Llista de matxs pel campionat del món d'escacs

article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Campions d'escacs)

Aquesta és una llista dels matxs pel campionat del món d'escacs masculí. Abans del 1948, els matxs es varen organitzar privadament. Després del 1948, els aspirants surten normalment a partir d'un Torneig de Candidats.

Llista de campionats del món d'escacsModifica

Campionats no oficialsModifica

Any País seu Ciutat seu Campió del món Aspirant(s) Vict. (+) Derr. (−) Taules (=) Format
Campionats del món no oficials (1834–1886)
1834   Regne Unit Londres   Louis de La Bourdonnais   Alexander McDonnell 45 27 13
1843   Regne Unit Londres   Pierre Saint-Amant   Howard Staunton 3 2 1
1843   França París   Howard Staunton   Pierre Saint-Amant 11 6 4
1846   Regne Unit Londres   Howard Staunton (2)   Bernhard Horwitz 14 7 3
1851   Regne Unit Londres   Adolf Anderssen   Marmaduke Wyvill 4 2 1 torneig d'eliminació directa, final al millor de 7
1858   França París   Paul Morphy   Adolf Anderssen 7 2 2
1862   Londres   Adolf Anderssen   Louis Paulsen 11 1 1 torneig round robin, 14 jugadors
1866   Regne Unit Londres   Wilhelm Steinitz   Adolf Anderssen 8 6 0
1883   Regne Unit Londres   Johannes Zukertort   Wilhelm Steinitz 22 4 0 torneig round robin a doble volta, 14 jugadors
Campionat del món no reconegut
1992   Sveti Stefan i Belgrad   Bobby Fischer   Borís Spasski 10 5 15 El primer en assolir 10 victòries, sense comptar les taules. Fischer va dir que això era un campionat del món.[1]

