Onofre Almudèver
Onofre Almudèver,[1] també citat com Onofre Almudéver (València, segle XVI - segle XVII) va ser un editor i poeta valencià.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI  |
| Mort | segle XVI |
| Activitat | |
| Ocupació | editor |
El 1561 reedità el Llibre de les dones, de Jaume Roig,[1] i edità conjuntament un recull de poemes satírics del final del segle XV[1] en el qual s'incloïen Lo procés de les olives (Bernat Fenollar, Narcís Vinyoles, Joan Moreno, Jaume Gassull i Baltasar Portell, 1497), Lo somni de Joan Joan (Jaume Gassull, 1497) i La brama dels llauradors de l'Horta de València contra lo venerable mossén Fenollar (Jaume Gassull, 1490),[2] precedit d'una epístola poemial on es defén el valencià com a llengua de cultura i exhorta els valencians a no abandonar-lo[1] en un context on l'ús literari de l'idioma feia dos generacions que havia caigut en picat.[2] Va escriure tres sonets en castellà inclosos en la Crónica de Valencia de Martí de Viciana (1564)[1] i una Instrucción para saber devotamente oír misa (1571).[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Onofre Almudèver». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Baydal i Sala, Vicent. «Si no fósseu ingrats a la llet que haveu mamat, i a la pàtria on sou nats». A: Vent de Cabylia. Històries de la història dels valencians.. València: Llibres de la Drassana, p. 37-41. ISBN 978-84-943885-4-5.