Nucli històric d'Almacelles

edificis d'Almacelles

El nucli històric d'Almacelles és un conjunt amb elements neoclàssics d'Almacelles (el Segrià) (Catalunya) declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Nucli històric d'Almacelles
Imatge
Dades
TipusCentre històric Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xviii
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAlmacelles (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Major i c. de la Mercè
Map
 41° 44′ N, 0° 26′ E / 41.73°N,0.44°E / 41.73; 0.44
BCIN
TipusConjunt històric
IdentificadorBCIN: 4020-CH
IPAC: 14186

Descripció modifica

La població d'Almacelles és una de les més importants de la comarca del Segrià. És la segona més gran en nombre d'habitants, després de la ciutat de Lleida.[1]

El terme municipal té una superfície de 48,49 km²; confronta amb els municipis d'Almenar, Alguaire, Torrefarrera i Lleida (a Catalunya); i Tamarit de Llitera i el Torricó, a l'Aragó.[1]

El nucli històric va ser dissenyat l'any 1773 i estava format per vuit illes rectangulars amb un total de quaranta cases, amb un eix central com a carrer principal d'onze metres d'amplada i altres carrers secundaris que li són perpendiculars; aquest planejament és la primera retícula ortogonal projectada a Catalunya. Al centre del poble s'havia de construir l'església parroquial de la Mare de Déu de la Mercè; i davant, el palau del Senyor; però aquest darrer no es va arribar a construir.[1]

Es van construir unes 40 cases senyorials, amb la façana dirigida al carrer principal i el pati al darrere. Aquestes cases eren molt grans però amb el temps van canviar de mans, i els nous propietaris les van dividir horitzontalment i d'una casa en van fer diverses. Per això avui dia aquestes cases estan molt modificades. Totes les façanes eren similars, molt senzilles i simètriques dintre d'un estil neoclàssic. A la planta baixa es troba una gran porta d'entrada amb arc escarser i en la clau central hi ha inscrita la data de construcció; en el primer pis les obertures són en forma de balcons amb una barana de forja treballada, i en l'últim hi ha finestres petites. Entre pisos destaquen els frisos de pedra i, sota la teulada, una cornisa dentada.[1]

Història modifica

Els orígens d'Almacelles i del nucli agregat de la Saira es remunten a temps prehistòrics. És l'època ibèrica la més ben documentada i són tres els indrets on es documenten assentaments ilergets (el tossal de lo Vilot, el de la Caperutxa i el del Llopet).[1]

L'aparició de dos mil·liaris en el camí d'Esplús confirmen l'existència d'una via romana, datada al segle i, que unia la costa amb l'interior.[1]

L'època medieval està ben documentada per una banda amb la fortalesa militar andalusina de la Saida i per l'altra amb les restes del poble antic del Vilot. Fou durant la Guerra dels Segadors, al segle xvii, que el municipi quedà arrasat. El terme quedà despoblat i passà a la Corona, però a finals del segle xviii Melcior de Guàrdia i Matas, barceloní, l'adquirí per a fer-hi un poble nou, repoblant-ho amb gent vinguda d'arreu de Catalunya.[1]

L'arquitecte barceloní Josep Mas i Dordal rebia, l'any 1770, l'encàrrec de dissenyar un poble nou. Amb aquest projecte es dissenyava la primera retícula ortogonal a Catalunya. Influenciat pels corrents il·lustrats del moment, en Josep Mas i Dordal dissenyà una retícula ortogonal amb vuit illes de cases rectangulars amb un eix central com a carrer principal i uns de perpendiculars al principal com a carrers secundaris. Entre aquestes illes hi destaca la construcció de l'església de la Mare de Déu de la Mercè.[1]

El centre històric d'Almacelles correspon als carrers Major i de la Mercè. Les vuit illes que foren dissenyades per Josep Mas i Dordal eren de la mateixa proporció i cadascuna d'elles tenia un nombre de cases de grans dimensions que eren adquirides per famílies benestants de Barcelona. Cases grans fetes amb pedra i materials nobles, amb grans entrades, façanes amb formes simples, elements classicistes, balcons de ferro forjat, grans sales a l'interior, amb dos o tres pisos d'alçada i amb un gran pati al darrere. Entre les cases senyorials edificades destaquen la pròpia d'en Josep Mas i Dordal, l'Arqueta on encara s'hi conserven els dipòsits de gra, la casa Sunyer, la casa Clara o la casa del Senyor.[1]

Fins al 1910 no arribà l'aigua a la població, fet que ajudaria sens dubte al seu progressiu creixement.[1]

Cap als anys 1950-1959, l'arquitecte Mariano Gomà Pujadas reproduïa i ampliava aquella primera retícula d'en Mas Dordal amb fidelitat.[1]

Almacelles ha signat el conveni per integrar-se i ser part activa de l'organisme internacional FACIL (Fòrum Obert de les Ciutats de la Il·lustració), formada per ciutats i poblacions d'arreu del món que tenen com a nexe comú el fet que foren dissenyades, concebudes i creades segons els cànons de la Il·lustració del segle xviii.[1]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nucli històric d'Almacelles
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Nucli històric d'Almacelles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 octubre 2017].