Falguera reial

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Osmunda regalis)

La falguera reial (Osmunda regalis) és una espècie de falguera de la família Osmundaceae, nativa d'Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica, que creix en llocs humits com marges de rierols i pantans.[1][2] El nom "reial" li ve per ser una de les falgueres europees més grosses. També és coneguda com a falguera florida a causa de l'aparença de les seves frondes fèrtils.

Infotaula d'ésser viuFalguera reial
Osmunda regalis i Osmunda regalis spectabilis Modifica el valor a Wikidata
OsmundaRegalis.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN164368 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePolypodiopsida
OrdreOsmundales
FamíliaOsmundaceae
GènereOsmunda
EspècieOsmunda regalis i Osmunda regalis spectabilis Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Noms comunsModifica

Osmunda regalis rep nombrosos noms comuns:[3] falguera de rei, falguera gran, osmunda, falguera, falguera de riera, falguera florida, falguera reial, foguera, foguera de rei, foguera de riera, foguera gran.

CaracterístiquesModifica

És una falguera que produeix separadament frondes fèrtils i unes altres estèrils. Les estèrils s'expandeixen, 6-16 dm d'altura i 3-4 dm d'ample, bipinnades, amb 7-9 parells de pinnes de 3 dm de llarg, on cada pinna amb 7-13 parells de pínnules de 2,5-6,5 cm de llarg i 1-2 cm d'ample. Les frondes fèrtils són erectes i més curtes, 2-5 dm d'altura, usualment amb 2-3 parells de pinnes estèrils en la base, i 7-14 parells de pinnes fèrtils sota l'esporangi, densament tancades.

Història naturalModifica

Es desenvolupa preferentment en ecosistemes fluvials. És un bon indicador de l'estat de conservació de l'ecosistema ripari.[4] En moltes àrees, s'ha tornat rar com a resultat de drenatge de terres pantanoses per a agricultura. Es troba al Pirineu Oriental i a les serralades entre Girona i Barcelona.[5]

UsosModifica

La falguera de rei és un remei popular molt valorat a Cantàbria i a altres regions del nord de la península ibèrica. El macerat del rizoma amb vi blanc ajudaria a soldar trencaments, trastorns de les articulacions i dolors reumàtics.[6] Les dones embarassades no han de prendre'l, doncs es considera abortiu.[6] Aquest ús pot amenaçar les poblacions de falguera en certes zones per sobreexplotació. Si la demanda creix, serà necessari cultivar la planta per protegir les poblacions feréstecs.[6][7]

ReferènciesModifica

  1. «Osmunda regalis L.». Flora Catalana. Associació Flora Catalana, s.d. Arxivat de l'original el 2018-11-21. [Consulta: 21 novembre 2018].
  2. «osmunda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Cercaterm | TERMCAT - Osmunda regalis». [Consulta: 24 agost 2022].
  4. Valls, Gerard Pié; Mateo, Sònia Sànchez; Boada, Martí «Caracterització de noves poblacions de falguera reial (Osmunda regalis l.) al Montseny (Catalunya) i proposta d'ús d'aquesta espècie com a indicador de sistemes fluvials». Acta botánica barcinonensia, 52, 2009, pàg. 115-124. ISSN: 0210-7597.
  5. «Osmunda regalis L.». Mapes de distribució. Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, s.d. [Consulta: 21 novembre 2018].
  6. 6,0 6,1 6,2 Reyes García, Victoria «La falguera reial, un secret ben guardat» (pdf). Medi ambient i Conservació.. Universitat Autònoma de Barcelona, 10/2009.
  7. Molina, María; Reyes-García, Victoria; Pardo-de-Santayana, Manuel «Local Knowledge and Management of the Royal Fern (Osmunda regalis L.) in Northern Spain: Implications for Biodiversity Conservation» (en anglès). American Fern Journal, 99, 1, 2009., pàg. 45-55. DOI: 10.1640/0002-8444-99.1.45.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falguera reial