Viquipèdia

Oblada

espècie de peix

L'oblada o doblada[2] (Oblada melanura) és una espècie de peix teleosti de la família dels espàrids i l'única del gènere Oblada.

Infotaula d'ésser viuOblada
Oblada melanura Modifica el valor a Wikidata

Exemplars fotografiats a Capo Gallo (Palerm, Sicília, Itàlia). Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN170197 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènereOblada
EspècieOblada melanura Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
Una oblada

Descripció modifica

  • Els exemplars més vells arriben als 34 cm de longitud,[3] encara que la mida més normal és de 20.[4]
  • Cos ovalat (semblant al del mabre, però amb el musell més curt), allargat, comprimit lateralment i amb els perfils dorsal i ventral corbat.
  • Color gris platejat, amb el dors més fosc i blavós. Franges motejades fosques, longitudinals i difuses. Opercle negre.
  • Boca petita, orientada cap amunt, amb les mandíbules extensibles (iguals en longitud) i amb nou dents incisives a cada mandíbula, seguides d'altres similars que recorden les canines (còniques i esmolades) i molars d'aspecte granulat.
  • Ulls grossos.
  • Aleta dorsal llarga (amb 11 radis espinosos i 13-14 tous), pectorals llargues i agudes, pèlviques petites, anal xicoteta (amb 3 radis espinosos i 12-14 tous), i caudal escotada.
  • Sobre el peduncle caudal es pot veure una taca negra envoltada de blanc, característica de l'espècie, ja que és present, fins i tot, a les formes joves de menys de 2 cm de llargària.
  • Línia lateral ben marcada.[5][6][7][8]

Reproducció modifica

És hermafrodita i la reproducció té lloc entre els mesos d'abril i juny.[5] La fecundació és externa i les larves romanen en el plàncton fins a finals d'estiu.[6]

Alimentació modifica

És omnívor, però es nodreix sobretot de petits invertebrats bentònics i algues.[4][9][10][6]

Depredadors modifica

Els ous i els alevins són presa dels petits depredadors costaners (com ara, les bogues). Els individus adults són encalçats per llobarros, tallahams, círvies, bonítols, espets i aus marines (com, per exemple, els xatracs).[11]

Paràsits modifica

És parasitat per Colobomatus oblatae (Delamare Deboutteville & Nunes-Ruivo, 1952), Colobomatus oblatae (Delamare Deboutteville & Nunes-Ruivo, 1952), Lernanthropus vorax (Richiardi, 1880) i Bomolochus oblongus (Richiardi, 1880).[12]

Hàbitat modifica

És un peix d'aigua marina, bentopelàgic, oceanòdrom,[13] litoral i de clima subtropical (44°N-15°S, 19°W-36°E), el qual viu sobre fons de roques, posidònies i Zostera[14] fins a uns 30 m de fondària.[5][4]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a la Mar Negra,[15] la Mediterrània,[16] incloent-hi els Països Catalans,[17] i a l'Atlàntic oriental (des del golf de Biscaia fins a Angola,[18] incloent-hi Madeira,[19][20] Cap Verd[21] i les illes Canàries).[5][14]

Costums modifica

Forma grans moles.[5]

Confusió amb altres espècies modifica

Es pot confondre amb Diplodus sargus sargus (Linnaeus, 1758), tot i que aquest darrer té un cos més alt, estries verticals de color fosc i el marge posterior de la cua negrós. També es pot confondre amb Diplodus bellottii (Steindachner, 1882), ja que té la mateixa mida aproximadament i es mou en les mateixes fondàries, però té una petita taca en l'axil·la de l'aleta pectoral i una línia longitudinal fosca travessant-li el cos en comptes de les diverses franges motejades longitudinals que travessen el cos de l'oblada.[6]

