Obre el menú principal

El Museu Oriental de Valladolid és un museu d'art i cultura oriental situat a Valladolid que recull la millor i més completa col·lecció d'art oriental existent a Espanya.[1]

Infotaula d'organitzacióMuseu Oriental de Valladolid
Museo oriental en los Filipinos.jpg
Dades bàsiques
Tipus museu
Forma jurídica
Creació 1874
Organització i govern
Seu 

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La seu del museu és el Real Colegio de PP. Agustinos, edifici neoclàssic que es va començar a construir l'any 1759, amb plànols de Ventura Rodríguez.

Les actuals instal·lacions es van inaugurar l'any 1980, però els seus orígens es remunten a molt abans i estan relacionats amb la presència dels Agustins a la Xina, el Japó i Filipines a partir de 1565. El convent fou fundat precisament amb l'objectiu de proporcionar sacerdots catòlics formats a Espanya per ser enviats a aquests territoris; i els que tornaven venien carregats objectes que havien d'ajudar a formar a les noves generacions de religiosos que s'estaven preparant. És a partir d'aquesta creixent col·lecció que es va anar desenvolupant la idea del museu, que es materialitzà l'any 1874 quan es decidí dedicar-hi uns espais a l'ala oriental del convent.[2]

La col·lecció s'amplià de forma important després de l'Exposició Vaticana de Missions de 1925, ja que moltes de les peces enviades pels Agustins a Roma van acabar a Valladolid. Finalment, en els últims trenta anys el fons del museu s'ha vist enriquit per aportacions realitzades per religiosos i donacions de particulars, entre les quals cal destacar les del Dr. S. C. Cheng i la Dra. Luana Cheng Tee, el P. Nicanor Lana López, Tita y Andrew de Gherardi, Luis Mª de Emaldi, el Dr. José Antonio Villegas i Mª del Tránsito de Villegas, les germanes Teresa y Pilar Rioja-Padilla i el matrimoni de José Pedro Ibáñez y Guadalupe Urbón.[3]

Fins al dia d'avui, la seva gestió ha estat duta a terme exclusivament pels pares agustins, entre els que cal esmentar al seu director des de l'any 1979, el P. Blas Sierra de la Calle.

Col·leccióModifica

La col·lecció destaca especialment per les fonts procedents de la Xina i Filipines, formades per milers de peces de diferents èpoques i regions; i es completa amb materials del Japó, així com un conjunt de peces d'Amèrica del Sud que no estan exposades.[4] L'actual proposta museogràfica, renovada per darrer cop l'any 2006, s'organitza al voltant de 18 sales, dedicades a la Xina, Filipines i el Japó:[5]

  • L'art xinès ocupa 8 sales on s'exposen peces amb una cronologia que va del segle V aC al segle XX: bronzes, monedes xineses i bitllets, ceràmica i porcellana, obres d'orfebreria en plata, esmalts, peces de marfil, escultures de jade, esteatita, fusta i mareperla, cal·ligrafies i instruments cal·ligràfics, pintures sobre paper i seda, vestits i teixits brodats en seda, mobiliari tallat, laques i tabaqueres.[6]
  • Les cinc sales d'art filipí són el conjunt més complet d'Europa.[7] En elles es mostra des de ceràmica neolítica fins obres del segle XIX i, en especial, material etnològic de les cultures de Luzon, Mindanao i Jolo. S'il·lustra també la història del Galió de Manila o Galió d'Acapulco, així com l'art hispano-filipí dels segles XVII al XIX i records històrics de la Guerra de 1898 i dels últims soldats espanyols a Filipines.[8]
  • Les quatre sales d'art japonès exposen obres dels períodes Edo (1603-1868) i Meiji (1868- 1912): escultures budistes i xintoistes, algunes peces d'origen cristià, laques, esmalts cloisonné i musen, quimonos, màscares de teatre noh, armadures, katanes i altres armes, ceràmiques i porcellanes, pintures i cal·ligrafies del segle XVII, gravats ukiyo-e, així com fotografies i pintures del segle XIX.[9]

Aquest museu també edita una sèrie de publicacions com ara els CUADERNOS DEL MUSEO ORIENTAL, catàlegs, guies, etc

ReferènciesModifica

  1. CANO DE GARDOQUI GARCÍA, José Luis. “El Museo Oriental del Real Colegio de Agustinos de Valladolid”, Academia: Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm. 78, 1994, p. 243-264.
  2. CASADO PARAMIO, José Manuel; SIERRA DE LA CALLE, Blas. Museo Oriental de Valladolid. Orígenes, presente y obras maestras. Cuadernos del Museo Oriental N. 1, Valladolid, Ed. Estudio Teológico Agustiniano, 1988, p. 1-5.
  3. SIERRA DE LA CALLE, Blas. “Museo Oriental: Arte de China, Japón y Filipinas en Valladolid”, Artigrama, núm. 18, 2003, p. 172.
  4. CANO DE GARDOQUI GARCÍA, José Luis. “El Museo Oriental del Real Colegio de Agustinos de Valladolid”, Academia: Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm. 78, 1994, p. 257.
  5. ICAL. 10 d'octubre de 2006. Herrera inaugura la remodelación del Museo Oriental de Valladolid, con una visita por las 18 salas dedicadas a China, Japón y Filipinas
  6. SIERRA DE LA CALLE, Blas. China. Obras selectas del Museo Oriental, Valladolid, Caja España, 2004.
  7. Web del Museu, apartat sobre Filipines
  8. SIERRA DE LA CALLE, Blas. Filipinas. Obras selectas del Museo Oriental, Valladolid, Caja España, 2004.
  9. SIERRA DE LA CALLE, Blas. Japón. Obras selectas del Museo Oriental, Valladolid, Caja España, 2004.

BibliografiaModifica

  • CANO DE GARDOQUI GARCÍA, José Luis. “El Museo Oriental del Real Colegio de Agustinos de Valladolid”, Academia: Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm. 78, 1994, p. 243-264.
  • CASADO PARAMIO, José Manuel; SIERRA DE LA CALLE, Blas. Museo Oriental de Valladolid. Orígenes,presente y obras maestras. Cuadernos del Museo Oriental N. 1, Valladolid, Ed. Estudio Teológico Agustiniano, 1988.
  • SIERRA DE LA CALLE, Blas. “Museo Oriental: Arte de China, Japón y Filipinas en Valladolid”, Artigrama, núm. 18, 2003, p. 171-190.
  • SIERRA DE LA CALLE, Blas. Museo Oriental. China, Japón, Filipinas. Obras selectas, Valladolid, Caja España, 2004.

Enllaços externsModifica