Viquipèdia

Joan Oró i Florensa

bioquímic català
S'ha proposat que «Any Joan Oró» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2023

Joan Oró i Florensa (Lleida, 26 d'octubre de 1923 - Barcelona, 2 de setembre de 2004) va ser un bioquímic català els estudis del qual han estat claus per entendre l'origen de la vida a la Terra.[1]

Plantilla:Infotaula personaJoan Oró i Florensa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 octubre 1923 Modifica el valor a Wikidata
la Bordeta (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 2004 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 15 setembre 1981 (renúncia) – Joan Vallvé i Ribera →

Circumscripció electoral: Lleida

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - química
Escola de Medicina Baylor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbioquímic, polític, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Houston (1955–1994) , jubilació
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Premis
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfundaciojoanoro.org Modifica el valor a Wikidata
TMDB.org: 4722704 Modifica el valor a Wikidata

L'any 2023, amb motiu del centenari del seu naixement, es va celebrar l'Any Joan Oró amb un programa que va incloure un cicle de conferències, una exposició itinerant, un documental, un projecte educatiu i diferents publicacions, entre altres iniciatives.[2]

Biografia

modifica

Joan Oró va néixer al barri de la Bordeta de la capital del Segrià.[3] Fill d'una família de flequers de Lleida, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l'Univers. Insatisfet amb les respostes que donaven la religió i la filosofia, va orientar els seus estudis cap a la química i la biologia.[3]

Es llicencià en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. L'any 1952 emigrà als Estats Units d'Amèrica i el 1956 es doctorà en bioquímica a l'Escola de Medicina Baylor de la ciutat de Houston, Texas. La seva tesi doctoral estudià el metabolisme de l'àcid fòrmic en els teixits animals.

L'any 1955 ingressà com a professor a la Universitat de Houston, on realitzà una descoberta clau per a la ciència. Fou el dia de Nadal del 1959, quan tancat al seu laboratori, va descobrir la síntesi de l'adenina, una de les molècules més importants per a la vida. La paradoxa del seu descobriment va ser que aquesta substància la va sintetitzar a partir de l'àcid cianhídric, un compost químic molt verinós.

El 1961 va ser un dels pioners de la teoria de la panspèrmia com a causa de l'origen de la vida al nostre planeta. Aquesta teoria sosté que la matèria orgànica que va donar lloc a la vida al nostre planeta podria haver estat facilitada pels materials procedents dels impactes dels cometes sobre la Terra primitiva.

L'any 1963 en va ser nomenat catedràtic de la Universitat de Houston des d'on va fundar i dirigir el Departament de Ciències Bioquímiques i Biofísiques.

A partir d'aleshores va col·laborar en diversos projectes d'investigació espacial de la NASA, com el programa Apollo, on va analitzar roques i altres mostres de material de la Lluna; i el programa Viking desenvolupant un instrument per a l'anàlisi molecular de l'atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart. Aplicant els seus coneixements de química i bioquímica, va poder explicar els resultats d'anàlisi de mostres marcianes que s'havien interpretat prèviament com a resultat de l'acció d'éssers vius. De fet, l'any 1976 la NASA es disposava a anunciar que havia trobat vida al planeta vermell, però Oró va forçar una reanàlisi fent notar que ell mateix havia sintetitzat elements orgànics en un laboratori; evitant així un notori ridícul de l'agència estatunidenca per un fet tan rellevant.[4] Va participar també com a membre de la Junta Espacial de l'Acadèmia Nacional de Ciències, que assessora el govern dels EUA sobre els projectes d'exploració espacials. Aquests projectes inclouen entre d'altres, l'estació internacional en òrbita terrestre terrestre i el viatge tripulat al planeta Mart.

