Mutació
En biologia, una mutació és una alteració de la seqüència de nucleòtids del genoma d'un organisme, virus o ADN extracromosòmic.[1] Els genomes vírics contenen ADN o ARN. Així les mutacions són canvis permanents en l'ADN (o ARN en el cas d'alguns virus) que poden ser causats per agents exògens o endògens. També es poden produir per errades en la replicació i en la reparació de l'ADN. Les principals causes de variabilitat genètica, i conseqüentment de l'evolució de les espècies són les mutacions i les recombinacions meiòtiques; encara que també poden produir o induir patologies.
Els genomes han de ser inestables dintre d'uns límits, per fer possible l'existència d'una variació que permeti que hi hagi evolució.L'origen de la mutació pot ser espontani atribuïdes a l'atzar o artificial mitjançant agents mutàgens entre els quals es troben substàncies químiques i radioactives.
Els primers científics a estudiar les mutacions i analitzar-ne els seus efectes foren Hugo de Vries i, més tard, Herman Muller. Respectivament, amb plantes i amb mosques, aquests científics demostraren que, sota determinades condicions, els éssers vius podien incorporar modificacions de la seva informació genètica que es podien heretar.[2]
Classificació de les mutacions Modifica
Segons el tipus de cèl·lules afectades Modifica
- Mutacions en les cèl·lules germinals.- Afecten a la capacitat reproductora de l'individu, poden ser transmeses a part de la descendència. Són bastant poc freqüents, ja que n'hi ha cada 10-6 per locus i divisió cel·lular.
- Mutacions en les cèl·lules somàtiques.- No afecten a les cèl·lules descendents que no formaran un organisme sencer. Són les més freqüents.
Segons la magnitud de la mutació Modifica
- Mutacions a gran escala o anomalies cromosòmiques.- Són les que es produeixen per errors de repartiment del genoma entre cèl·lules filles a la meiosi i a la mitosi, l'anomenat reagrupament cromosòmic. Hi trobam:
- Duplicacions.- Quan es tenen dues còpies d'un mateix cromosoma (no ens referim a l'homòleg, sinó el mateix cromosoma en sentit estricte)
- Aneuploide - Hi ha un nombre anormal de cromosomes: hi manca o sobra un cromosoma.
- Poliploide - Hi ha un nombre anormal de cromosomes: tots els cromosomes estan representats més cops dels que correspon.
- Delecions.- Hi manca un fragment de cromosoma.
- Mutacions a petita escala.- S'hi produeixen errors en un o diversos parells de bases. Poden ésser:
- Delecions.- S'hi eliminen un o diversos nucleòtids.
- Insercions o translocacions.- S'hi introdueixen puntualment seqüències repetides del triplet, en tàndem i/o elements transposables.
- Substitucions.- Es donen poc freqüentment i s'hi produeix un canvi en un o diversos parells de bases. N'hi ha diversos tipus:
- Transversió - S'hi canvia una purina per una pirimidina, o a l'inrevés.
- Transicions.- S'hi canvia una purina per una altra purina o una pirimidina per una altra pirimidina.
Segons els seus efectes Modifica
- Mutacions silencioses.- La variació del genotip no s'expressa en el fenotip. Pot ser degut al fet que la mutació s'ha produït al tercer nucleòtid d'un codó, en una sense mutació (s'ha de recordar que molts codons tenen els dos primers nucleòtids iguals a l'hora de determina un aminoàcid); o bé que s'ha produït a una zona no codificant, un intró, o una zona no reguladora.
- Mutacions no silencioses.- La variació del genotip s'expressa en el fenotip. S'hi situen:
- Mutacions de sentit erroni (Missense mutations).- Es canvia l'aminoàcid que s'hi situa variant-ne el codó a l'ADN.
- Mutacions sense sentit (Nonsense mutations).- Hi ha acabaments prematurs per l'aparició de seqüències STOP.
- Mutacions al marc de lectura (Frameshift mutations).- Amb l'addició d'un nucleòtid o la seva deleció, es produeix un desplaçament en la lectura de la seqüència que produeix en la traducció un polipèptid totalment diferent.
- Mutació en les UTR o untranslated regions.- Hi ha una variació en les seqüències GT/AG intròniques que assenyalen el punt d'eliminació d'introns, o bé, generen seqüències no traduïbles als ribosomes.
- Mutacions al promotor.- Es modifica el promotor, de forma que el fenotip varia a causa d'un canvi en l'expressió gènica, que pot comportar sobreexpressió, inhibició, o alteracions del patró d'expressió.
Nomenclatura de les mutacions Modifica
Es basa a indicar quina és la variació en aminoàcids o en nucleòtids. Per exemple, les substitucions dels aminoàcids venen donades per l'aminoàcid substituït, la seva posició i l'aminoàcid substituent: R117H, Arg117His; G542X, Gly542Stop; les substitucions de nucleòtids venen donades per la seva posició, el nucleòtid substituït i després d'una fletxa, el nucleòtid substituent: 1162G>A; les delecions de nucleòtids venen donades pel marge de nucleòtids delectats, la seqüència d'aquests nucleòtids, i a vegades s'inclou la seqüència delectada: 6232-6236del ó 6232-6236delATAAG.
Referències Modifica
- ↑ «mutation | Learn Science at Scitable» (en anglès). Nature Education. [Consulta: 24 setembre 2018].
- ↑ Hugo de Vries i els mutants Arxivat 2009-12-23 a Wayback Machine. Museu Virtual Interactiu de la Genètica i l'ADN, Consultat el 10 de febrer del 2010(català)
Vegeu també Modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mutació |