Palau Municipal d'Esports de Barcelona

edifici de Barcelona

El Palau Municipal d'Esports de Barcelona és un edifici que ocupa una illa de cases al recinte de l'Exposició Internacional de 1929 a la muntanya de Montjuïc, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Municipal d'Esports de Barcelona
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEstadi cobert Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Soteras i Mauri
Llorenç García-Barbón i Fernández de Henestrosa Modifica el valor a Wikidata
Obertura1955 Modifica el valor a Wikidata
Úsen desús Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura moderna Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMontjuïc (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocLleida, 40, Joaquim Blume, 1-5, Guàrdia Urbana, 5-7 i Segons Jocs Mediterranis, 1-7 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 18″ N, 2° 09′ 19″ E / 41.371633°N,2.155219°E / 41.371633; 2.155219
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona1767 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantFC Barcelona Bàsquet
Futbol Club Barcelona
RCD Espanyol Bàsquet
Barcelona Teatre Musical (2001) Modifica el valor a Wikidata

Història i descripció

modifica

Projectat pels arquitectes Josep Soteras i Llorenç García-Barbón, va ser inaugurat el 1955 per als II Jocs del Mediterrani amb una capacitat per a 10.000 espectadors.[1]

D'estil brutalista, té una estructura formada per vuit arcs triarticulats de formigó armat, en secció de doble T, que cobreixen una llum de 65 m i s'amaguen sota el sostre de plaques de formigó i de fusta.[1] L'horitzontalitat de l'edifici té el seu contrapunt en una airosa torre de comunicacions feta amb pedra rogenca, a mode de campanar.[2]

Fou l'únic pavelló d'esports d'aquestes característiques que va tenir la ciutat fins al 1971, quan el FC Barcelona inaugurà el Palau Blaugrana. A la dècada del 1980 es convertí en seu permanent de la Secció de bàsquet del RCD Espanyol. El 1986 fou remodelat per l'arquitecte Francesc Labastida per a la realització dels partits del Grup E del Campionat mundial de bàsquet d'aquell mateix any,[cal citació] i la capacitat reduïda a 6.800 localitats en posar-hi seients individuals.[3]

A principis de la dècada del 1990, la seva activitat va disminuir, primer per la desaparició de la secció de bàsquet del RCD Espanyol i posteriorment per la inauguració del Palau Sant Jordi, que va esdevenir la seu principal dels esdeveniments esportius i musicals de la ciutat.[cal citació] Durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 fou la seu de la competició de gimnàstica rítmica i de la fase preliminar de la competició de voleibol.[2]

A mitjans de la dècada de 1990, deixà d'acollir esdeveniments esportius per a centrar-se en els musicals i teatrals, i finalment, l'any 2000 va ser remodelat amb la instal·lació d'un escenari longitudinal de 20 m d'amplada, 16 m d'alçada i 16 m de fondària, apte per a grans escenografies, i una platea inclinada, amb una capacitat entre 2.500 i 3.000 localitats, amb el nom de Barcelona Teatre Musical.[4] En reformes posteriors, l'aforament es va reduir a 1.850 localitats,[4] i actualment, l'edifici està en desús.[3]

Esdeveniments celebrats

modifica

Esportius

modifica

Musicals

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Pavelló Municipal d'Esports». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 «Palau Municipal d'Esports». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  3. 3,0 3,1 Aguilera, Gemma «L’Ajuntament ajorna ‘sine die’ la salvació de l’històric Palau d’Esports». Tot Barcelona, 16-04-2023.
  4. 4,0 4,1 Tierz Grafià, Carme. «Barcelona Teatre Musical». Enciclopèdia de les Arts Escèniques. Institut del Teatre, 2000.
  5. «Llach: aquell «Gener de 76»». [Consulta: 19 desembre 2021].
  6. «Macroconcerts. 1999». www.bcn.cat. [Consulta: 24 agost 2016].

Enllaços externs

modifica
  • «Palau Municipal d'Esports». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.