Obre el menú principal

Oblada

(S'ha redirigit des de: Oblada (gènere))

L'oblada o doblada[4] (Oblada melanura) és una espècie de peix teleosti de la família dels espàrids i l'única del gènere Oblada.

Infotaula d'ésser viuOblada
Oblada melanura
Capo Gallo Oblada melanura.jpg
Exemplars fotografiats a Capo Gallo (Palerm, Sicília, Itàlia).
Oblada.jpg
Detall de la boca
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 170197
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaSparidae
GènereOblada
EspècieOblada melanura
(Linnaeus (1758)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Modifica les dades a Wikidata
Una oblada

DescripcióModifica

  • Els exemplars més vells arriben als 34 cm de longitud,[5] encara que la mida més normal és de 20.[6]
  • Cos ovalat (semblant al del mabre, però amb el musell més curt), allargat, comprimit lateralment i amb els perfils dorsal i ventral corbat.
  • Color gris platejat, amb el dors més fosc i blavós. Franges motejades fosques, longitudinals i difuses. Opercle negre.
  • Boca petita, orientada cap amunt, amb les mandíbules extensibles (iguals en longitud) i amb nou dents incisives a cada mandíbula, seguides d'altres similars que recorden les canines (còniques i esmolades) i molars d'aspecte granulat.
  • Ulls grossos.
  • Aleta dorsal llarga (amb 11 radis espinosos i 13-14 tous), pectorals llargues i agudes, pèlviques petites, anal xicoteta (amb 3 radis espinosos i 12-14 tous), i caudal escotada.
  • Sobre el peduncle caudal es pot veure una taca negra envoltada de blanc, característica de l'espècie, ja que és present, fins i tot, a les formes joves de menys de 2 cm de llargària.
  • Línia lateral ben marcada.[7][8][9][10]

ReproduccióModifica

És hermafrodita i la reproducció té lloc entre els mesos d'abril i juny.[7] La fecundació és externa i les larves romanen en el plàncton fins a finals d'estiu.[8]

AlimentacióModifica

És omnívor, però es nodreix sobretot de petits invertebrats bentònics i algues.[6][11][12][8]

DepredadorsModifica

Els ous i els alevins són presa dels petits depredadors costaners (com ara, les bogues). Els individus adults són encalçats per llobarros, tallahams, círvies, bonítols, espets i aus marines (com, per exemple, els xatracs).[13]

ParàsitsModifica

És parasitat per Colobomatus oblatae (Delamare Deboutteville & Nunes-Ruivo, 1952), Colobomatus oblatae (Delamare Deboutteville & Nunes-Ruivo, 1952), Lernanthropus vorax (Richiardi, 1880) i Bomolochus oblongus (Richiardi, 1880).[14]

HàbitatModifica

És un peix d'aigua marina, bentopelàgic, oceanòdrom,[15] litoral i de clima subtropical (44°N-15°S, 19°W-36°E), el qual viu sobre fons de roques, posidònies i Zostera[16] fins a uns 30 m de fondària.[7][6]

Distribució geogràficaModifica

CostumsModifica

Forma grans moles.[7]

Confusió amb altres espèciesModifica

Es pot confondre amb Diplodus sargus sargus (Linnaeus, 1758), tot i que aquest darrer té un cos més alt, estries verticals de color fosc i el marge posterior de la cua negrós. També es pot confondre amb Diplodus bellottii (Steindachner, 1882), ja que té la mateixa mida aproximadament i es mou en les mateixes fondàries, però té una petita taca en l'axil·la de l'aleta pectoral i una línia longitudinal fosca travessant-li el cos en comptes de les diverses franges motejades longitudinals que travessen el cos de l'oblada.[8]

Pesca i ús culinariModifica

És capturada amb soltes, tresmalls, canya de pescar i bromejada, entre altres tècniques.[7] La seua carn, de bona qualitat i fàcilment digerible és una mica insípida. És per això que les receptes de cuina a base d'aquest peix blanc solen tindre com a ingredients herbes aromàtiques (com ara, menta, romaní, farigola, llorer, etc.) i espècies (entre d'altres, el pebre). També és emprada en escabetx i hom diu que al vapor adquireix un sabor més delicat que fregida.[13]

Rol ecològic i amenacesModifica

Juga un important paper en l'ecologia costanera, ja que es nodreix de petits organismes (els quals, altrament, podrien proliferar de manera excessiva), controla la població d'altres peixos en consumir llurs postes i alevins, i és presa dels grans depredadors costaners. Pel que fa a les seues principals amenaces, són totes aquelles que afecten el seu hàbitat (construcció de ports esportius, dragatge de platges, abocament de residus i sobrepesca).[13]

ObservacionsModifica

És inofensiva per als humans.[16]

