oli, aquarel·la i pastel.[18][19] L’agost d’aquell mateix any, i altra vegada amb el seu marit, va exposar al palau Maricel de Sitges.[20]

L’any 1960 va ser molt prolífic per a Montserrat Barta. Al març va fer la seva tradicional exposició individual a les Galerías Augusta[21] i poc després va participar en l'exposició inaugural de la sala Mirador, en la qual es va fer un homenatge a Manolo Hugué. En aquesta mostra també hi havia obres dels pintors Emili Grau Sala, Jaume Mercadé, Josep Obiols, Alfred Opisso, Francesc Suñer o Feliu Elias, entre d’altres, així com ceràmiques de Francesc Elias, laques d'Enriqueta Pascual Benigani, litografies de Suzanne Davit, marqueteries de Gaspar Homar i escultures i pintures del mateix Manolo Hugué.[22] Aquell mateix any, al setembre, va prendre part en la segona edició del Festival Internacional de los Artistas que es feia al Club de Mar Sitges.[23] A l’octubre va exposar de nou a les Galerías Augusta temes religiosos, ballarines i escenes de circ, junt amb el seu marit.[24] Als anys seixanta va seguir exposant les seves ballarines, gitanes, maternitats, retrats femenins i infantils i escenes religioses a les sales barcelonines, especialment a les Galerías Españolas la primavera de 1962, a finals de 1963, principis de 1965 i la primavera de 1966.[25][26][27][28] L’octubre de 1968 i 1969 va exposar de nou a les Galerías Augusta, que en aquell moment tenien la seu al passeig de Gràcia.[29][30] Els anys 1972, 1973 i 1975 va seguir mostrant la seva obra en aquesta sala.[31][32][33]

Fora de Barcelona, va exposar a València (a la Sala Ribalta i a les Galerías San Vicente),[11] Donostia, Bilbao i Madrid, entre d'altres. L'any 1972, en el marc del 125 aniversari de la fundació del Gran Teatre del Liceu, l'entitat li va concedir la medalla de plata pels seus mèrits artístics sobre temes de ballet.[7]

Montserrat Barta va morir a Barcelona el 17 de març de 1988.[7]

Obra modifica

Va treballar sobretot temes infantils i als anys cinquanta i seixanta va ser coneguda també pels seus retrats de ballarines, que la crítica de l’època va elogiar pel seu traç suau, pel cromatisme serè i pel seu caràcter amable.[25][27] També es va dedicar a la il·lustració, especialment per a contes infantils. El Instituto Nacional de las Artes li va encarregar la il·lustració d’El Quixot[1] i el 1960 va participar en un dels contes de la col·lecció Doce cuentos maravillosos escrits per Fabiola de Mora y Aragón el 1955 i publicats per l'editorial Artigas,[34] fent els dibuixos per al conte La niña de los mitones. També hi van participar Manuel J. Arnalot (Flip), Roser Puig (El príncipe de la montaña blanca)[35] i Francisco Alpresa (El hostal de las tres doncellas).[36][37][38] Va treballar per les editorials barcelonines Juventud, Hymsa, Roma o l'esmentada Ediciones Artigas.[3]

Durant anys també va ser la responsable del grafisme d'etiquetes i cartells de la fàbrica de productes de perfumeria i sabons Blancafort, també coneguda amb la marca Blavi, de La Garriga.[39] Igualment, va dibuixar figurins per a la revista El hogar y la moda (1946) i postals per a diferents editorials de Barcelona com Edición Colón-Politipia. Artística Benisi, Ediciones Artigas, Ediciones AA (Archivo de Arte), Ediciones JPD, Ediciones Gramont, Ediciones Ancla o Ancora.[3]

Il·lustracions modifica

  • 1942. La muerte por amor de Mariano José de Larra ("Figaro"), de Joaquín Soler, Ed. Hymsa
  • 1947. Otra vez Mariali. Novela para niñas, Christian Förster, Ed. Juventud
  • 1951. Las zapatillas rojas, de Christian Förster, Ed. Hymsa[40]
  • 1952. La golondrina en el espino, Matilde Muñoz. Ed. Hymsa[41]
  • 1953. Las muñecas en vacaciones, de Pilar Sepúlveda, Ed. Hymsa[42]
  • 1953. El milagro de Fátima, Editorial infantil año Jubilar Mariano 1953-1954[43]
  • 1953. Blanca y sus vecinitos, Ed. Roma
  • 1954. La pequeña Robinsón, Carmen Martel, Ed. Hymsa[44]
  • 1957. Cuatro corazones, Constanza Vick, Ed. Hymsa[45]
  • 1959. Manzanita de oro, Ed. Hymsa[46]
  • 1960. La niña de los mitones, Fabiola de Mora y Aragón, Ed. Artigas[47]
  • 1964. La nena de les mitenes, Fabiola de Mora y Aragón, Ed. Artigas
  • Mi primera comunión[48]
  • El perrito Lumpi
  • Gloria hat es schwer
  • Violetas azules
  • Violettes bleues
  • ¡Qué divertido! Biblioteca Sueños Inocentes, vol. 1, Ed. Roma[49]
  • El probecito de la esquina, Biblioteca Sueños Inocentes, vol. 2, Ed. Roma
  • La ovejita negra, Biblioteca Sueños Inocentes, vol. 3, Ed. Roma
  • El pastel de mantequilla, Biblioteca Sueños Inocentes, vol. 4, Ed. Roma
  • ¿Qué haces los lunes?, Biblioteca Sueños Inocentes, vol. 5, Ed. Roma[50]
  • Yo ya se rezar, Biblioteca Sueños Inocentes, vol. 6, Ed. Roma
  • Historia de un gatito, Biblioteca Sueños Inocentes, vol. 7, Ed. Roma
  • El duendecillo, Biblioteca Sueños Inocentes, vol. 9, Ed. Roma
  • Las botas nuevas, Biblioteca Sueños Inocentes, vol. 10, Ed. Roma
  • El furgón, Biblioteca Sueños Inocentes, vol. 11, Ed. Roma
  • El secreto, Biblioteca Sueños Inocentes, vol. 12, Ed. Roma
  • 1. La petite classe. Petits enfants, Germana Pujulà Rebours, Ediciones Mon Livre de Français, Imp. Farré[51]
  • 2. Les bonnes choses. Petits enfants, Germana Pujulà Rebours, Ediciones Mon Livre de Français, Imp. Farré
  • 3. Les enfants dans le parc. Petits enfants, Germana Pujulà Rebours, Ediciones Mon Livre de Français, Imp. Farré
  • 4. La fête de Noël. Petits enfants, Germana Pujulà Rebours, Ediciones Mon Livre de Français, Imp. Farré
  • 5. La chambre des enfants. Petits enfants, Germana Pujulà Rebours, Ediciones Mon Livre de Français, Imp. Farré
  • 6. La mer et la montagne. Petits enfants, Germana Pujulà Rebours, Ediciones Mon Livre de Français, Imp. Farré

