Nou PSI
Nou Partit Socialista Italià o Nou PSI és un partit polític italià que es reclama successor de l'antic PSI de Bettino Craxi, i fa una crida a la unitat dels socialistes italians, laics, reformistes, autonomistes i liberals. Fou creat el 19 de gener de 2001 de la unió del Partit Socialista de Gianni de Michelis i de la Lliga Socialista de Bobo Craxi i Claudio Martelli. A les eleccions legislatives italianes de 2001 i 2006 es presentà amb la Casa de les Llibertats. Això ha provocat l'escissió de Bobo Craxi, qui ha fundat I Socialisti Italiani, que s'uniren a l'Unione. El setembre de 2007 es va escindir Gianni de Michelis ha format Costituente Sozialista, que ha marxat cap a la SDI. El secretari és Stefano Caldoro.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Partit polític italià |
| Ideologia política | Socialdemocràcia |
| Alineació política | centrisme  |
| Història | |
| Creació | 20 de gener de 2001 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Stefano Caldoro |
| Secretari general | Stefano Caldoro |
| Òrgan de premsa | Socialista Lab |
| Representació | 2 diputats (dins PdL) |
| Lloc web | http://www.socialistalab.it/ Partito/home.asp |
Història modifica
Poc després de constituir-se, es presentà a les eleccions legislatives italianes de 2001 dins la Casa de les Llibertats. Les causes foren la falta de diàleg intern en l'esquerra, l'excessiva litigiositat interna a l'Ulivo i necessitat d'acabar amb la crisi que corromp l'esquerra per dins. Stefano Caldoro fou nomenat ministre d'universitat i recerca. Obtenen tres diputats (Bobo Carxi i Vincenzo Milioto a Sicília, Chiara Monti a Llombardia) i un senador (Francesco Crinò de Calàbria). Malgrat tot, mantingueren disputes internes amb la Lliga Nord, i alhora intenta recompondre les disseminades forces socialistes. A les eleccions europees de 2004 fa una proposta a la Sinistra Democràtica, però es presenta amb l'Ulivo amb el Movimento d'Unità Socialista de Claudio Signorile, ‘’Socialistes Units per Europa’’, 2% i 2 eurodiputats (De Michelis i Alessandro Battilocchio). També manté diàleg amb els PLI i PRI, com la proposta de coalició Casa Laica per a les eleccions regionals italianes de 2005.
A les regionals de 2005 es presentà dins la Casa de les Llibertats (llevat Basilicata i Úmbria, on va sol). A Calàbria obté el 5,4%, però la coalició només guanya a 2 regions. Alhora, al govern de Silvio Berlusconi ofereix dos càrrecs a militants seus, Giovanni Ricevuto (viceministre d'educació) i Mauro del Bue (sotsecretari d'infraestructures).
Alhora, apareixen les primeres discrepàncies entre Craxi, que vol deixar la Casa de les Llibertats i buscar una entesa d'esquerres, i de Michelis, que no ho veu viable encara. Participa en la convenció laica socialista radical i liberal de 2005 del que sortirà la coalició Rosa nel Pugno. En el Congrés del Partit el 23 d'octubre de 2005 a la Fiera di Roma es produeix un enfrontament entre les dues tendències i s'imposen les teses de Craxi, que rep suport de Calàbria i el senador Francesco Crinò. Ambdós es proclamen secretaris, però consell nacional diu que pels compromissaris que tenien acreditació venç de Michelis. Craxi presenta un recurs i els tribunals li donen la raó el 26 de desembre de 2005. Això provocarà una escissió el gener de 2006:
- Craxi abandona la Casa de les Llibertats i decideix donar suport al govern, però no forma part de Rosa nel Pugno, sinó que funda el seu propi moviment, I Socialisti Italiani, que es presentarà autònom dins l'Unione
- De Michelis anuncia que el Nou PSI es manté en la Casa de les Llibertats i que inicia contactes electorals amb la Democràcia Cristiana per les Autonomies de Gianfranco Rotandi.
A les eleccions legislatives italianes de 2006 la llista DC-PSI només obté 285.000 vots (0,7%) a la Cambra dels Diputats i 190.000 al Senat, així com 4 diputats: 2 dins DC-PSI (De Michelis i Mauro del Bue) i dos dins Forza Italia (Chiara Moroni i Giovanni Ricevuto). Aquests dos es van integrar dins el grup parlamentari Forza Italia. El PSI aleshores es declara independent dels pols i en el referèndum constitucional de 2006 sobre la reforma federalista donà llibertat de vot als militants.
L'abril de 2007 Enrico Boselli, secretari de la SDI, llença la idea d'una Constituent Socialista per a crear una nova força política d'inspiració socialdemòcrata per al 23-24 de maig. Novament es mostra una divisió interna entre Stefano Caldoro (que n'és contrari) i De Michelis. Alhora es convoca el Segon Congrés del PSI i Caldoro n'és escollit secretari general. De Michelis, per la seva banda, abandona el partit i aprova la Constituent Liberal Socialista amb el SDI de Boselli i I Socialisti de Craxi, que abandonen la Casa de les Llibertats. Són nomenats president De Michelis i secretari Del Bue, i es transforma en Partito Socialista.
El sector de Stefano Caldoro es presenta a les eleccions legislatives italianes de 2008 amb el Poble de la Llibertat i obté dos diputats.
Dirigents modifica
- Secretari: Gianni De Michelis (2001–2007), Stefano Caldoro (2007–...)
- Vice Secretari: Bobo Craxi (2002–2005), Chiara Moroni (2005–2006), Alessandro Battilocchio (2006–2007), Francesco Pizzo (2006–2007), Franco Spedale (2007–...), Franco Caruso (2007–...), Adolfo Collice (2007–...)
- Portaveu: Claudio Martelli (2001–2002), Bobo Craxi (2002–2005), Chiara Moroni (2005–2006), Mauro Del Bue (2006–2007)
- President: Bobo Craxi (2001–2002), Vincenzo Milioto (2002–2005), Francesco Pizzo (2005–2007), Roberto Scheda (2007–...)
Resultats electorals modifica
| Vots | % | Escons | ||
|---|---|---|---|---|
| Legislatives 2001 | Cambra | 353.269 | 0,95 | 3 |
| Senat | nella CdL | - | 1 | |
| Europees 2004 | 665.771 | 2,03 | 2 | |
| Legislatives 2006° | Cambra | 285.474 | 0,74 | 4 |
| Senat | 190.724 | 0,55 | - | |
| Legislatives 2008 | Cambra | nel PdL | - | 2 |
| Senat | nel PdL | - | - |
° llista DCA-PSI
Enllaços externs modifica
- Web del Nou PSI Arxivat 2009-01-30 a Wayback Machine.