Valentí Marín i Llovet

notari i jugador d'escacs català

Valentí Marín i Llovet (Barcelona, 17 de gener de 18727 de desembre de 1936) fou un notari i jugador d'escacs català, molt actiu especialment els darrers anys del segle xix i primers del segle xx.[1]

Plantilla:Infotaula personaValentí Marín i Llovet

Cap a 1896 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementValentí Marín i Llovet
17 gener 1872 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1931Olimpíada d'escacs de 1931
1930Olimpíada d'escacs de 1930
1928Olimpíada d'escacs de 1928
1927Olimpíada d'escacs de 1927 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJoaquim Marin i Carbonell Modifica el valor a Wikidata
GermansRicardo Marín i Llovet Modifica el valor a Wikidata

ChessGames: 23812 365Chess: Valentin_Marin_y_Llovet OlimpBase homes: vrx7p1lo

Fou un fort jugador, gran compositor de problemes d'escacs,[2] (va llegar més de 260 composicions d'escacs, alguna de les quals va merèixer els elogis de Richard Réti)[3] i destacà també en el joc a la cega. Fou també president de la Federació Espanyola d'Escacs (FEDA).

El 1913 Josep Paluzie i Lucena va publicar en honor seu el llibre Un artista en ajedrez (Valentín Marín), en edició bilingüe (castellà / esperanto), i editat a Barcelona per Hijos de Paluzíe, editores. La versió en esperanto fou obra de Frederic Pujulà i Vallès[4][5]

Resultats destacats en competició

modifica

Va participar en l'Olimpíada d'escacs de 1924 a París.[6]

 
Participants al torneig de Múrcia 1927; Marín és assegut, el segon per la dreta.

El 1927 va participar en un important torneig a Múrcia, on va quedar empatat al 2n-3r lloc amb José Juncosa, el millor jugador aragonès de principis del segle xx (el campió del torneig fou Manuel Golmayo).[7]

Va representar Espanya com a segon tauler a l'Olimpíada d'escacs de 1927 a Londres, i com a primer tauler a l'Olimpíada d'escacs de 1928 a La Haia,[8] i a l'Olimpíada d'escacs de 1930 a Hamburg. Va participar també a l'Olimpíada d'escacs de 1931, completant així totes les Olimpíades en què hi hagué participació espanyola.

El 27 de gener de 1935 va participar en les simultànies amb rellotge que Aleksandr Alekhin va jugar al Club d'escacs Barcelona (el Campió del Món obtingué un resultat de +10 =3).[9][10]

Problemista d'escacs

modifica

Marín va destacar com a compositor de problemes d'escacs, dels quals en va fer més de 260.[11]

El Globo, 1899 8
abcdefgh
8
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Blanques juguen i fan mat en tres.[12]

Referències

modifica
  1. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.17
  2. Ajedrez Español número 1 (Gener de 1942) publica les bases del "I Concurso Internacional de la S.E.P.A. (Sección Española de Problemistas de Ajedrez) on titllen Valentí Marín d'"eminent problemista espanyol"
  3. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.18
  4. Escacultura:: Comentaris sobre llibres de Paluzíe [Consulta 09 desembre 2009]
  5. Chess Notes, per Edward Winter Comentaris sobre llibres d'escacs en esperanto (anglès) [Consulta 14 desembre 2009]
  6. Olimpbase: París 1924 (anglès) Base de dades de les Olimpíades d'escacs del 1924
  7. Escacultura :: Quadre de classificació del Torneig de Múrcia de 1927
  8. «2na Olimpíada d'escacs, La Haia 1928, resultats individuals». OlimpBase. [Consulta: 10 agost 2020].
  9. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.59
  10. Chess Notes, per Edward Winter: Alekhin a Barcelona, 1935 (inclou la partida Alekhin-V.Marín, Barcelona (sim), 1935 (anglès) [Consulta 14 desembre 2009]
  11. «Valentín Marín» (en castellà). Escacultura, 17-06-2008. [Consulta: 15 desembre 2012].
  12. La variant principal és 1. Ta2!! e2 2. Dd4!! exd4 3. Txe2#

Bibliografia

modifica
  • Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, 2001, p. 367 pàg.. ISBN 84-607-1908-1. 
  • Juanpere i Aguiló, Salvador; Mateu i Palau, Xavier; Mateu i Palau, Enric. El Llamp. Obertura Catalana 1929-1989, març 1990, p. 189 pàg. (ESCACS). ISBN 84-7781-46-X. 

Enllaços externs

modifica