Espàrids

(S'ha redirigit des de: Sparidae)

Els espàrids (Sparidae) són una de les famílies de peixos més ben representades a la mar Catalana.[2] En formen part alguns dels peixos que es poden trobar habitualment a les nostres costes, com el sarg, l'esparrall, l'orada, l'oblada o la salpa.

Infotaula d'ésser viuEspàrids
Sparidae Modifica el valor a Wikidata

Esparrall (Diplodus annularis)
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae Modifica el valor a Wikidata
Rafinesque, 1810
Nomenclatura
Sinònims
Centracanthidae Modifica el valor a Wikidata
Gèneres
Vegeu la classificació
Acanthopagrus latus
Chrysophrys auratus
Variada (Diplodus vulgaris)
Pagrus major
Orada (Sparus aurata)
Stenotomus chrysops
Oblada (Oblada melanura)
Mabre (Lithognathus mormyrus)
Salpa (Sarpa salpa)
Càntera (Spondyliosoma cantharus)
Diplodus sargus
Acanthopagrus butcheri fotografiat a Victòria (Austràlia).)
Pagellus bogaraveo
Pterogymnus laniarius
Déntol (Dentex dentex) fotografiat a Portofino (Itàlia).)
Acanthopagrus australis fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia).)
Acanthopagrus bifasciatus
Archosargus probatocephalus
Pagre (Pagrus pagrus)

Morfologia

modifica
  • Tenen un cos alt, comprimit i fusiforme
  • cap gros i amb el perfil convex.
  • La boca és petita i, en alguns casos, lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció.
  • L'aleta dorsal és única, llarga, té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior.
  • Les pectorals són llargues i punxegudes.
  • Peduncle caudal robust.
  • Escates ctenoides.
  • Nombre de vèrtebres: 24 (10 + 14).
  • Flancs generalment argentats amb, sovint, bandes transversals fosques.[3][1]

Reproducció

modifica

Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies. Els ous són planctònics.[4]

Alimentació

modifica

Mengen invertebrats bentònics.[1]

Hàbitat

modifica

La gran majoria són habitants de la zona litoral i es troben prop del fons.[4]

Distribució geogràfica

modifica

Viuen als mars i oceans de clima tropical i temperat.[5]

Una de les espècies més apreciada en gastronomia és l'orada (Sparus aurata).

Classificació

modifica

N'hi ha 125 espècies repartides en 37 gèneres:

Observacions

modifica

El consum d'algunes de les seues espècies pot produir ciguatera.[1][10]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 FishBase (anglès)
  2. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 11, "Peixos", pp. 270.
  3. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 173.
  4. 4,0 4,1 «Espàrids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ZipCodeZoo.com (anglès)
  6. Iwatsuki, Kimura & Yoshino «A new sparid, Acanthopagrus akazakii, from New Caledonia with notes on nominal species of Acanthopagrus». Ichthyological Research, 53, 4, 2006, pàg. 406–414. DOI: 10.1007/s10228-006-0365-z.
  7. Animal Diversity Web (anglès)
  8. MarineSpecies.org (anglès)
  9. The Taxonomicon (anglès)
  10. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.

Bibliografia

modifica
  • Davidson, Alan: Mediterranean Seafood, Penguin, 1972. ISBN 0-14-046174-4, pp. 86-108.
  • Helfman, B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

Enllaços externs

modifica