Campionats oficialsModifica

Any País seu Ciutat seu Campió del món Aspirant(s) Vict. (+) Derr. (−) Taules (=) Format
Campionats del món oficials (1886–1946)
1886   Estats Units Nova York
Saint Louis
New Orleans
  Wilhelm Steinitz   Johannes Zukertort 10 5 5 el primer en assolir 10 victòries
1889   Cuba Havana   Wilhelm Steinitz (2)   Mikhail Chigorin 10 6 1 al millor de 20 + desempat
1891   Estats Units Nova York   Wilhelm Steinitz (3)   Isidor Gunsberg 6 4 9
1892   Cuba Havana   Wilhelm Steinitz (4)   Mikhail Chigorin 8+2 8 4+1
1894   Estats Units i
  Canadà
Nova York
Filadèlfia
Mont-real
  Emanuel Lasker   Wilhelm Steinitz 10 5 4 primer en assolir deu victòries
1897   Rússia Moscou   Emanuel Lasker (2)   Wilhelm Steinitz 10 2 5
1907   Estats Units Nova York
Filadèlfia
Washington, D.C.
Baltimore
Chicago
Memphis
  Emanuel Lasker (3)   Frank Marshall 8 0 7 primer en assolir 8 victòries
1908   Imperi Alemany Düsseldorf
Munich
  Emanuel Lasker (4)   Siegbert Tarrasch 8 3 5
1910   Imperi Austrohongarès i
  Imperi Alemany
Viena
Berlín
  Emanuel Lasker (5)   Carl Schlechter 1 1 8 al millor de 10; estava en diputa si l'aspirant havia de guanyar per 1 o 2 punts;[2][3]
1910   Imperi Alemany Berlín   Emanuel Lasker (6)   Dawid Janowski 8 0 3 primer en assolir 8 victòries
1921   Cuba Havana   José Raúl Capablanca   Emanuel Lasker 4 0 10 al millor de 24;[2] Emanuel Lasker va abandonar després de 14 partides
1927   Argentina Buenos Aires   Aleksandr Alekhin   José Raúl Capablanca 6 3 25 primer en assolir 6 victòries
1929   Alemanya i
  Països Baixos
Wiesbaden
Heidelberg
Berlín
La Haia
  Aleksandr Alekhin (2)   Iefim Bogoliúbov 11 5 9 primer en assolir 6 victòries i 15 punts
1934   Alemanya Nazi   Aleksandr Alekhin (3)   Iefim Bogoliúbov 8 3 15
1935   Països Baixos   Max Euwe   Aleksandr Alekhin 9 8 13
1937   Països Baixos   Aleksandr Alekhin (4)   Max Euwe 10 4 11
Interregne (1946–1948)
Aleksandr Alekhin va morir el 1946 com a campió mundial regnant.
Campionats del món de la FIDE (1948–1993)
1948   Països Baixos i
  Unió Soviètica
La Haia
Moscou
  Mikhaïl Botvínnik   Vassili Smislov 14 punts sobre 20 5-jugadors, 5-voltes torneig round-robin
1951   Unió Soviètica Moscou   Mikhaïl Botvínnik (2)   David Bronstein 5 5 14 al millor de 24[2]
1954   Unió Soviètica Moscou   Mikhaïl Botvínnik (3)   Vassili Smislov 7 7 10
1957   Unió Soviètica Moscou   Vassili Smislov   Mikhaïl Botvínnik 6 3 13
1958   Unió Soviètica Moscou   Mikhaïl Botvínnik (4)   Vassili Smislov 7 5 11
1960   Unió Soviètica Moscou   Mikhail Tal   Mikhaïl Botvínnik 6 2 13
1961   Unió Soviètica Moscou   Mikhaïl Botvínnik (5)   Mikhail Tal 10 5 6
1963   Unió Soviètica Moscou   Tigran Petrossian   Mikhaïl Botvínnik 5 2 15
1966   Unió Soviètica Moscou   Tigran Petrossian (2)   Borís Spasski 4 3 17
1969   Unió Soviètica Moscou   Borís Spasski   Tigran Petrossian 6 4 13
1972   Islàndia Reykjavík   Bobby Fischer   Borís Spasski 7 3 11
1975   Filipines Manila   Anatoli Kàrpov   Bobby Fischer by default primer en assolir 10 victòries
1978   Filipines Baguio   Anatoli Kàrpov (2)   Víktor Kortxnoi 6 5 21 primer en assolir 6 victòries
1981   Itàlia Kurhaus
Merano
  Anatoli Kàrpov (3)   Víktor Kortxnoi 6 2 10
1984   Unió Soviètica Moscou Sense guanyador   Anatoli Kàrpov /   Garri Kaspàrov 5 3 40 primer en assolir 6 victòries; matx inacabat
1985   Unió Soviètica Moscou   Garri Kaspàrov   Anatoli Kàrpov 5 3 16 al millor de 24[2]
1986   Regne Unit i
  Unió Soviètica
Londres
Leningrad
  Garri Kaspàrov (2)   Anatoli Kàrpov 5 4 15
1987   Espanya Sevilla   Garri Kaspàrov (3)   Anatoli Kàrpov 4 4 16
1990   Estats Units i
  França
Nova York
Lió
  Garri Kaspàrov (4)   Anatoli Kàrpov 4 3 17
Campionats del món clàssics (1993–2006)
El Campió del Món Garri Kaspàrov i l'aspirant Nigel Short es varen separar de la FIDE, l'organisme dirigent dels escacs mundials, i varen jugar el seu matx sota els auspicis de la Professional Chess Association.
1993   Regne Unit Londres   Garri Kaspàrov (5)   Nigel Short 6 1 13 al millor de 24[2]
1995   Estats Units Nova York   Garri Kaspàrov (6)   Viswanathan Anand 4 1 13 al millor de 20[2]
2000   Regne Unit Londres   Vladímir Kràmnik   Garri Kaspàrov 2 0 13 al millor de 16[2]
2004   Suïssa Brissago   Vladímir Kràmnik (2)   Péter Lékó 2 2 10 al millor de 14[2]
Campionats del món de la FIDE (1993–2006)
Garri Kaspàrov fou desposseït del seu títol de la FIDE després que ell i l'aspirant Nigel Short se'n separessin el 1993. Anatoli Kàrpov, anterior campió i aspirant al campionat del món de la FIDE de 1990, fou proclamat campió del món regnant. Començant amb el Campionat del món d'escacs de la FIDE de 1996, la FIDE les seves regles de manera que el campió regnant ja no estava classificat automàticament per la final..
1993   Països Baixos i
  Indonesia
Zwolle
Arnhem
Amsterdam
Jakarta
  Anatoli Kàrpov (4)   Jan Timman 6 2 13 al millor de 24[2]
1996   Rússia Elistà   Anatoli Kàrpov (5)   Gata Kamsky 6 3 9 al millor de 20[2]
1998   Països Baixos i
  Suïssa
Groningen
Lausanne
  Anatoli Kàrpov (6)   Viswanathan Anand 2+2 2 2 torneig d'eliminació directa amb finals al millor de 6 + desempats
1999   Estats Units Las Vegas   Aleksandr Khalifman   Vladímir Akopian 2 1 3
2000   India i
  Iran
Nova Delhi
Teheran
  Viswanathan Anand   Aleksei Xírov 3 0 1
2002   Rússia Moscou   Ruslan Ponomariov   Vassil Ivantxuk 2 0 5 torneig d'eliminació directa amb finals al millor de 8 + desempats
2004   Libya Tripoli   Rustam Kassimdjanov   Michael Adams 2+1 2 2+1 torneig d'eliminació directa amb finals al millor de 6 + desempats
2005   Argentina Potrero de los Funes
San Luis
  Vesselín Topàlov   Viswanathan Anand
  Piotr Svídler
10 punts de 14 torneig round robin a doble volta, 8 jugadors
Campionat del món d'escacs (2006–actualitat)
2006   Rússia Elistà   Vladímir Kràmnik (3)   Vesselín Topàlov 3+2 3+1 6+1 al millor de 12 + desempats
2007   Mèxic Mexico City   Viswanathan Anand (2)   Vladímir Kràmnik
  Borís Guélfand
9 punts de 14 torneig de tots contra tots a doble volta, 8 jugadors
2008   Alemanya Bonn   Viswanathan Anand (3)   Vladímir Kràmnik 3 1 7 al millor de 12 + desempats
2010   Bulgària Sofia   Viswanathan Anand (4)   Vesselín Topàlov 3 2 7
2012   Rússia Moscou   Viswanathan Anand (5)   Borís Guélfand 1+1 1 10+3
2013   India Chennai   Magnus Carlsen   Viswanathan Anand 3 0 7
2014   Rússia Sotxi   Magnus Carlsen (2)   Viswanathan Anand 3 1 7
2016   Estats Units Nova York   Magnus Carlsen (3)   Serguei Kariakin 1+2 1 10+2
2018   Regne Unit Londres   Magnus Carlsen (4)   Fabiano Caruana 0+3 0 12

Campions diversos copsModifica

Els campions no oficials no compten.

Títols Jugador País
6 Emanuel Lasker   Imperi Alemany
Anatoli Kàrpov (3 quan estava dividit)   Unió Soviètica
  Rússia
Garri Kaspàrov (2 quan estava dividit)   Unió Soviètica
  Rússia
5 Mikhaïl Botvínnik   Unió Soviètica
Viswanathan Anand (1 quan estava dividit)   Índia
4 Wilhelm Steinitz   Imperi Austrohongarès
  Estats Units
Aleksandr Alekhin   França
Magnus Carlsen   Noruega
3 Vladímir Kràmnik (2 quan estava dividit)   Rússia
2 Tigran Petrossian   Unió Soviètica

ReferènciesModifica

  1. «World Chess Championship : 1992 Fischer – Spassky Rematch». Mark-weeks.com. [Consulta: 1r febrer 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 en cas d'empat el campió del món regnant retenia el títol
  3. Vegeu Campionat del món d'escacs de 1910 (Lasker–Schlechter).