Va tornar a Catalunya l'any 1980 per a col·laborar en nous plans de desenvolupament energètic i l'estudi de fonts alternatives d'energia. Va ser diputat per Convergència i Unió per la circumscripció de Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor científic del president de la Generalitat Jordi Pujol, però les condicions que el país li oferia distaven força de les que gaudia als Estats Units i va tornar a Houston, fins a la seva jubilació, el 1994.[5]

El 1993, va crear la Fundació Joan Oró, amb seu a Lleida, amb la finalitat de donar a conèixer la seva vida i obra, i per impulsar la divulgació i la recerca científica.[6]

Després de jubilar-se el 1994, Oró va tornar a Catalunya, on va impulsar la construcció del Parc Astronòmic del Montsec i de l'Observatori del Montsec.[7] Un any abans de la seva mort, el rei Joan Carles I d'Espanya li va concedir el títol nobiliari del marquesat d'Oró.[8] Va morir el 2 de setembre del 2004 a Barcelona.[9]

Recerca

modifica
 
Telescopi Joan Oró a l'Observatori Astronòmic del Montsec

Una de les seves contribucions més importants fou el 1959, quan va aconseguir sintetitzar l'adenina, un component dels àcids nucleics, les molècules transmissores de l'herència biològica, a partir d'àcid cianhídric i amoníac en una solució aquosa.[10] Aquest experiment, juntament amb el de la síntesi d'aminoàcids dut a terme el 1953 en l'experiment de Miller i Urey, van marcar el naixement d'una nova especialitat: la química prebiòtica, és a dir, la síntesi de compostos orgànics a partir dels inorgànics.

També fou el primer científic a apuntar els cometes com a portadors de molècules orgàniques a la biosfera primitiva. Aquesta conjectura, formulada el 1961, actualment és àmpliament acceptada. Els cometes són rics en carboni i aigua, de manera que porten molècules precursores basades en carboni com els aminoàcids.

Joan Oró va ser autor o coautor d'un gran nombre de publicacions científiques, entre elles, més de 30 capítols de llibres i monografies sobre l'origen de la vida o l'exploració de l'espai, i de 350 articles en revistes científiques. A més, al seu laboratori s'hi van dur a terme prop de cinquanta tesis doctorals.

Homenatges i reconeixements

modifica
  • Joan Oró va rebre sengles doctorats honoris causa per la Universitat de Granada (1972), la Universitat de Houston (1998) i la Universitat de Lleida (1999).[11]
  • L'any 2004, l'Associació Catalana de Comunicació Científica va establir el Premi Joan Oró de Divulgació de la Recerca Científica per promoure, en el jovent investigador, la comunicació a la societat de la mateixa recerca.[12]
  • Correus va dedicar-li un segell que es va emetre el 2 de juny de 2008.[13]
  • L'asteroide 25472, descobert per Jaume Nomen des de l'Observatori de l'Ametlla de Mar, va rebre el nom de (25472) Joanoro en el seu honor.[14]
  • El principal telescopi de l'Observatori del Montsec porta el seu nom.[15]
  • A Lleida, un Institut d'Educació Secundària duu el seu nom.[16]
  • A Martorell, un Institut d'Educació Secundària duu el seu nom.[17]
  • El 9 d'octubre 2018, el Consell Plenari del Districte de Les Corts de Barcelona va aprovar la col·locació d'una placa a la façana de l'edifici on va viure Joan Oró a Barcelona.[18]
  • El 14 de maig de 2023, a proposta del Consell de zona de la Bordeta, l'Ajuntament de Lleida va col·locar una placa a la façana de l'edifici actual en el lloc on va néixer Joan Oró a Lleida.[19]
  • L'11 d'abril de 2022, se li va retre homenatge amb un grafit realitzat per Carlos Callizo al barri de la Bordeta a Lleida.[20]

Activisme

modifica

Joan Oró també va ser responsable de la creació de diverses institucions i associacions o va col·laborar en la seva fundació:

