Obre el menú principal

La morruda, auradeta o oradeta ( Diplodus puntazzo) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes[2][3] freqüent a la Mediterrània.

Infotaula d'ésser viuMorruda
Diplodus puntazzo
Diplodus puntazzo Guido Picchetti.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 170262
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaSparidae
GènereDiplodus
EspècieDiplodus puntazzo
(Cetti, 1777)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Charax puntazzo (Cetti, 1777)
  • Puntazzo puntazzo (Cetti, 1777)
  • Sargus puntazzo (Cetti, 1777)
  • Sparus puntazzo (Cetti, 1777)[1]
Modifica les dades a Wikidata

MorfologiaModifica

  • Pot arribar als 60 cm de llargària total.
  • Aspecte molt semblant al sard però té la boca més aguda i protràctil (a més de ser petita i obliqua), i 10-12 bandes transversals negres, molt marcades.
  • El cos és oval, alt i bastant comprimit lateralment.
  • El cap és còncau i el tret més característic n'és el morro punxegut.
  • Les aletes dorsal, anal i caudal tenen vores de color negre.
  • Els incisius es troben orientats cap endavant.
  • La dorsal és única. Les pectorals són llargues i punxegudes. Les pèlviques i l'anal són curtes. La caudal és escotada.
  • És de color gris platejat amb una taca negra en el peduncle caudal.
  • La caudal és de color negre.[4][5]

ReproduccióModifica

És hermafrodita proteràndric. Es reprodueix durant la tardor. Els ous (que fan 85 mm) i les larves (1,7 mm quan es desclouen) són planctònics. Els alevins formen bancs i, a mesura que creixen, es tornen solitaris.[4]

AlimentacióModifica

HàbitatModifica

Viu a les costes rocalloses, sobre fons sorrencs i esculls, a poca profunditat (fins als 60 m de fondària). És fàcil observar-lo quan neda a mitjan aigua pels penya-segats.[6]

Distribució geogràficaModifica

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica fins a Sierra Leone, Cap Verd i les Illes Canàries), de la Mar Mediterrània i de la Mar Negra. També a Sud-àfrica.[4]

CostumsModifica

És solitari amb els individus de la seua espècie, però és freqüent que acompanyi altres espàrids. Els joves són més costaners i gregaris que els adults.[7]

Interès pesquerModifica

Es pesca amb tremalls, palangre, canya i amb fusell.[8]

ObservacionsModifica

S'ha introduït a piscifactories, ja que és el sard que creix més ràpid després de l'etapa juvenil.[8]

ReferènciesModifica

  1. MarineSpecies.org (anglès)
  2. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 FishBase (anglès)
  5. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000 Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 178.
  6. Enciclopèdia Catalana (català)
  7. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 178.
  8. 8,0 8,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 179.

BibliografiaModifica

  • Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París, i UNESCO, París. Vol. 2.
  • Cetti, F. 1777. Anfibi e pesci di Sardegna. Vol. 3 of Storia naturale di Sardegna. Sassari. 1774-1777. Stor. natur. Sardegna, v. 3: 1-208, 5 pls.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units, John Wiley and Sons. Any 1994
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres, Macdonald. Any 1985

Enllaços externsModifica