La nebulosa Saturn (NGC 7009) és una nebulosa planetària a la constel·lació d'Aquari, situada un grau a l'oest de ν Aquarii. El nom de nebulosa Saturn es deu a la seva semblança amb el planeta Saturn, amb els seus anells, vist de perfil.

Infotaula objecte astronòmicNebulosa Saturn
Tipusnebulosa planetària Modifica el valor a Wikidata
Descobert perWilliam Herschel Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment7 setembre 1782 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAquari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra2.000 a. ll.
1.325 pc [1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)12,07 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,8665 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)1,002 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)7,75 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−46,6 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)21h 4m 10.8153s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-12° 38' 11.4182''[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC7009 Modifica el valor a Wikidata

La nebulosa Saturn és una nebulosa planetària complexa i conté diversos subsistemes morfològics i cinemàtics en tres dimensions. Inclou un halo, ejeccions tipus "jet", múltiples closques, ansae ("anses"), i nusos i filaments a petita escala. Les ansae s'expandeixen de manera no radial des de l'estel central.[5]

L'estrella central, relativament lluminosa, té magnitud aparent 11,5, amb una lluminositat visual unes 20 vegades major que la del Sol. La seva tènue lluentor es deu a la distància que ens separa d'ella i al fet que emet la major part de la seva radiació com a llum ultraviolada. Enormement calenta, té una temperatura de 90000 K, i constitueix el nucli central del que una vegada va ser un estel gegant de gran grandària; la nebulosa que veiem avui no és una altra cosa que les capes exteriors de l'estel expulsades, modelades per les restes del vent estel·lar procedent de l'estel. Amb el pas del temps, anirà perdent lluentor fins a convertir-se en una de les moltes nanes blanques que poblen el cosmos. No se sap amb certesa la seva distància respecte a la Terra, estimant-se entre 2400 i 3900 anys llum.

Les nebuloses planetàries com NGC 7009 es formen en l'etapa final de la vida d'un estel de massa mitjana. És una etapa molt breu, on l'estel, una vegada expulsades les seves capes exteriors, comença a col·lapsar i la seva temperatura augmenta. La radiació emesa actua com un vent estel·lar que arrossega l'atmosfera exterior de l'estel.

NGC 7009 va ser descoberta l'any 1782 per William Herschel, constituint un dels seus primers descobriments. Va ser anomenada així per Lord Rosse en la dècada de 1840, quan els telescopis havien millorat fins al punt que la forma de Saturn podia ser destriada. L'objecte es troba a moltes llistes d'observació.[6][7][8]

Referències modifica

  1. Eva Gloria Villaver Sobrino «The Magellanic Cloud Calibration of the Galactic Planetary Nebula Distance Scale» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 10-12-2008, pàg. 194–202. DOI: 10.1086/592395.
  2. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. «Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue». Astronomy and Astrophysics, desembre 1995, pàg. 269–280.
  5. Steffen, W.; Espíndola, M.; Martínez, S.; Koning, N. «The 3D velocity structure of the planetary nebula NGC 7009». Revista Mexicana de Astronomía y Astrofísica, 45, octubre 2009, pàg. 143–54. arXiv: 0905.2148. Bibcode: 2009RMxAA..45..143S. «NGC 7009 is a planetary nebula with several morphological and kinematical sub-systems with multiple shells, a halo, jet-like streams, ansae and small-scale filaments and knots.»
  6. SAC 110 best NGC object list
  7. RASC's Finest N.G.C. Objects Objects
  8. The Caldwell Catalog (#55)