Herba melera
L' herba melera (Ononis fruticosa)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Ononis fruticosa dins la família de les fabàcies (Fabaceae). És una planta nativa del sud-est de França, l'est de la península Ibèrica i el nord-oest d'Àfrica.[2]
Ononis fruticosa  | |
|---|---|
 Ononis fruticosa de Castelltallat | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Trifolieae |
| Gènere | Ononis |
| Espècie | Ononis fruticosa L., 1753 |
.svg){kind=icon}
Addicionalment pot rebre el nom de gavó fruticós.[3] També s'han recollit la variant lingüística salao.[1]
Descripció
modificaÉs una planta arbustiva molt ramificada, amb les tiges de la base llenyoses, mentre que les joves són pubescent-glanduloses. Les fulles són compostes amb un pecíol molt curt, gairebé sèssils, amb tres folíols coriacis, dentats a la meitat superior. Les flors són papilionàcies, de color rosa, d'entre 10 i 20 mm i amb un peduncle llarg; la corol·la té cinc pètals, amb l'estendard ovato-apiculat, estriat i pubescent i la carena incurvato-ascendent i apiculada. Les flors s'agrupen en inflorescències en panícula terminal. El fruit és un llegum exsert oblongo-cilíndric, pèndol, pilós i glandulós amb llavors reniformes en nombre de dos a sis.[4][5]
Distribució i hàbitat
modifica
Viu a la muntanya submediterrània entre els 400 i els 1400 m d'altitud i és un oròfit de l'occident circummediterrani. Viu en terrenys calcaris i de vegades es troba en sòls amb guix.[6]
Taxonomia
modificaAquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[7][8]
Als Països Catalans havien estat reconegudes dues varietats botàniques, la varietat fruticosa a Catalunya i la varietat microphylla al País Valencià.[9] Però avui dia ja no es reconeix cap tàxon infraespecífic dins l'espècie.[2]
Sinònims
modificaEls següents noms científics són sinònims d'Ononis fruticosa:[2]
- Sinònims homotípics
- Anonis fruticosa (L.) Lam.
- Natrix fruticosa (L.) Moench
- Sinònims heterotípics
- Ononis fruticosa var. intermedia Rouy
- Ononis fruticosa subvar. intermedia (Rouy) O.Bolòs & Vigo
- Ononis fruticosa var. microphylla DC.
- Ononis fruticosa subsp. mycrophylla (DC.) O.Bolòs, Vigo, Masalles & Ninot
- Ononis fruticosa f. mycrophylla (DC.) Širj.
- Ononis fruticosa var. mycrophylla DC.
- Ononis fruticosa var. rigida Asch. & Graebn.
- Ononis purpurea Mill. ex Steud.
- Ononis rigida Kunze
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Ononis fruticosa». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 10 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ononis fruticosa L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 10 novembre 2024].
- ↑ «gavó fruticós». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 10 novembre 2024].
- ↑ Cadevall, 1915, p. 60.
- ↑ Bolòs i Vigo, 1984, p. 533.
- ↑ Ichn Bages (de la Institució Catalana de Història Natural, filial de l'Insitut d'Estudis Catalans)
- ↑ «Ononis fruticosa L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 10 novembre 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 718.
- ↑ Bolòs i Vigo, 1984, p. 530-545.
Bibliografia
modifica- Cadevall i Diars, Joan. Flora de Catalunya; enumeració y descripció de les plantes vasculars espontanies de l'antic principat fins avuy conegudes y de les més importants que s'hi cultiven. vol. II. Institut de Ciències. IEC, 1915-1919.
- Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. vol. I. Barcelona: Ed. Barcino, 1984. ISBN 84-7226-592-7.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.