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Dona i Art a Espanya: Artistes d’abans de 1936. Obra exposada-obra desapareguda.». [Consulta: 23 abril 2022].
  2. ↑ Santacreu Soler, José Miguel «El compromís artístic de Joan Commeleran amb Catalunya durant la guerra civil (1936-1939)». Ebre 38, núm. 9, 2019, p. 275-299. ISSN: 1696-2672.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Figols, Carles. «Pintors i dibuixants catalans: MONTSERRAT BARTA PRATS (1906-1988)», 27-03-2021. [Consulta: 26 abril 2022].
  4. ↑ Exposició d'art: catàleg il·lustrat. Barcelona: Junta Municipal d'Exposicions d'Art, Imprenta de Henrich y Cia, 1921. 
  5. ↑ Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). 1. ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 125 i 268. ISBN 84-7283-661-4. 
  6. ↑ Figols, Carles. «Pintors i dibuixants catalans: MONTSERRAT BARTA PRATS (1906-1988)», 27-03-2021. [Consulta: 24 abril 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Nord-est Llibertari: Montserrat Barta Prats», dijous, 24 setembre 2020. [Consulta: 26 abril 2022].
  8. ↑ «L'empremta de les dones artistes a la Barcelona de postguerra | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 23 abril 2022].
  9. ↑ «Arxiu Municipal de Barcelona». Arxivat de l'original el 2022-02-06. [Consulta: 23 abril 2022].
  10. ↑ «Edición del martes, 21 septiembre 1943, página 10 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 23 abril 2022].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Catàlegs d'exposicions individuals de Montserrat Barta, 1942-1975, CCUC / MNAC». Museu Nacional d'Art de Catalunya. Arxivat de l'original el 2022-04-30. [Consulta: 30 abril 2022].
  12. ↑ «Arxiu Municipal de Barcelona». Arxivat de l'original el 2022-02-06. [Consulta: 29 abril 2022].
  13. ↑ «Edición del domingo, 14 noviembre 1948, página 5 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 23 abril 2022].
  14. ↑ «Edición del martes, 04 diciembre 1951, página 10 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  15. ↑ «Edición del viernes, 16 enero 1953, página 6 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  16. ↑ «Edición del sábado, 18 mayo 1957, página 22 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  17. ↑ «Edición del martes, 22 octubre 1957, página 12 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  18. ↑ «Edición del viernes, 23 mayo 1958, página 16 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  19. ↑ «Edición del viernes, 05 junio 1959, página 24 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  20. ↑ «Edición del martes, 04 agosto 1959, página 19 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  21. ↑ «Edición del martes, 15 marzo 1960, página 44 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  22. ↑ «Edición del viernes, 18 marzo 1960, página 32 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  23. ↑ «Edición del viernes, 02 septiembre 1960, página 16 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  24. ↑ «Edición del viernes, 14 octubre 1960, página 20 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  25. ↑ 25,0 25,1 «Edición del jueves, 12 abril 1962, página 6 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  26. ↑ «Edición del viernes, 27 diciembre 1963, página 37 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Edición del domingo, 14 febrero 1965, página 43 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  28. ↑ «Edición del viernes, 06 mayo 1966, página 20 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  29. ↑ «Edición del miércoles, 23 octubre 1968, página 27 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  30. ↑ «Edición del viernes, 24 octubre 1969, página 29 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 24 abril 2022].
  31. ↑ «Edición del viernes, 27 octubre 1972, página 34 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 27 abril 2022].
  32. ↑ «Edición del viernes, 30 noviembre 1973, página 32 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 27 abril 2022].
  33. ↑ «Edición del martes, 11 noviembre 1975, página 38 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 27 abril 2022].
  34. ↑ «Fabiola de Mora y Aragón | Real Academia de la Historia». [Consulta: 23 abril 2022].
  35. ↑ «Roser puig ilustradora». [Consulta: 23 abril 2022].
  36. ↑ «Flip por fabiola (reina de Bélgica)». [Consulta: 23 abril 2022].
  37. ↑ «Edición del miércoles, 23 noviembre 1960, página 10 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 23 abril 2022].
  38. ↑ «El hostal de las tres doncellas, ed. artigas». [Consulta: 23 abril 2022].
  39. ↑ «Portem al pou...». El pou... calent. Revista (sin burbujas). La Garriga, p. 10-11.
  40. ↑ «Libro Las zapatillas rojas: Novela para niñas de 12 a 16 años» (en castellà). [Consulta: 24 abril 2022].
  41. ↑ «La golondrina en el espino. Ilustrado por Montserrat Barta». [Consulta: 26 abril 2022].
  42. ↑ «Pilar sepúlveda. Las muñecas en vacaciones». [Consulta: 24 abril 2022].
  43. ↑ «Cuento troquelado Montserrat Barta». [Consulta: 26 abril 2022].
  44. ↑ «Carmen Martel: La pequeña Robinson». [Consulta: 26 abril 2022].
  45. ↑ «Cuatro corazones, ilustrado por Montserrar Barta». [Consulta: 26 abril 2022].
  46. ↑ «Manzanita de oro». [Consulta: 24 abril 2022].
  47. ↑ «Fabiola: La niña de los mitones». [Consulta: 23 abril 2022].
  48. ↑ «Mi primera comunión, ilustraciones Montserrat Barta». [Consulta: 26 abril 2022].
  49. ↑ «¡Que divertido!». [Consulta: 26 abril 2022].
  50. ↑ «Montserrat Barta (86951822)». VIAF. [Consulta: 23 abril 2022].
  51. ↑ «Petits enfants. Germana Pujulà Rebours – 1». [Consulta: 26 abril 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Montserrat_Barta_i_Prats&oldid=33000064»