ReferènciesModifica

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  2. 2,0 2,1 Catalogue of Life (anglès)
  3. uBio (anglès)
  4. TERMCAT (català)
  5. 5,0 5,1 Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997. Weight-length relationships for selected fish species of the small-scale demersal fisheries of the south and south-west coast of Portugal. Fish. Res. 30:253-256.
  6. 6,0 6,1 6,2 Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. P. 790-812. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 89
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Club d'immersió biologia (català)
  9. L'Aquàrium (català)
  10. Granpesca (castellà)
  11. Lenfant, P. i C. Olive, 1998. Changements graduels du régime alimentaire des juvéniles d'oblade (Oblada melanura, Sparidae) lors du recrutement. Cybium 22(3):203-210.
  12. Pallaoro, A., M. Santec i I. Jardas, 2004. Diet composition of young-of-the-year saddled bream, Oblada melanura(Linnaeus, 1758) from the eastern central Adriatic Sea. J. Appl. Ichthyol. 20(4):228-230.
  13. 13,0 13,1 13,2 Naturaleza y Animales (castellà)
  14. World Register of Marine Species (anglès)
  15. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  16. 16,0 16,1 16,2 FishBase (anglès)
  17. Bat, L., Y. Erdem, S. Ustaoglu, Ö Yardim i H. Hüseyin Satilmis, 2005. A study on the fishes of the Central Black Sea coast of Turkey. J. Black Sea/Mediterranean Environment 11:291-296.
  18. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  19. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  20. Dhora, D., 2010. Regjistër I specieve të faunës së Shqipërisë 2010 (Registre d'espècies de la fauna d'Albània, 2010). Shkodër: Camaj-Pipa, 208 f.; 17 cm.
  21. Dhora, D.H., 2008. Fjalor i emrave të kafshëve të Shqipërisë (Emri shkencor - Shqip - Anglisht) / Dictionary of animal names of Albania (Scientific names - Albanian - English). Camaj - Pipa. Shkodër, Albània. pp. 288.
  22. Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de l'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines.
  23. Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  24. Lamboeuf, M., 2000. Artisanal fisheries in Libya. Census of fishing vessels and inventory of artisanal fishery metiers. FAO-COPEMED-MBRC.
  25. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  26. Pallaoro, A., P. Cetinic, J. Dulcic, I. Jardas i M. Kraljevic, 1998. Biological parameters of the saddlehead bream Oblada melanura in the eastern Adriatic. Fish. Res. 38(2):199-205.
  27. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  28. Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106.
  29. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico. Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  30. Torcu, H., Zeliha, Aka i Akif, I., 2001. An investigation on fishes of the Turkish Republic of Northern Cyprus. Turk. J. vet. Anim. Sci. 25. 155-159.
  31. Galil, B.; Goren, M.; Mienis, H., 2011. Checklist of marine species in Israel. Compiled in the framework of the EU FP7 PESI project.
  32. Koukouras, Athanasios, 2010. Check-list of marine species from Greece. Aristotle University of Thessaloniki. Assembled in the framework of the EU FP7 PESI project.
  33. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  34. Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  35. Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  36. Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  37. Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  38. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  39. Veiga, P., J. Ribeiro, J.M.S. Gonçalves i K. Erzini, 2010. Quantifying recreational shore angling catch and harvest in southern Portugal (north-east Atlantic Ocean): implications for conservation and integrated fisheries management. J. Fish Biol. 76:2216-237.
  40. Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  41. Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
  42. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  43. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  44. Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27.
  45. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  46. Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1986. Sparidae. P. 883-907. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 2. UNESCO, París.
  47. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  48. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  49. Hureau, J.-C., 1991. La base de données GICIM : Gestion informatisée des collections ichthyologiques du Muséum. p. 225-227. A: Atlas Préliminaire des Poissons d'Eau Douce de France. Conseil Supérieur de la Pêche, Ministère de l'Environnement, CEMAGREF i Muséum national d'Histoire naturelle, París.
  50. Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. p.339-394. A J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p.
  51. Tortonese, E., 1979. Sparidae. P. 405-415. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  52. Van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R., 2001. Pisces. A: Costello, M.J. et al. (Ed.), 2001. European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 357-374.
  53. GBIF (anglès)
  54. PESI (anglès)


BibliografiaModifica

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
  • Biagi, F., S. Gambaccini i M. Zazzetta, 1998. Settlement and recruitment in fishes: the role of coastal areas. Ital. J. Zool. 65 (Suppl.):269-274.
  • Cataudella, S., P. Perin Riz i L. Sola, 1980. A chromosome study of eight mediterranean species of Sparidae (Pisces, Perciformes). Genetica 54(2):155-159.
  • Cavallaro, G., A. Cefali, A. Potoschi i S. Sotiriadis, 1985. Aspects of Oblada melanura (L., 1758) biology (Pisces: Sparidae). Mem. Biol. Mar. Oceanogr. 15:129-140.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994 SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, Itàlia, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • De Gaetani, D., 1931. Uova, sviluppo embrionale e stadi post-embrionali negli Sparidi. 1. Oblada melanura Cuv. Mem. Com. Tal. Ital., 183:1-18.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
  • Grabda, E. i T. Heese, 1991. Polskie nazewnictwo popularne kraglouste i ryby. Cyclostomata et Pisces. Wyzsza Szkola Inzynierska w Koszalinie. Koszalin, Polònia. 171 pàgines.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Rass, T. S., 1983. Fish. Vol. 4, Life of animals. V.E. Sokolov (ed.). Moscou: Prosveschenie. 575 p.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sola, L. i S. Cataudella, 1978. Prime osservazioni sulla cariologia degli sparidi Mediterranei. Boll. Zool. 45(2):242.
  • Sola, L., S. Cataudella i E. Capanna, 1981. New developments in vertebrate cytotaxonomy III. Karyology of bony fishes: A review. Genetica 54:285-328.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externsModifica