Goràs
El goràs, besuc de fonera, besuc de la taca, besuc de l'ull gros, boga-ravell, calet de la piga, patxano, quelet,[2] besuc de la piga[3] o pitxell (Pagellus bogaraveo) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[4][5]
Pagellus bogaraveo  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 170244 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Spariformes |
| Família | Sparidae |
| Gènere | Pagellus |
| Espècie | Pagellus bogaraveo Brünnich, 1768 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Morfologia
modifica- Pot arribar a 70 cm de llargària total.
- El cos és ovalat i comprimit lateralment.
- El perfil cefàlic és convex.
- La boca és petita i els ulls són grossos.
- L'aleta dorsal es troba inserida dins un solc. Les pectorals són llargues. Les pèlviques tenen una espina dura i l'anal té tres espines fortes.
- El dors és gris rosat i els costats són platejats. Té una taca negra darrere el cap, absent en els joves. Les aletes són rosades.[6][7]
Reproducció
modificaLa maduresa sexual arriba als 2 anys amb 15-20 cm. És hermafrodita proteràndric. Es reprodueix entre juny i setembre en el Mediterrani occidental.[8]
Alimentació
modificaÉs un carnívor voraç de crustacis. També s'alimenta d'altres invertebrats i petits peixos.[6]
Hàbitat
modificaViu a fons rocallosos i fangosos entre els 40 i els 400 (a la Mediterrània) o 700 m (a l'Atlàntic). Els joves apareixen més a prop de la costa, a la plataforma, i els adults al talús.[6]
Distribució geogràfica
modificaEs troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de Noruega i l'Estret de Gibraltar fins a Mauritània, Illa de Madeira i les Illes Canàries) i a la Mediterrània occidental (es torna rar més enllà de Sicília).[6]
Interès pesquer
modificaEs pesca amb arts d'arrossegament, palangre i volantí a la fonera.[8]
Referències
modifica- ↑ MarineSpecies.org (anglès)
- ↑ «Goràs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ el nom de besuc de la piga aplicat a Pagelllus bogaraveo, (...) [podria ser] un calc del nom andalús “besugo de la pinta”, Algunes reflexions sobre els noms dels peixos, Jordi Lleonart, in Col·loqui sobre els noms comuns dels animals Barcelona 1, 2 i 3 de desembre de 1998 http://www.bcn.cat/museuciencies_fitxers/imatges/FitxerContingut6894.pdf Toni Llobet i François. Presència. Juliol 2009.
- ↑ UNEP-WCMC Species Database [Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 185.
- ↑ 8,0 8,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 185.
Bibliografia
modifica- Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 2.
- Brünnich, M. T. 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
Enllaços externs
modifica
- BioLib (anglès)