Obre el menú principal

Píteas (Πυθέας, 380 -310 aC) va ser un matemàtic, astrònom i explorador grec qui va viure a la colònia de Massàlia. Al voltant del 330 a.C.[1] va navegar des del sud de França fins a les Illes Britàniques per la banda de l'Atlàntic, descrivint les regions que anava visitant en una obra perduda a l'incendi de la Biblioteca d'Alexandria però citada per autors de l'època com Estrabó (que el considerava un fabulador), Polibi o Plini. Hi ha un cràter de la Lluna que porta el seu nom.

Infotaula de personaPíteas
Pythéas.jpg
Biografia
Naixement (grc) Πυθέας
c. 380 aC
Marsella
Mort c. 310 aC (69/70 anys)
Grup ètnic Grecs
Activitat
Ocupació Explorador i astrònom
Activitat (Floruit: segle IV aC)
Modifica les dades a Wikidata

L'obraModifica

No existeix cap prova directa de les navegacions de Píteas i els textos que narren els seus viatges solen mostrar-se escèptics envers aquests. Segons Estrabó, Píteas no tenia diners i no hauria pogut pagar una expedició d'aquest tipus, així que és possible que el financessin els governants de la colònia o algun client ric que volgués trobar una ruta per transportar l'estany d'Europa Septentrional a través del mar.[1]

La seva obra estava dividida en dues parts (cadascuna representa un dels viatges que va fer) i una portava el títol de Περὶ του̂ ̓Ωκεανου̂ ἐν τοι̂ς περὶ του̂ ̓Ωκεανου̂ (Sobre l'Oceà), on probablement explicaria el seu viatge a les illes britàniques i l'altre Περίπλους o Γη̂ς περίοδος (Periple de Píteas), on relata el seu segon viatge a l'Elba i el Rin.[1]

Al primer viatge Píteas va partir de la colònia grega de Massàlia (actual Marsella), amb un trirrem d'uns 45 a 50 metres d'eslora, amb el qual va travessar l'estret de Gibraltar fins al Promontori Sagrat i va vorejar la costa gal·la fins a arribar a Gran Bretanya. Concretament va desembarcar a la costa de Cantion (actual Kent) i va seguir a peu fins a Belerion (Cornualles).[1]

Després de tornar al seu vaixell va continuar viatge cap al nord fins a arribar a les illes Shetland, on va tenir coneixement de l'existència d'una terra àrtica a sis dies de navegació anomenada Thule (límit, en saxó antic), que no va poder travessar. Aleshores va baixar pel Mar del Nord, visitant les seves illes fins a la costa de Germània. El segon viatge narra un periple per la costa sud de la Mediterrània fins al Elba i al Rin.[2]

Entre les referències que dóna per ubicar aquests viatges es troba la de Finisterre, que anomena Oestrymnis,[1] i el territori poblat pels ostidamnii, amb algunes illes properes, la més gran de les quals era Uxisama, a tres dies en vaixell. Parla també dels guttones o gottones, que vivien damunt de Germània i tocaven a un golf anomenat Mentonomon, amb una illa anomenada Abalus on l'àmbre (conegut a l'època com electrum)[1] arribava per les onades a la primavera i els seus habitants el feien servir per cremar i el venien a un poble veí anomenat teutoni.

Troballes de PíteasModifica

  • Va ser el primer grec a travessar les anomenades columnes d'Hèrcules, considerades la fi del món civilitzat.
  • Va descriure els costums necròfags dels pobles irlandesos.
  • Va descobrir que la gent de les illes britàniques en comptes de vi bevien Curmí (cervesa), una beguda desconeguda al Mediterrani.
  • Va descriure els pobles dels pictes, els britons i diverses tribus germàniques, diferenciant-les de les celtes.
  • Va citar per primer cop el cercle polar àrtic, parlant de fenòmens com el sol de mitjanit o l'aurora polar.
  • Va iniciar el mite de Thule, illa que potser és Islàndia o la costa de Noruega.
  • Va recolzar la hipòtesi que la Terra era rodona i va aproximar el seu diàmetre.
  • Va dur a terme mesures molt precises de la latitud.
  • Va descriure la marea (desconeguda al Mediterrani) i la va lligar a les fases de la Lluna.
  • Va proposar que les hores tinguessin sempre la mateixa durada (a l'època es feien canviar per aconseguir que el dia i la nit tinguessin sempre dotze hores amb el canvi de les estacions).
  • Va escriure la primera menció de Britània, mesurant la seva àrea amb un error de sols el 2,5%.
  • Va ser el primer a considerar Hispània una península.
  • Va mencionar per primer cop un mar gelat.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Exploradores del mundo. Grandes historias de aventura y fortaleza. (en espanyol). Barcelona: Planeta, octubre de 2011, p. 20,21. ISBN 9788408102649. 
  2. «Atlas de los exploradores españoles», 2009. [Consulta: 25 novembre 2018].