Referències

modifica
  1. ↑ «Joan Oró, investigador del origen de la vida» (en castellà). El País [Madrid], 03-09-2004. Arxivat de l'original el 2021-04-27. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 15 març 2021].
  2. ↑ «L'Any Oró prepara diferents activitats durant el 2023 per apropar la figura i el llegat científic del bioquímic lleidatà». 324cat, 28-11-2022. Arxivat de l'original el 2023-05-26. [Consulta: 30 maig 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 PAIROLÍ, Miquel. Joan Oró. Edicions La Campana. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, 1996, p. 10. ISBN 9788489570092. 
  4. ↑ Fita, Josep «El catalán que evitó un ridículo mayúsculo de la NASA» (en castellà). La Vanguardia, 26-10-2010 [Consulta: 26 octubre 2023]. Arxivat 26 October 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
  5. ↑ Redacció «El llegat de Joan Oró, el gran científic de Lleida». Diari Segre, 19-02-2023 [Consulta: 27 octubre 2023]. Arxivat 27 October 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
  6. ↑ «Per què és tan important per a la ciència el lleidatà Joan Oró?». Se7Accents, 11-10-2016. [Consulta: 13 maig 2023].
  7. ↑ Ribas, Salvador. «Joan Oró, de Lleida a l'Univers». Segre, 08-10-2018. Arxivat de l'original el 13 de juny 2023. [Consulta: 13 juny 2023].
  8. ↑ «BOE nº 150 de 24 de junio de 2003, R.D. nº 819/2003, de concesión del título de Marqués de Oró» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 24-06-2003. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2023 [Consulta: 25 octubre 2023].
  9. ↑ «Mor als 80 anys el científic català Joan Oró». CCMA - 324, 03-09-2004. Arxivat de l'original el 13 de juny 2023. [Consulta: 13 juny 2023].
  10. ↑ Oró, J.; Kimball, A.P. «Synthesis of purines under possible primitive earth conditions. I. Adenine from hydrogen cyanide». Archives of Biochemistry and Biophysics, 94, agost 1961, pàg. 217–227. DOI: 10.1016/0003-9861(61)90033-9. PMID: 13731263.
  11. ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 «Joan Oró i Florensa». Institut d'Estudis Catalans - Galeria de científics catalans. Arxivat de l'original el 21 de març 2023. [Consulta: 10 maig 2023].
  12. ↑ «Premi Joan Oró». Associacio Catalana de Comunicació Científica. Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 8 juny 2023].
  13. ↑ «El bioquímico Joan Oró y las escritoras Carmen Martín Gaite, María Lejárraga y Zenobia Camprubí pasan a formar parte de la conocida serie Personajes» (en castellà). Correos, 02-06-2008. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 7 juny 2023].
  14. ↑ «Minor Planet Names: Alphabetical List» (en anglès). The International Astronomical Union - Minor Planet Center. Arxivat de l'original el 2013-10-12. [Consulta: 8 maig 2023].
  15. ↑ «Telescopi Joan Oró (TJO)». Institut d'Estudis Espacials de Catalunya. Arxivat de l'original el 2023-05-29. [Consulta: 29 maig 2023].
  16. ↑ «Institut Joan Oró». Arxivat de l'original el 2023-05-08. [Consulta: 8 maig 2023].
  17. ↑ «Institut Joan Oró de Martorell». Arxivat de l'original el 2023-05-31. [Consulta: 8 juny 2023].
  18. ↑ «Acta de la Reunió de la Comissió Consultiva de Via Pública, Seguretat, Mobilitat, Serveis Municipals i Presidència del Districte de les Corts (Acta 2/2018)». Ajuntament de Barcelona - Districte de Les Corts, 08-10-2018. Arxivat de l'original el 2023-06-09. [Consulta: 8 juny 2023].
  19. ↑ «L’Ajuntament de Lleida col·loca una placa a l’indret on va néixer Joan Oró». La Mañana, 18-05-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-05. [Consulta: 8 juny 2023].
  20. ↑ Garcia, L. «Lleida, capital del arte urbano». SEGRE.com, 10-04-2022. Arxivat de l'original el 2023-06-07. [Consulta: 11 juny 2023].
  21. ↑ «IBB 50 Aniversari». Universitat Autònoma de Barcelona - IBB, 04-03-2020. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 22 juny 2023].
  22. ↑ Guillaumet, Francesc. L'Ull del Montsec (pdf). Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 2021. ISBN 978-84-09-29717-7.  Arxivat 2023-06-22 a Wayback Machine.

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Oró i Florensa


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Oró_i_Florensa&oldid=33588282»