La nefrita és una varietat de gra fi de la sèrie de la ferroactinolita - tremolita; més concretament es pot dir que és una varietat de gra fi de l'actinolita; és el més comú i menys valuós dels dos tipus de jade que existeixen. L'altre és la jadeïta.[2]

Infotaula de mineralNefrita
Varietat de: sèrie de la ferroactinolita - tremolita
Nephrite jordanow slaski.jpg
Fórmula químicaCa2(Mg,Fe)5Si8O22(OH)2
Epònimronyó
Classificació
Categoriaamfíbols
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·límassiu
Colorverd fosc a verd clar, groc a marró, blanc, gris, negre.
Fracturagranular
Duresa6 a 6,5
Lluïssorterrosa
Diafanitattranslúcida a opaca
Gravetat específica2,95 (+,15, -,05)
Lluïssor polidavítria a greixosa
Propietats òptiquesdoble refracció amb reacció agregada anòmala
Índex de refracció1,606 - 1,632 (+,009, -,006)
Birefringènciano detectable
Pleocroismeno en presenta
Fluorescènciano
Més informació
Referències[1][2]
Modifica les dades a Wikidata

És un silicat càlcic de magnesi o de ferro propi de roques metamòrfiques. Sol aparèixer en forma d'agregats compactes de fibres entrellaçades que poden ser translúcids o opacs i, normalment, de color verd amb clapejats de tons més foscs. Es distingeix de la jadeïta per la seva lluentor oliosa i perquè s'estella en fracturar-se. Es dóna amb certa abundància al Canadà, la Xina, Nova Zelanda, els Estats Units, Taiwan i l'Àsia Central.

EtimologiaModifica

Després de l'arribada del jade d'Amèrica a Europa, es van associar a la nefrita propietats curatives per als còlics i dolors d'esquena o de ronyons pel que va rebre el nom del llatí lapis nephriticus que significa pedra del ronyó. Pounamu és el nom maorí de la nefrita verda que es dóna al llarg de la costa occidental de Nova Zelanda i amb la qual se solen confeccionar hei tikis i armes tradicionals maoris com els meres.[1][2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nefrita