Otto Schmidt

matemàtic i explorador rus

Otto Schmidt (en rus: Отто Юльевич Шмидт) (Mahiliou, 18 de setembre de 1891 (Julià) Moscou, 7 de setembre de 1956) va ser un matemàtic, geofísic i explorador soviètic.

Infotaula de personaOtto Schmidt
Otto Schmidt.jpg
(1938) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Отто Юльевич Шмидт Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Отто-Фридрихъ-Юліусъ Юльевичъ Шмидтъ Modifica el valor a Wikidata
18 setembre 1891 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Mahiliou Modifica el valor a Wikidata
Mort7 setembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Novodévitxi, Sec. 1, Fila 43 55° 43′ 29″ N, 37° 33′ 15″ E / 55.7247°N,37.5542°E / 55.7247; 37.5542 Modifica el valor a Wikidata
Membre del Consell Suprem de la Unió Soviètica
1938 – 1946 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Imperial de Sant Vladimir
Universitat de Kíev Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi acadèmicaАбстрактная теория групп  (1916 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiDmitri Grave Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballTeoria de grups, astronomia, matemàtiques, geografia i geofísica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Pamir
Àrtic Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstrònom, matemàtic, explorador, polític, professor d'universitat i físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Ciències de la Terra (1939–1949)
Acadèmia de Ciències de Rússia (1935–)
Glavsevmorpout (1932–1939)
Universitat Estatal de Moscou (1923–1930)
Universitat Imperial de Sant Vladimir (1916–1917) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralVladimir Andrunakievich, Sergey Antonovich Chunikhin (en) Tradueix, Leopold Yakovlevich Okunev (en) Tradueix, Aleksandr Antipovich Kulakov (en) Tradueix, Aleksey Petrovich Ditsman (en) Tradueix i Vladimir Konstantinovich Turkin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVera Schmidt Modifica el valor a Wikidata
FillsSigurd Ottovitx Schmidt Modifica el valor a Wikidata
ParesJulius Fridrihovitx Schmidt i Anna Fridrihovna Ergli
Premis

Find a Grave: 113648972 Modifica el valor a Wikidata

Vida i ObraModifica

Schmidt era fill d'un petit comerciant que es va anar movent de lloc durant la seva infància. Va ser escolaritzat a Mogilev, Odessa i Kiev fins que el 1909 va ingressar a la facultat de física i matemàtiques de la universitat de Kíev. Es va graduar el 1913 i seguint el consell del seu mestre, Dmitri Grave, va continuar estudis a la pròpia universitat fins a obtenir el doctorat el 1916 amb una tesi de teoria de grups que es va publicar en forma de llibre.[1] Encara en el període pre-soviètic, i sense deixar el seu treball de professor, es va unir al creixent moviment cooperatiu.[2]

Amb el triomf de la revolució soviètica va treballar a diferents organismes estatals, essent membre de diferents comissariats del poble a Sant Petersburg i a Moscou.[3] El 1924, quan ja era professor a la universitat de Moscou, va ser nomenat editor en cap de la Gran enciclopèdia soviètica. Aquest mateix any, va fer una estança als Alps per recuperar-se d'una tuberculosi que havia patit d'infant i que li reapareixia intermitentment. El 1928 va formar part d'una expedició soviètic-alemanya a les muntanyes del Pamir.[4]

 
L'epopeia del Txeliüskin immortalitzada en un segell.

Va adquirir tal fama d'explorador, que el mateix 1928 el van posar al front d'una expedició per establir un observatori geofísic a la terra de Francesc Josep, un arxipèlag situat al oceà Àrtic. A partir de 1932, va ser el director de l'agència estatal per la ruta de la Mar del Nord.[5] El 1937 va comandar l'expedició del vaixell Txeliüskin que va acabar amb una epopeia, amb el vaixell enfonsat, un centenar de tripulants deixats damunt del gel i un rescat amb avions uns mesos després.[6] Tot això el va convertir en un heroi soviètic i, potser, li va evitar les purgues estalinistes d'aquells anys.[7]

El 1938 va proposar a l'Acadèmia Soviètica de Ciències la creació d'un institut de recerca teòrica geofísica, que ell mateix va dirigir fins el 1949. Avui aquest institut porta el seu nom: Institut Schmidt de Ciències de la Terra. A partir de 1949 la seva salut es va anar deteriorant de forma progressiva a causa de la seva tuberculosi infantil. Encara donava algunes classes, però, a la universitat de Moscou, fins quan va morir el 1956.

Al marge de la seva fama com explorador, Schmidt és recordat com matemàtic pel teorema de Krull-Schmidt[8] i com cosmòleg per haver plantejat la teoria de l'acreció per la formació de la Terra i els planetes, juntament amb l'astrònom britànic Raymond Lyttleton.[9]

ReferènciesModifica

  1. Diversos autors, 2011, p. 7.
  2. Аксенов, 2020, p. 9.
  3. Аксенов, 2020, p. 10.
  4. Diversos autors, 2011, p. 343 i 456.
  5. Diversos autors, 2011, p. 344 i 431.
  6. Youngs, 2010, p. 134 i ss.
  7. Youngs, 2010, p. 147.
  8. Facchini i Sahinkaya, 2018, p. 107 i ss.
  9. Woolfson, 2000, p. 133 i ss.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Otto Schmidt

´