Naujakasita
La naujakasita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom de la seva localitat tipus, a Naujakasik (Naajakasik), Groenlàndia. Va ser recollida per primera vegada per Gustav Flink l'any 1897, i descrita per Bøgghild el 1933.
 Naujakasita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Na,K)₆(Fe2+,Mn2+,Ca)(Al,Fe)₄Si₈O26 |
| Epònim | Naujakasik (en)  |
| Localitat tipus | Naujakasik, Fiord Tunulliarfik, Complex d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EG.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EG.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.21 |
| Dana | 73.1.1.1 |
| Heys | 16.4.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 15,025Å; b = 7,991Å; c = 10,486Å; β = 113,67° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | gris a blanc platejat |
| Exfoliació | perfecta - micàcia en {001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
| Lluïssor | nacrada |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,615 a 2,622 g/cm³ (mesurada); 2,661 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,537 nβ = 1,550 nγ = 1,556 |
| Birefringència | δ = 0,019 |
| Angle 2V | mesurat: 52° a 71°, calculat: 66° |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Ti, Mg, Ca, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1897 |
| Símbol | Nj |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa naujakasita és un silicat de fórmula química (Na,K)₆(Fe2+,Mn2+,Ca)(Al,Fe)₄Si₈O26. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3. És l'anàleg de Fe2+ de la manganonaujakasita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la naujakasita pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, kampfita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, estilpnomelana, latiumita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a Naujakasik, al fiord Tunulliarfik, dins el Complex d'Ilímaussaq (Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita en altres indrets del complex, com els dipòsits d'urani de l'altiplà de Kvanefjeld o el fiord Kangerluarsuk. No ha estat descrita en cap altre indret fora d'aquesta regió.
Referències
modifica
- ↑ «Naujakasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 desembre 2019].