Palau de Tau

El Palau de Tau (en francès, Palais du Tau) és un palau arquebisbal de Reims, França. Es relaciona amb els reis de França, la coronació dels quals tenia lloc a la catedral de Notre-Dame. Juntament amb aquesta i l'Abadia de Saint-Remi, fou proclamada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco el 1991.

Infotaula d'edifici
Catedral de Notre-Dame, Abadia de Saint-Remi i Palau de Tau, Reims
Palais du Tau vu des jardins et la Cathédrale Notre-Dame.jpg
Palau de Tau des dels jardins
Dades
TipusArchbishop's Palace (en) Tradueix i museu Modifica el valor a Wikidata
Part deCathedral of Notre-Dame, Former Abbey of Saint-Rémi and Palace of Tau, Reims (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
LocalitzacióFrança
 49° 15′ 11″ N, 4° 02′ 04″ E / 49.2531°N,4.0344°E / 49.2531; 4.0344
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusCultural  → ?
Data1991 (15a Sessió), Criteris PH: (i),(ii),(vi)
Identificador601
Activitat
AfiliacióCentre dels Monuments Nacionals Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorCentre dels Monuments Nacionals Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpalais-tau.monuments-nationaux.fr Modifica el valor a Wikidata
Sala de Tau.

Una gran vil·la gal·loromana ocupava el lloc del palau durant els segles VI i vii, i més tard es convertí en un palau carolingi. El primer ús documentat del nom data de l'any 1131 i prové de la planta de l'edifici que recorda la lletra tau de l'alfabet grec. La major part del primer edifici ha desaparegut: la part més antiga que es conserva és la capella que data de l'any 1207. L'edifici fou àmpliament reformat en estil gòtic entre 1498 i 1509, i modificat fins a adquirir el seu aspecte actual d'estil barroc entre 1671 i 1710 per Jules Hardouin-Mansart i Robert de Cotte. Resultà danyat per un incendi el 19 de setembre de 1914 i no fou reparat fins després de la Segona Guerra Mundial.

Era la residència on vivien els reis en ocasió de la seva coronació. El rei es vestia per a la coronació en el palau abans de sortir cap a la catedral i després se celebrava un banquet al palau. El primer banquet de coronació documentat celebrat al palau fou el de 990 i l'últim el de 1825. La salle du Tau, on se celebraven els banquets reials, alberga una immensa llar de foc que data del segle XV.

Des de 1972, el palau de Tau és un museu nacional anomenat Musée de l'Œuvre que mostra escultures i tapissos de la catedral i, en dues cambres acuirassades, el Tresor que inclou reliquiaris i nombrosos objectes utilitzats durant la consagració dels reis de França. Entre aquests reliquiaris, hi ha el talismà de Carlemany, regal del califa Harun ar-Raixid. Aquesta joia en or, maragda, perles i safirs conté una espina de la Creu i fou trobada al coll de l'emperador en exhumar-ne el cos el 1166.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de Tau