Otto Schulhof
Otto Schulhof (Viena, 9 de març de 1889 - Viena, 16 d'abril de 1958) va ser pianista de concert austríac, acompanyant de piano, compositor i professor a l'Acadèmia de Música de Viena.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 març 1889  Viena (Àustria) |
| Mort | 16 abril 1958 (69 anys) Viena (Àustria) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
   | |
Otto Schulhof va assistir a la "Realschule Radetzkystraße" al 3r districte.[1] El 1907 va realitzar un aprenentatge com a pianista de concert amb Hugo Reinhold al "Conservatori del Gesellschaft der Musikfreunde" de Viena i el 1911 va estudiar composició amb Robert Fuchs al K.K. Acadèmia de Música i Arts Escèniques.[2] Va aparèixer com a solista com a pianista. Schulhof va compondre peces per a piano, música de cambra, ballets i cançons. Va transcriure temes de Johann Strauss II i els va interpretar repetidament ell mateix.
El febrer de 1914 va acompanyar el nen prodigi Jascha Heifetz en un concert amb el "Wiener Tonkünstler".[3] Schulhof va ser l'acompanyant de piano de molts grans solistes, com el violoncel·lista Senta Benesch[4] i els violinistes Fritz Kreisler, Eugène Ysaÿe, Bronisław Huberman i Jan Kubelík. Va ser l'acompanyant dels cantants Lotte Lehmann, Leo Slezak i Alfred Piccaver. Schulhof també va acompanyar nombroses vetllades de ball modern a la Konzerthaus de Viena, incloses les de Grete Wiesenthal, Tilly Losch i Toni Birkmeyer, Ellen Tels i les "Danses de vici, terror i èxtasi" d'Anita Berber i Sebastian Droste.
Pau Casals, el soci amb el qual feia gires de concerts, i va enregistrar el 1930 la sonata per a violoncel op. 69 i la sonata per a violoncel op. 102.1 de Ludwig van Beethoven.
Schulhof va ser professor de música de cambra i acompanyament instrumental a l'Acadèmia de Música de Viena. Hans Kann i Paul Badura-Skoda es trobaven entre els seus estudiants. Després de l'annexió d'Àustria el 1938, va ser retirat de la càtedra pels nacionalsocialistes i se li va prohibir l'exercici.[5] Des del 1945 va estar de nou en el càrrec fins al 1954. El 1949 va acompanyar la violinista Erika Morini en el seu primer concert a Viena després de l'era nazi.[6]
Schulhof va rebre la Medalla de la Societat de Plata de GdM el 1907, el Premi Estatal de Composició el 1910 i la Medalla d'Honor de la capital federal de Viena el 1949. Va ser enterrat al cementiri central de Viena.[7]
Composicions (selecció) modifica
- 1910 Quintet de piano op.4,
- 1912 Ballet Suite op.19,
- 1932 Parafrasi per a piano i orquestra basada en motius de J. Strauss,
- 1991 Tres arranjaments basats en motius de Johann Strauss. Ludwig Doblinger, Viena 1991 [nova edició]
- La Moldava: simfonia. Segellat; Núm. 2, Sra. Smetana. Disposició: O. Pati de l'escola
Referències modifica
- ↑ Gedenkprojekt (Memento vom 13. April 2014 im Internet Archive) des heutigen Realgymnasiums RG 3
- ↑ Monika Kornberger, Lynne Heller: Schulhof, Otto Gustav. In: Oesterreichisches Musiklexikon. Online-Ausgabe, Wien 2002 ff., ISBN 3-7001-3077-5; Druckausgabe: Band 4, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Wien 2005, ISBN 3-7001-3046-5
- ↑ Galina Kopytova: Jascha Heifetz: Early Years in Russia. Indiana University Press, Bloomington 2013, ISBN 978-0-253-01076-6, S. 254
- ↑ Elisabeth Zeisner: Artikel „Senta Benesch“. In: MUGI. Musik und Gender im Internet. Beatrix Borchard, Nina Noeske, 2003 (Stand vom 24. abril 2018).
- ↑ Otto Schulhof bei Musikantiquariat Neugebauer
- ↑ Erika Morini bei JWA
- ↑ Grabstelle Otto Schulhof, Wien, Zentralfriedhof, Gruppe 42, Gruppe Erweiterung C, Reihe 5, Nr. 17.
Bibliografia modifica
- Pati de l'escola Otto. A: Oesterreichisches Musiklexikon. Edició en línia, Viena 2002 i següents, ISBN 3-7001-3077-5; Edició impresa: Volum 4, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Viena 2005, ISBN 3-7001-3046-5.