Olimpíada d'escacs de 1928

Segona Olimpíada d'escacs

L'Olimpíada d'escacs del 1928 o II Olimpíada d'escacs es va celebrar entre els dies 21 de juliol i 6 d'agost a La Haia al mateix temps que els Jocs Olímpics d'Estiu de 1928. Fou la segona olimpíada d'escacs organitzada per la FIDE i va incloure una competició open[1] i una de femenina, a banda de diverses activitats per a la promoció dels escacs. Hi varen competir representants de disset països, en equips de quatre jugadors, per sistema Round Robin.

Plantilla:Infobox sports competitionOlimpíada d'escacs de 1928
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Localitzacióla Haia (Holanda del Sud) 52° 05′ N, 4° 19′ E / 52.08°N,4.31°E / 52.08; 4.31 Modifica el valor a Wikidata
EstatPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps21 juliol 1928 – 5 agost 1928 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició2  (1928) Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits544 Modifica el valor a Wikidata

1927 Modifica el valor a Wikidata
1930 Modifica el valor a Wikidata

El congrés de la FIDE celebrat a Londres l'any anterior havia aprovat que, seguint l'esperit dels Jocs Olímpics, només hi podrien participar jugadors aficionats. Aquesta norma va afectar en gran manera la competició, ja que la conseqüència fou l'absència en l'esdeveniment de la majoria dels millors jugadors mundials i el seu consegüent desprestigi. A més a més, la definició del concepte aficionat va ser deixada en mans de les federacions nacionals, que varen actuar amb criteris diferents. El fracàs experimentat en aquesta Olimpíada provocà una ràpida decisió de la presidència de la FIDE en el sentit de no diferenciar entre aficionats i professionals, i permetre per tant, en futurs esdeveniments, la participació olímpica dels millors jugadors, mesura la qual s'ha mantingut fins a l'actualitat.

Resultats finals

modifica
Pos. Nació Jugadors Punts
    Hongria Nagy, Steiner E., Vajda, Havasi 44
    Estats Units Kashdan, Steiner H., Factor, Tholfsen, Hanauer 39,5
    Polònia Makarczyk, Frydman, Regedziński, Chwojnik, Blass 37
4   Àustria Hönlinger, Lokvenc, Müller, Wolf, Beutum 36.5
5   Dinamarca Norman-Hansen, Andersen, Gemzøe, Ruben 34
6   Suïssa Rivier, Gygli, Voellmy, Naegeli, M.Henneberger, Michel 34
7   Txecoslovàquia Gilg, Prokeš, Pokorný, Rejfíř, Schulz, Teller 34
8   Argentina[2] Fernández Coria, Maderna, Palau, Reca, Grau 33.5
9   Alemanya Wagner, Hilse, Schönmann, Blümich, Foerder 31.5
10   Països Baixos Weenink, Kroone, Van den Bosch, Schelfhout, Wertheim W., Wertheim J. 31.5
11   França Gaudin, Betbeder, Duchamp, Crépeaux, Muffang, Drezga 31
12   Bèlgica Sapira, Koltanowski, Censer I., Dunkelblum 31
13   Suècia Stoltz, Jacobson, Ståhlberg, Karlin, Jonsson 31
14   Letònia Apšenieks, Strautmanis, Petrovs, Taube, Melnbārdis 30
15   Itàlia Monticelli, Sacconi, Hellmann, Calapso, De Nardo, Marotti 26.5
16   Romania Bródy, Proca, Balogh, Gudju 25.5
17   Espanya V.Marín, Luis Cortés, José Aguilera, A.Ribera, Salvador Mollà 13.5

Medalles individuals

modifica

No hi havia ordenació dels jugadors per taulers, de manera que només els sis primers jugadors amb millor percentatge de puntuació varen ser guardonats.

Pos. Jugarods Punts
  Isaac Kashdan (  Estats Units) 13/15 (86,7%)
  André Muffang (  França) 12,5/16 (78,1%)
  Teodor Regedziński (  Polònia) 10/13 (76,9%)
4 ex aequo Endre Steiner (  Hongria) 11,5/16 (71,9%)
4 ex aequo Géza Nagy (  Hongria) 11,5/16 (71,9%)
6 William Rivier (  Suïssa) 7,5/11 (68,2%)

Campionat mundial d'escacs per aficionats

modifica

Durant l'Olimpíada es va celebrar també el segon campionat d'escacs per aficionats, amb els següents resultats:

Pos. Jugadors Punts
  Max Euwe (  Països Baixos) 12
  Dawid Przepiórka (  Polònia) 11
  Hermanis Matisons (  Letònia) 10
4 Manuel Golmayo de la Torriente (  Espanya) 9,5
5 Karel Treybal (  Txecoslovàquia) 9,5
6 Norman Whitaker (  Estats Units) 9,5
7 Carl Carls (  Alemanya) 9
8 Albert Becker (  Àustria) 7
9 André Chéron (  França) 6
10 Allan Nilsson (  Suècia) 6
11 Stefano Rosselli del Turco (  Itàlia) 6
12 Lajos Steiner (  Hongria) 5,5
13 José Araiza (  Mèxic) 5,5
14 Anatol Tschepurnoff (  Finlàndia) 5,5
15 Alexandru Tyroler (  Romania) 5
16 Walter Henneberger (  Suïssa) 3

Referències

modifica
  1. Tot i que denominada torneig masculí era obert a persones d'ambdós sexes.
  2. Ajedrezargentina.org :: Actuació de l'equip argentí a l'Olimpíada

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica