Obre el menú principal

Omega Centauri (ω Cen o NGC 5139) és un cúmul globular a la constel·lació de Centaurus que va ser identificat per primera vegada com un objecte no estel·lar per Edmond Halley el 1677. Localitzat a una distància de 15.800 anys llum (4.850 pc), és el cúmul globular més gran de la Via Làctia, amb un diàmetre d'uns 150 anys llum.[1] Es calcula que conté aproximadament 10 milions d'estrelles i una massa total equivalent a 4 milions de masses solars. I que a l'interior hi ha un forat negre.[2]

Infotaula d'objecte astronòmicOmega Centauri
Omega Centauri by ESO.jpg
Tipus cúmul globular, font astrofísica de rajos X i gamma-ray source Tradueix
Descobridor Edmond Halley
Data de descobriment 1677
Cos astronòmic pare Via Làctia
Dades d'observació
Distància 0,005 megaparsecs
Magnitud aparent (V) 5,33, 6,12, 0,85, 4,131 i 3,198
Constel·lació Centaure
Catàlegs astronòmics
NGC 5139
Modifica les dades a Wikidata

Una característica que el distingeix dels altres cúmuls globulars de la nostra galàxia és que conté estrelles de diferents generacions. Per aquest motiu s'especula que Omega Centauri pot ser el romanent del nucli d'una galàxia nana que havia estat satèl·lit de la nostra Via Làctia.

Història de les observacionsModifica

L'any 150, l'astrònom i escriptor grec Ptolemeu va catalogar aquest objecte en el seu Almagest com «una estrella a lloms del cavall» (quae est en principio scapulae). El cartògraf i advocat alemany Johann Bayer va utilitzar les observacionts de Ptolemeu per assignar a aquest objecte la nomenclatura d'Omega Centauri, quan publicà la Uranometria el 1603. El 1677, Edmond Halley el va catalogar com a objecte no-estel·lar en les observacions que va fer des de l'illa de Santa Helena. Posteriorment, el 1715, el mateix Halley el va incloure en la seva llista de sis taques o punts lluminosos, en les Transaccions Filosòfiques de la Royal Society.[3]  

El 1746, l'astrònom suís Jean-Philippe de Cheseaux el va incloure en la seva llista de 21 nebuloses. El 1755, Nicolas-Louis de Lacaille li va donar el número de catàleg L I.5. El 1826, James Dunlop el va reconèixer com a cúmul globular i el va descriure com un «bell globus estel·lar les estrelles del qual s'anaven concentrant molt gradualment cap al centre».[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Omega Centauri: The Largest Globular Cluster». [Consulta: 21 December 2014].
  2. Fred Lehman. «Millions of Stars in Omega Centauri». APOD.
  3. O'Meara, Stephen James. Deep-Sky Companions: Southern Gems (en anglès). Cambridge University Press, 2013, p. 244. ISBN 1107015014. 
  4. «Omega Centauri» (en anglès). the infolist.com. [Consulta: juny 2019].