Pesca i ús culinari modifica

És capturada amb soltes, tresmalls, canya de pescar i bromejada, entre altres tècniques.[5] La seua carn, de bona qualitat i fàcilment digerible és una mica insípida. És per això que les receptes de cuina a base d'aquest peix blanc solen tindre com a ingredients herbes aromàtiques (com ara, menta, romaní, farigola, llorer, etc.) i espècies (entre d'altres, el pebre). També és emprada en escabetx i hom diu que al vapor adquireix un sabor més delicat que fregida.[11]

Rol ecològic i amenaces modifica

Juga un important paper en l'ecologia costanera, ja que es nodreix de petits organismes (els quals, altrament, podrien proliferar de manera excessiva), controla la població d'altres peixos en consumir llurs postes i alevins, i és presa dels grans depredadors costaners. Pel que fa a les seues principals amenaces, són totes aquelles que afecten el seu hàbitat (construcció de ports esportius, dragatge de platges, abocament de residus i sobrepesca).[11]

Observacions modifica

És inofensiva per als humans.[14]

Referències modifica

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ TERMCAT (català)
  3. ↑ Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997. Weight-length relationships for selected fish species of the small-scale demersal fisheries of the south and south-west coast of Portugal. Fish. Res. 30:253-256.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. P. 790-812. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 89
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Club d'immersió biologia (català)
  7. ↑ L'Aquàrium Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine. (català)
  8. ↑ Granpesca Arxivat 2012-06-11 a Wayback Machine. (castellà)
  9. ↑ Lenfant, P. i C. Olive, 1998. Changements graduels du régime alimentaire des juvéniles d'oblade (Oblada melanura, Sparidae) lors du recrutement. Cybium 22(3):203-210.
  10. ↑ Pallaoro, A., M. Santec i I. Jardas, 2004. Diet composition of young-of-the-year saddled bream, Oblada melanura(Linnaeus, 1758) from the eastern central Adriatic Sea. J. Appl. Ichthyol. 20(4):228-230.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Naturaleza y Animales[Enllaç no actiu] (castellà)
  12. ↑ World Register of Marine Species (anglès)
  13. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 FishBase (anglès)
  15. ↑ Bat, L., Y. Erdem, S. Ustaoglu, Ö Yardim i H. Hüseyin Satilmis, 2005. A study on the fishes of the Central Black Sea coast of Turkey. J. Black Sea/Mediterranean Environment 11:291-296.
  16. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  17. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  18. ↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  19. ↑ Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
  20. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  21. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.

Bibliografia modifica

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
  • Biagi, F., S. Gambaccini i M. Zazzetta, 1998. Settlement and recruitment in fishes: the role of coastal areas. Ital. J. Zool. 65 (Suppl.):269-274.
  • Cataudella, S., P. Perin Riz i L. Sola, 1980. A chromosome study of eight mediterranean species of Sparidae (Pisces, Perciformes). Genetica 54(2):155-159.
  • Cavallaro, G., A. Cefali, A. Potoschi i S. Sotiriadis, 1985. Aspects of Oblada melanura (L., 1758) biology (Pisces: Sparidae). Mem. Biol. Mar. Oceanogr. 15:129-140.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994 SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, Itàlia, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • De Gaetani, D., 1931. Uova, sviluppo embrionale e stadi post-embrionali negli Sparidi. 1. Oblada melanura Cuv. Mem. Com. Tal. Ital., 183:1-18.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
  • Grabda, E. i T. Heese, 1991. Polskie nazewnictwo popularne kraglouste i ryby. Cyclostomata et Pisces. Wyzsza Szkola Inzynierska w Koszalinie. Koszalin, Polònia. 171 pàgines.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Rass, T. S., 1983. Fish. Vol. 4, Life of animals. V.E. Sokolov (ed.). Moscou: Prosveschenie. 575 p.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sola, L. i S. Cataudella, 1978. Prime osservazioni sulla cariologia degli sparidi Mediterranei. Boll. Zool. 45(2):242.
  • Sola, L., S. Cataudella i E. Capanna, 1981. New developments in vertebrate cytotaxonomy III. Karyology of bony fishes: A review. Genetica 54:285-328.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oblada&oldid=33019712»