Museu Oriental de Valladolid
El Museu Oriental de Valladolid és un museu d'art i cultura oriental situat a Valladolid a Espanya que recull una important col·lecció d'art oriental.[1]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu |
| Història | |
| Creació | 1874 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | museo-oriental.es |
Localització geogràfica  | |
Història modifica
La seu del museu és el Real Colegio dels Padres Agustinos, edifici neoclàssic que es va començar a construir l'any 1759, amb plànols de Ventura Rodríguez.
Les actuals instal·lacions es van inaugurar l'any 1980, però els orígens en remunten a molt abans i estan relacionats amb la presència dels Agustins a la Xina, el Japó i Filipines a partir de 1565. El convent fou fundat precisament amb l'objectiu de formar sacerdots catòlics a Espanya per ser enviats a aquests territoris; i els que ten ornaven eren carregats d'objectes que havien d'ajudar a formar les noves generacions de religiosos que es preparaven a la carrera de missionari. A partir d'aquesta col·lecció que es va desenvolupar la idea del museu, que es materialitzà l'any 1874 quan es decidí dedicar-hi uns espais a l'ala oriental del convent.[2]
La col·lecció s'amplià de forma important després de l'Exposició Vaticana de Missions de 1925, ja que moltes de les peces enviades pels agustins a Roma van acabar a Valladolid. Finalment, en els últims trenta anys el fons del museu s'havia enriquit d'aportacions de religiosos i donacions de particulars, entre les quals cal destacar les de S.C. Cheng i la Dra. Luana Cheng Tee, el pare Nicanor Lana López, Tita y Andrew de Gherardi, Luis Mª de Emaldi, José Antonio Villegas i Mª del Tránsito de Villegas, les germanes Teresa y Pilar Rioja-Padilla i el matrimoni de José Pedro Ibáñez y Guadalupe Urbón.[3]
Fins al dia d'avui els pares agustins en van dur a terme la gestió. Cal esmentar el director des de l'any 1979, el pare Blas Sierra de la Calle.
Col·lecció modifica
La col·lecció destaca per les fonts procedents de la Xina i Filipines, formades per milers de peces de diferents èpoques i regions. Es completa amb materials del Japó, així com un conjunt de peces d'Amèrica del Sud que no estan exposades.[4]
L'actual proposta museogràfica, renovada per darrer cop l'any 2006, s'organitza al voltant de divuit sales, dedicades a la Xina, Filipines i el Japó:[5]
- L'art xinès ocupa vuit sales on s'exposen peces amb una cronologia que va del segle V aC al segle XX: bronzes, monedes xineses i bitllets, ceràmica i porcellana, obres d'orfebreria en plata, esmalts, peces de marfil, escultures de jade, esteatita, fusta i mareperla, cal·ligrafies i instruments cal·ligràfics, pintures sobre paper i seda, vestits i teixits brodats en seda, mobiliari tallat, laques i tabaqueres.[6]
- Les cinc sales d'art filipí són el conjunt més complet d'Europa.[7] En elles es mostra des de ceràmica neolítica fins obres del segle xix i, en especial, material etnològic de les cultures de Luzon, Mindanao i Jolo. S'il·lustra també la història del Galió de Manila o Galió d'Acapulco, així com l'art hispano-filipí dels segles xvii al XIX i records històrics de la Guerra de 1898 i dels últims soldats espanyols a les Filipines.[8]
- Les quatre sales d'art japonès exposen obres dels períodes Edo (1603-1868) i Meiji (1868- 1912): escultures budistes i xintoistes, algunes peces d'origen cristià, laques, esmalts cloisonné i musen, quimonos, màscares de teatre noh, armadures, katanes i altres armes, ceràmiques i porcellanes, pintures i cal·ligrafies del segle xvii, gravats ukiyo-e, així com fotografies i pintures del segle xix.[9]
El museu edita la revista Cuadernos del Museo Oriental, a més de catàlegs, guies, etc.
Referències modifica
- ↑ CANO DE GARDOQUI GARCÍA, José Luis. “El Museo Oriental del Real Colegio de Agustinos de Valladolid”, Academia: Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm. 78, 1994, p. 243-264.
- ↑ CASADO PARAMIO, José Manuel; SIERRA DE LA CALLE, Blas. Museo Oriental de Valladolid. Orígenes, presente y obras maestras. Cuadernos del Museo Oriental N. 1, Valladolid, Ed. Estudio Teológico Agustiniano, 1988, p. 1-5.
- ↑ SIERRA DE LA CALLE, Blas. “Museo Oriental: Arte de China, Japón y Filipinas en Valladolid”, Artigrama, núm. 18, 2003, p. 172.
- ↑ CANO DE GARDOQUI GARCÍA, José Luis. “El Museo Oriental del Real Colegio de Agustinos de Valladolid”, Academia: Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm. 78, 1994, p. 257.
- ↑ ICAL. 10 d'octubre de 2006. Herrera inaugura la remodelación del Museo Oriental de Valladolid, con una visita por las 18 salas dedicadas a China, Japón y Filipinas
- ↑ SIERRA DE LA CALLE, Blas. China. Obras selectas del Museo Oriental, Valladolid, Caja España, 2004.
- ↑ Web del Museu, apartat sobre Filipines
- ↑ SIERRA DE LA CALLE, Blas. Filipinas. Obras selectas del Museo Oriental, Valladolid, Caja España, 2004.
- ↑ SIERRA DE LA CALLE, Blas. Japón. Obras selectas del Museo Oriental, Valladolid, Caja España, 2004.
Bibliografia modifica
- CANO DE GARDOQUI GARCÍA, José Luis. “El Museo Oriental del Real Colegio de Agustinos de Valladolid”, Academia: Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, núm. 78, 1994, p. 243-264.
- CASADO PARAMIO, José Manuel; SIERRA DE LA CALLE, Blas. Museo Oriental de Valladolid. Orígenes,presente y obras maestras. Cuadernos del Museo Oriental N. 1, Valladolid, Ed. Estudio Teológico Agustiniano, 1988.
- SIERRA DE LA CALLE, Blas. “Museo Oriental: Arte de China, Japón y Filipinas en Valladolid”, Artigrama, núm. 18, 2003, p. 171-190.
- SIERRA DE LA CALLE, Blas. Museo Oriental. China, Japón, Filipinas. Obras selectas, Valladolid, Caja España, 2004.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Oriental de Valladolid |