Observatori Astronòmic del Montsec

L'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) és una infraestructura científica situada a la Serra del Montsec, a 1.570 msnm, al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), província de Lleida. Va ser inaugurat el 23 d'octubre de 2008,[1] i és gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) en virtut d’un conveni amb la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, propietària de l'observatori.

Infotaula d'edifici
Observatori Astronòmic del Montsec
Imatge
Dades
TipusObservatori astronòmic Modifica el valor a Wikidata
Construcció24 octubre 2008 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaprovíncia de Lleida (Catalunya) i Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
 42° 03′ 07″ N, 0° 43′ 47″ E / 42.051897°N,0.729644°E / 42.051897; 0.729644Coord.: 42° 03′ 07″ N, 0° 43′ 47″ E / 42.051897°N,0.729644°E / 42.051897; 0.729644
Activitat
Codi MPCC65, G27 i K03 Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

 
Observatori Astronòmic del Montsec

L'origen de la idea de realitzar un observatori astronòmic al Montsec sorgeix a principis dels anys 90, essent-ne el bioquímic lleidatà Joan Oró un dels principals ideòlegs. El projecte inicial preveia la construcció d'una infraestructura amb tres eixos: la recerca, l’educació i la divulgació de l’astronomia; i volia, a més, contribuir al desenvolupament socioeconòmic del territori.

L'any 2001 la Generalitat de Catalunya constitueix el Consorci del Montsec i inclou la construcció del Parc Astronòmic Montsec (PAM) entre les seves actuacions. El Consorci del Montsec aconsegueix els recursos econòmics, construeix i equipa l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), com a eix de recerca i el Centre d'Observació de l'Univers (COU), con eix educatiu i divulgatiu, inaugurats ens anys 2008 i 2009, respectivament. L'any 2013 diversos municipis de la zona del Montsec, incloent la ubicació de l'OAdM, van ser declarats com a reserva i destí turístic starlight[2] per part de la Fundació Starlight, amb l'aval de la UNESCO.

Instal·lacionsModifica

L'OAdM està format per quatre instal·lacions destinades a la recerca en astronomia, d'entre les quals hi ha tres telescopis robòtics:

  • El TJO (Telescopi Joan Oró): Rep aquest nom en honor del bioquímic lleidatà. És actualment el telescopi més gran i un dels més avançats de Catalunya, amb un mirall primari de 80 cm de diàmetre i un funcionament robòtic. Es troba a l’interior de la cúpula principal de l’observatori, de 6 metres de diàmetre, i és de tipus Ritchey-Chrétien amb una relació focal f/9.6. En ple funcionament des de l’any 2010, és utilitzat per molts astrònoms professionals a nivell internacional i ha donat lloc a diversos descobriments en el camp de les supernoves, la física estel·lar o els exoplanetes. El TJO també participa en un programa d’àmbit europeu de seguiment de satèl·lits artificials. Consta de dos instruments principals:
     
    Telescopi Joan Oró
  1. LAIA:[3] L'instrument LAIA és la tercera evolució de la càmera d'imatge del TJO. Consisteix en dos components: la càmera CCD (una Andor iKon XL model CCD230-84) i la roda de filtres.
  2. ARES:[4] És l'espectrògraf òptic (dissenyat per Fractal SLNE) que actualment està començant la fase de caracterització al TJO. Principalment, està concebut per obtenir espectroscòpia de resolució mitjana.

La quarta instal·lació astronòmica és una càmera per a la detecció de bòlids i meteors (All-sky càmera) i es operada per l’IEEC.

A l’OAdM també hi ha instal·lada una estació per la investigació i l’observació de gasos traça i aerosols atmosfèrics operada pel Grup de Geoquímica Ambiental i Investigació Atmosfèrica (EGAR)[5] de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA),[6] del  CSIC. Aquesta estació forma part de la xarxa XVPCA[7] i esta integrada en les xarxes internacionals ACTRIS[8] i GAW.[9]

A més l’OAdM també disposa d’una estació meteorològica automàtica del Servei Meteorològic de Catalunya i diverses antenes de comunicació amb satèl·lits d’òrbita baixa instal·lades i gestionades per la Universitat Politècnica de Catalunya i l'IEEC.

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Observatori Astronòmic del Montsec